Reflexió interpel·lant en ple debat sobre el Pla director urbanístic d'Aran i la desafecció política a Catalunya.

Evitar la corrupció

"[...] VAL A DIR QUE, A LA PRÀCTICA, ELS CASOS de corrupció s'han donat majoritàriament en els àmbits de la contractació pública i l'urbanisme [...]. La concentració de potestats en els ajuntaments és aclaparadora. Ells són els que elaboren i modifiquen els plans, els desenvolupen i els executen, i a més preserven la disciplina urbanística; decideixen on i qui pot construir, autoritzen la urbanització dels terrenys, donen les llicències i controlen que les obres s'executin segons el que s'ha autoritzat.

És cert que les comunitats autònomes són les que aproven els plans generals i les seves modificacions, però la seva vigilància és distant i afecta més qüestions materials que possibles conflictes d'interessos. A més de tota aquesta concentració de poders, els ingressos de l'activitat urbanística reverteixen totalment en els ajuntaments per diverses vies: els aprofitaments urbanístics obligatoris (10% dels nous solars, a més dels equipaments públics), els ingressos per llicències d'obres i urbanístiques, l'impost de construccions, sobre les plusvàlues i finalment sobre totes les propietats construïdes (IBI).

SERIA BÀSIC PER REDUIR LA CORRUPCIÓ en l'àmbit immobiliari la separació de funcions: la mateixa administració no pot planificar el creixement urbà, executar el creixement, controlar aquest creixement i quedar-se amb tots els ingressos que genera. La planificació i la disciplina urbanística haurien d'estar en mans d'ens supramunicipals, i la modificació dels plans, que actualment, des del punt de vista material és gairebé lliure, hauria d'estar més limitada.

Una altra via de millora que té l'urbanisme rau en el control intern que actualment es fa. Hi ha un contrast molt fort entre el sistema de controls de l'activitat econòmica municipal i el control intern urbanístic, en què no està sistematitzat i ni tan sols està regulat qui l'ha de fer. Actualment cada ajuntament ho fa a la seva manera, n'hi ha que utilitzen funcionaris, d'altres personal laboral, sense faltar càrrecs de confiança i assessors externs; tampoc hi ha uniformitat quant a les titulacions exigides. Per últim, l'establiment d'un informe anual urbanístic a l'estil del compte general, on es resumissin totes les actuacions efectuades seria un inestimable ajut a la transparència."

[Extracte de l'article Evitar la corrupció, de Guillem López Casasnovas i Alfons Méndez Vidal, al diari Avui, 5 de novembre de 2009]

Recomanacions

Tostemp vau era pena de liéger es afinades reflexions de Maria Vergés ena sua naua faceta coma "bloguista", encara que hè quaque mes dejà qu'ei per aguest món, mès aué recomani damb entusiasme eth sòn darrèr pòst, fòrça esclaridor sus era metuda en evidéncia dera oposicion politica en Aran en debat sus eth Plan director urbanistic. De ridicula comedièta ei eth sòn papèr, atau coma podem concludir. Tanpòc pogui deishar de recomanar-vos era pensada deth sindic Francés Boya en madeish sens, en tot assegurar qu'es objectius deth Plan director "semblen rasoables tà un territòri que vò víuer deth torisme en tot aufrir paisatge, qualitat e un patrimòni a recès dera voracitat especulativa". Quanta rason an andús!

Plan director umanistic

Possiblament, Aran non a agut jamès un diagnostic tan interdisciplinar e ua prepausa d'ordenacion tan fonamentada coma es que se plantegen en Plan director urbanistic. Semble un esturment rasoable, pragmatic, ambiciós totun. Era sua simpla lectura, desliurada de quinsevolh interès especulatiu, guide era perspectiva per un país mès equitatiu, dinamic e diversificat. Tot un document programatic. Dilhèu ei aquera era pòur susvenguda: era de veir-mos encoratjadi entà pensar eth país que volem, e aquerò, per paradoxau que semble, cree vertigèn a mès d'un politic, per non èster pas acostumat ad aguest noble exercici. D'aquiu eth besonh tanben susvengut pera apliacion a priori e urgenta d'un Plan director umanistic en clima de confusion induïda e partidizacion cèga. Totun, era pitjor solucion ei era non - solucion, profit tanti viatges des corrupcions qu'ara descurbim. Malurosament, eth laissez faire, laissez passer a imperat tostemp dera man de Convergéncia. E atau Ruda, e atau tantes des.hètes paisatgistiques e patrimoniaus, toristiques e economiques en conseqüéncia.

