Bones notícies

1. Naua lei d'Aran. Es grops deth Plen deth Conselh Generau d'Aran an presentat ara fin era proposicion de projècte de lei d'Aran, qu'a de mielhorar e actualizar er autogovèrn, segontes establís er Estatut de 2006. Era part aranesa a hèt es deuers e aué se'n cau felicitar pera unitat demostrada per aguesta ath long deth procès entà arténher un document de consens. Eth tèxte hè un saut entà dauant fòrça considerable en garantir era reconeishença d'Aran coma comunautat unica e singulara a trauèrs der estatus especiau de relacion bilaterau damb era Generalitat, er apregondiment en marc competenciau, fòrça detalhat en cada matèria e, sustot, era creacion d'un modèl de finançament pròpi avient entad aguestes competéncies.

Açò vò díder auer era possibilitat de disposar de mès seguretat juridica e financèra entara gestion de matèries coma sanitat, servicis sociaus, miei ambient, agricultura e ramaderia, joenessa, espòrts, cultura e lengua, pompièrs e proteccion civil, carretères, torisme e promocion economica, transpòrt, e un long eca. Ahèrs toti qu'afècten ara vida vidanta des persones en sòn progrès personau atau coma ena sua benestança. Non ei pòga causa. Pr'amor d'açò, eth Conselh Generau a previst d'encetar un procès de participacion publica entà recuélher es suggerimentes e aportacions ciutadanes ath document consensuat.

2. Nau finançament. Ath delà des chifres, que se multipliquen per 8 respècte deth pacte de CiU en 2001, çò de mès important ei eth nau modèl qu'a artenhut eth Govèrn d'Entesa, format pes fòrces de progrès (PSC, ERC e ICV), un modèl qu'ena màger part dera opinion publica e publicada a estat plan ben recebut. Per prumèr còp, Catalonha disposarà d'uns recorsi per capita superiors ara mieja, en tot garantir eth principi d'ordinalitat. Se complís er Estatut e s'assegure ua relacion financèra de tipe federau, gràcies ar acòrd entre eth Govèrn centrau e eth Govèrn presidit per José Montilla, dempús d'un long procès amiat damb pro fermesa peth conselhèr Castells e, a despièch des dificultats e eth temps recorrut, damb pro valentia per part deth Govèrn de Zapatero.

Sonque cau rebrembar qu'eth Govèrn centrau a estat eth prumèr que s'a atrevit a publicar es balances fiscaus, un tèma tabú enquia ara en Estat e d'un compromís mès qu'evident. Ath delà, e non mens important, er acòrd financèr compde damb eth supòrt dera majoria dera societat civil catalana. Sonque se n'a desmarcat CiU, en un gèst que pògui artenhen a compréner. En aguest sens, ei fòrça illustratiu er editoriau Un no que deixa CiU a la intempèrie deth diari Avui, bric sospitós de plaçar-se contra es interèssi nacionalistes.

Robèrt Lafont

A mòrt Robèrt Lafont, "òme culturau totau", coma ditz era ressenha deth Conselh Generau d'Aran. Lafont ac a representat lèu tot ena cultura occitana pendent eth sègle XX. Me quedi damb ues paraules deth desapareishut professor, escrivan, investigador, eca, que mos rebrembe eth professor d'occitan Yan Lespoux: "L'accion occitana es pas de sonar lo mond a nosautres, mai de transformar amb la pensada occitana lo mond que nos environa". Descansa en patz.

Desafeccions financeres

Pot ésser molt gratificant per a la parròquia ser més papista que el Papa. Però l'evidència dels fets deixa en entredit les lamentacions dels qui no fa tant van pactar l'actual model de finançament català, que ara tant i tant critiquen i davant la renovació del qual es mostren tant i tant exigents. Però el cert és que l'actual cap de l'oposició, el senyor Artur Mas, quan era conseller d'Economia de la Generalitat, va acordar amb el senyor Eduardo Zapalana, llavors president de la Generalitat valenciana, l'actual pacte de finançament, que ara deplora tant, i amb tota la raó, però amb cap credibilitat, perquè el sistema de finançament vigent ha deixat Catalunya per sota del promig en el repartiment del finançament per comunitats autònomes, mentre que Madrid i la Comunitat Valenciana, de característiques semblants al Principat, n'han quedat per sobre.

Mentre l'acord del 2001, que va ser qualificat de "històric i definitiu" per CiU, va deixar un rendiment de 250 milions d'euros, el que negocien avui els Governs català i espanyol pot arribar a multiplicar per sis aquest rendiment, certament deficitari. Una gran rialla provoca el senyor Mas, que va aconseguir 250 milions d'euros, quan exigeix teatralment no menys de 5.000 milions d'euros. Però, a qui vol prendre el pèl? Després d'incongruències tan pestilents, amb quina credibilitat hom pot lamentar la desafecció política dels catalans?

Ruda: auem un problèma

1. Ruda. Ei un des projèctes mès controvertits des darrèri tempsi, fòrça contestat d'ençà deth prumèr moment per problèmes tant de forma coma de contengut. Eth darrèr govèrn de Convergéncia ena Generalitat de Catalonha le dèc eth visteplatz e er Ajuntament l'acabèc balhant ua licéncia fin finau anullada peth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha. Era senténcia, que non admitís recors, qualifique eth permís d' "arbitrari" e es formules utilizades peth consistòri d' "artificioses" e "rocambolesques". Conclusion: ara auem un seriós problèma tant pera inseguretat creada coma peth besonh de preservar es parcatges e eth telesèra. Per responsabilitat, eth Govèrn deth Conselh Generau s'a prestat a aufrir era sua collaboracion entà endreçar tant de desordre (e desencèrt), conscient de que çò que mau comence, acabe piri. N'eth projècte globau d'urbanizacion, d'un impacte brutau entath territòri e es interèssi toristics, n'era sua tramitacion non s'an hèt coma calien.

