3/11/12

Economia sociau

Entretengudi com èm damb eth debat qualificat d’identitari (encara qu’a fòrça implicacions economiques) e mentre demanam, tanben tà Aran (per qué non?), un referèndum tà “decidir eth futur” collectiu (tota ua paradòxa, se hèm autocritica, entà un país, Catalonha, que non a estat capable d’aprovar ua lei electorau pròpria en mès de trenta ans de democràcia), m’escapi tà Barcelona a visitar era prumèra hèira sus era economia sociau e solidària. Aguest tipe d’economia se forme per un corròp d’iniciatives damb esturments “mès democratics, equitatius, solidaris e respectuosi damb es persones, eth miei ambient e es territòris que non pas es empreses e institucions capitalistes”, segontes remèrquen es sòns organizadors. Mès era critica ath capitalisme imperant non se tradusís ena aplicacion tradicionau d’un comunisme. Aguesta economia a un caractèr, sustot, cooperativista (de trabalh en comun), a on mès important qu’eth guanh peth guanh, n’ei satisfar es besonhs e contribusir ath ben comun, de manèra que toti (productors, venedors, consumidors…) poguen obtier recompensa. De hèt, existissen projèctes que cerquen cofinançament e mesuren eth grad de retorn tant personau coma sociau. Pensi alavetz en merit des activitats d’economia convencionau qu’apòrten fòrça ath desvolopament d’ua societat (en totes es escales), de viatges damb mès esfòrci que beneficis. Mès, justament per açò, pren fòrça era idèa d’ua economia liura dera hame especulativa qu’a caracterizat eth capitalisme des darrèri tempsi, damb un evident fracàs sociau e ambientau. Un modèl deth quau, segurament, pòc en parlaram enquia qu’arribe eth moment de “decidir eth futur”, mès qu’ua renovada e renovadora esquèrra poderie començar a plantejar com ua alternativa possibla. Peth ben e eth futur de toti.

(DIARI SEGRE, 3 de noveme de 2012)