Letal corrupción

El señor Mariano Rajoy, líder del PP, calificó de "letales" para España los Presupuestos Generales del Estado presentados por el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero, en el transcurso del debate parlamentario sobre las cuentas públicas, hoy en tramitación. Pero, como es costumbre, el señor Rajoy volvía a equivocarse, porque lo realmente "letal" para un país no son los presupuestos sensatos de una administración pública, y menos si la política fiscal abunda en su función redistributiva, porque mucha demagogia se hace de forma injustificada, sobre todo viendo cómo la derecha alemana, que se ha puesto como ejemplo a seguir, quiere bajar los impuestos como medida estimuladora no antes del año 2011 (¡!), cuando se supone que lo peor de la crisis habrá pasado.

No, señor Rajoy. Lo "letal" para un país es la corrupción: el cohecho, la malversación de caudales públicos, el soborno y el tráfico de influencias, las conductas antidemocráticas en suma: todo aquello que repercute de forma directa contra el interés general y el correcto funcionamiento de las instituciones públicas en su transparencia, en su sostenibilidad económica, que es la sostenibilidad de todos nuestros bolsillos. Letal corrupción, que daña la credibilidad del sistema y pone bajo un mismo prisma a todos los servidores públicos y, por extensión, a la necesidad de la política democrática. Letal corrupción, venga de donde venga. Ahí está el caso Gürtel del PP, con sus cobros de comisiones, con sus enriquecimientos personales. Ahí está el desvío de fondos culturales para fundaciones políticas, como la convergente Trias Fargas. Y, a falta de más datos, hoy nos vemos sorprendidos por las detenciones de los ex altos cargos de CiU, Macià Alavedra y Lluís Prenafeta, mano derecha de Pujol, y del alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, que ha merecido una contundente reacción del PSC.

Anem-i!

Occitània ei eth país que jamès a pogut èster, era nacion impossibla e anacronica, perque Occitània moric fòrça abantes deth naishement politic deth concèpte de nacion. Aguesta ei dilhèu era vertadèra illusion occitana. Mès, ei era lengua era clau dera sua esséncia, e per tant, dera sua existéncia, coma espaci culturau compartit. Era lengua, es lengües, non ei pas dera tèrra; ei des ciutadans e es ciutadanes que la parlen, l'aimen e la senten. D'aquiu, era reivindicacion imperiosa per qu'es podèrs publics la reconeishen, la promocionen, la normalizen, perque assegurar era sua superviuença ei respectar çò de mès pròpri qu'as ciutadans e as ciutadanes d'aguestes contrades mos aperten, donques era paraula cree mon e sense ua lengua, se'n van tà tostemp er encastre calid que mos permet èster çò qu'èm. De Carcassona a Aran, de Besièrs a Tolosa, anem òc! Per la lenga occitana!

Territori intel·ligent

Any 2006. A l'Aran, encara governa Convergència. A Catalunya, entoma la responsabilitat corresponent el primer Govern catalanista i progressista, després de l'era Pujol. Per primer cop, es posen les bases per planificar el territori per garantir els accessos, els espais de creixement, noves àrees d'activitat econòmica, etc.: allò que mai s'havia fet i que el territori necessitava per assegurar de forma equitativa el seu progrès social i econòmic. S'aprova sense escarafalls el Pla Territorial de l'Alt Pirineu i Aran, impulsat pel Departament de PTOP amb el consentiment del Conselh Generau, llavors de CDA, i els Ajuntaments de l'Aran, també els de CDA, competents com són (Ajuntaments i Generalitat) de la cosa de l'urbanisme.

Any 2009. A l'Aran, governa el primer Conselh Generau d'Unitat d'Aran - PSC amb el suport del PRAG. A Catalunya, tenim el govern d'Entesa amb el president Montilla al capdavant. En base al Pla territorial de 2006, aprovat amb l'acord dels governs locals de CDA, es treballa de forma participativa el Pla director urbanístic, és a dir, l'aplicació concreta a l'Aran del Pla territorial, que ja va fixar les directrius més importants que avui contempla el Pla director.

Però, ai las! L'oposició convergent al Conselh clama al cel. L'Ajuntament de Vielha e Mijaran (CDA i PP) invoca Déu Pare omnipotent, i el consistori de Naut Aran (CDA), pendent de resoldre sentències judicials adverses per la falta de planificació territorial, convoca els sants i les santes de nostres contrades."Que en són de malèfics aquests sociates!". Uns invoquen, altres convoquen. De tot fan escarafalls. En què quedem? Si no és bo ara, com podia ser bo al 2006? Com diria aquell, la gent no és tonta, i cal que l'administració li faciliti tota la informació, tota la transparència. La veritat del procés i el projecte. I d'això es tracta, quan hom tracta el Pla director urbanístic: d'articular el que la gent es mereix: un territori intel·ligent.

Fer carreteres i passar-se de frenada

1. Bones notícies ens arriben de Barcelona respecte de la millora de les nostres infraestructures. En els propers mesos, la Generalitat preveu licitar la millora de la carretera de Salardú a Vaquèira per un import de 4,5 milions d'euros, segons va anunciar el conseller Joaquim Nadal en seu parlamentària. Després d'anys i panys de promeses mai consumades pels diferents governs convergents, sembla que ja podrem començar a posar fil a l'agulla per tal de condicionar un dels trams més estratègics des del punt de vista econòmic i turístic i més deteriorats de la C - 28 en els últims anys. Així mateix, el Govern català ha impulsat el Pla Nacional per a les Infraestructures, que preveu el condicionament de la C - 28 entre Vielha i Esterri d'Àneu en una primera fase, valorada en 20 milions d'euros.

També a Barcelona va tenir lloc, fa unes setmanes, una reunió de treball entre el sindic Francés Boya i el delegat del Govern central a Catalunya, Joan Rangel, per fer avançar una altra de les millores més urgents: la del tram de la N - 230 entre el túnel i Vielha. Doncs el projecte es troba en fase de redacció i es preveu la seva execució a partir de l'any que ve, després d'anys i panys de promeses mai consumades pels governs del PP. Per això, les reclamacions obsesives (sospitosament obsesives) d'alguns dels nostres polítics locals sobre les infraestructures citades posen en evidència llur credibilitat, atesos el seu bagatge polític i els seus pactes actuals.

2. "El senyor Colomines s'ha passat de frenada". No ho dic jo, ho diu el cap de l'oposició catalana, el senyor Artur Mas, en declaracions a TV3, respecte del paperot desenvolupat pel director de la Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, Agustí Colomines Companys (de què em sona?), en amenaçar de "tirar de la manta" (i com em sona aquesta actitud!), en un acte desesperat per justificar l'injustificable: de com els diners públics de la cultura (Orfeó català) es van destinar a finançar la seva fundació política, que en aquells moments es dedicava a impulsar actes de promoció personal i de precampanya electoral del candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias. "Passar-se de frenada". Mai hauríem pogut definir millor l'actitud d'aquells que pensen la política com una forma d'embrutar-ho tot per salvar-se de la pròpia crema. A casa nostra, és política de taverna, en què públicament es diu una cosa i al bar la seva contrària, normalment passant-se de frenada. El debat sobre el Pla director urbanístic ens podria il·lustrar de forma extraordinària.