2. Tuca. Comparat damb Ruda, eth problèma de Tuca semble menor (tot ei per hèr), mès tanpòc ací s'an hèt es deuers de forma corrècta, e eth procès de redubertura dera estacion demore sospenut ara per mor d'un projècte defectuós, en qué era prioritat d'auançar era implantacion d'infraestructures e equipaments abantes qu'era urbanizacion pura e dura a pè de pistes non ei reflectida damb pro claredat. Aquerissen còs es avertiments entà qu'en Tuca non pogue imperar era politica de Ruda. Se vos platz!

3. 'Bona' gestion. Eth triomfalisme politic pera "bona gestion" dera quau sòlen hèr gala es qu'an responsabilitats plan notables enes cassi nomentadi demore diluït ena mar dera realitat testuda, e subergés, mès que jamès, eth besonh urgent d'aplicar ua politica intelligent d'ordenacion deth territòri e er urbanisme, propèra ath ciutadan e ath servici des sòns besonhs reaus (de mobilitat, de socializacion, d'accès as servicis, eca.). Mès cau que triomfe prumèr ua cèrta etica dera umilitat e deth respècte as normes vigentes.

Euròpa: en Aran s'impause eth PSC

Ua lectura rapida des eleccions europèes permet constatar era fortalesa des socialistes en Aran, que guanhen es comicis en país. A despièch der auanç de CiU en conjunt dera província de Lleida, que la tornen a plaçar en prumèr lòc, aguesta s'estanque ena Val coma tresau fòrça. Mentretant, en Estat guanhe eth PP, immune as cassi de corrupcion, e eth PSOE non patís era dura reprimenda que quaqu'un pronosticaue e/o desiraue. En ensemble europèu, era esquèrra s'a de preguntar coma ei que, mentre en Estats Units, tostemp ara vanguàrdia, venç era illusion e era esperança d'ua politica renovada, reformista e progressista; Euròpa, en plea crisi, se contrè e vòte en massa ara dreta e era ultradreta. I a motius tara preocupacion.

30 ans d'Ajuntaments democratics

Venguem de hestejar en Conselh Generau eth 30au aniversari des Ajuntaments democratics, en especiau reconeishença d'aqueri que possèren era democràcia e era accion publica locaus d'ençà deth prumèr moment, e, encara mès meritable, lèu sense recorsi, mès damb tota era illusion deth món. A toti eri, d'Unitat d'Aran, de Convergéncia, de dretes e de quèrres, les deuem plan, pr'amor qu'an hèt possible era politica dera proximitat. An passat trenta ans e, damb era consciéncia que tot ei mielhorable, sonque cau pensar, per exemple, en encèrt dera promulgacion des Normes Subsidiàries (an 1982), vigentes encara aué. Coma serie Aran sense eres? An ajudat a contier eth creishement massiu e descontrotlat. Se non existissen, se les calerie inventar.

Mès ençà d'Euròpa

1. Es eleccions entath Parlament europèu son un catalizador des inèrcies dera politica interiora: eth PSOE e eth PP basen es sues estratègies en clau espanhòla, legitimament, mès damb especiau viruléncia es populars, que sagen de mesurar, e per tant desvirtuar, eth grad de desgast deth Govèrn socialista; en clau catalana, çò de madeish: CiU e ERC advòquen peth discurs estrictament sobiranista, damb especiau interès convergent en convertir es comicis en ua sòrta de plebiscit ath Govèrn d'Entesa.

2. Eth PP s'equivòque. S'equivòque en subvertir eth procès, en tot plantejar-le coma ua mocion de censura ath president Zapatero; s'equivòque encara mès en violentar er esperit dera separacion de podèrs, en tot substituir era foncion dera justícia per ua sòrta de mocion de confidança ath president Francisco Camps, tacat per ombra dera corrupcion. Ua ombra alongada (cas Gürtel) qu'afècte ath nuclèu deth partit de Rajoy. En aguest punt, me pregunti soent sus es conseqüéncies politiques s'er afectat pera corrupcion siguesse eth PSOE, ena mesura qu'aué ei tacat eth PP. Era guèrra contra eth partit socialista serie ilimitada.

3. Ara campanha electorau deth PSC li manquen dilhèu estratègies de posicionament positiu, mès cau reconéisher qu'ei era mès originau. Totun, era manca d'idèes deth PP e CiU a amiat a andús a coincidir ironicament en lèma de captacion: er "ara Tremosa" mote alègrament en un "ara Mayor Oreja" en espaci public (premsa, carrèrs, propaganda electorau). Fatau coincidéncia entà un candidat nacionalista/sobiranista, que volerie desmercar-se des antics aliats.

4. Mentre eth grop popular a majoria en Parlament europèu, auem en Euròpa personatges impresentables coma Berlusconi, era dreta mès populista, o es bessons polonesi Kaczyński, esséncia dera intolerància, qu'incidissen, e de quina manèra, ena politica comunautària. Entà esvitar era sua incidéncia e era des politiques neoliberals que mos an amiat entara crisi, politiques que sonque s'atrevís a deféner aué eth PP espanhòl, valerie mès arténher naues majories que poguessen contrarestar era fatalitat d'ua Euròpa grisa e aluenhada per esplendor dera Euròpa sociau: era que mielhor a sabut trèir partit d'esturments coesionadors coma er Estat de benèster e es principis socioeconomics que l'an plaçat entre eth capitalisme sauvatge e eth comunisme opressor, e ath temps, a agut de combàter damb mès cosmopolitisme era incomprension de pòbles en guèrra per pur nacionalisme etnicista.