Ath PSC li an gessut fòrça mètges entà guarir-le de sa grèu malautia. Sonque cau liéger es diaris des darrères setmanes. E, coma ena vida des mestièrs, i a mètges e mètges, e intencions diuèrses tanben. Se mos ac permetetz, mos higeram ara mòda periodistica deth moment e apuntaram que mès enlà des nòms dera naua direccion, semble autant de relevanta era orientacion que mèrque aguesta a un partit clau ena politica catalana des darrèri ans. Es socialistes se tròben en un estat d’estordiment dempús des convulsions electoraus patides per un contèxte advèrs, mès tanben pes errors pròpris e ua fòrta desorientacion politica. Mès era opcion qu’encarnen (de progrès, solidaritat e justícia) ei ara mès de besonh que jamès ena societat individualizada, fòrça convulsionada tanben. Dilhèu eth PSC s’aurie de reviscolar sus era basa d’un socialisme etic, capable de restacar era sollicitud dera persona damb era justícia e eth reformisme sociau, economic, e tanben, e non mens important, culturau. Era sua mèrca ei eth catalanisme damb ròstre (deth ròstre que patís, mès en concrèt), dauant es nacionalismes embolicadi en drapèu. Es sues propòstes pòden virar ar entorn d’ua aliança peth progrès e contra era desigualtat (cada còp mès accentuada), com acabe de proposar eth president Obama; ua aliança a favor tanben d’aleugerir er esfòrç fiscau (non confóner damb pression fiscau) dera classa mieja e d’aumentar era contribucion des que, de vertat, mès n’an, perque es pactes fiscaus que poguen vier seràn insufisents se non contribusissen a fomentar eth trabalh, era activitat economica e ua educacion de qualitat. Conscienti des limits, auem de besonh esturments liberadors que hèsquen dera politica ua activitat deth suenh e era responsabilitat de cap tar aute. Ei era unica forma collectiua d’auançar.
(Diari Segre, 17 de deseme de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada