Manca de respècte institucionau

En debat sus era naua lei d'Aran, es grops politics deth Conselh Generau arribèren a un acòrd peth quau eth procès de debat dera part aranesa s'amiarie peth terrèn sensat d'ua redusida estridéncia mentre non i age un document de minims compartit per toti entà pr'amor d'esvitar precedents coma eth dera elaboracion der Estatut e, especiaument, entà esvitar era division des fòrces que representen Aran. D'aguesta forma, se vò assegurar era unitat e era fòrça de besonh dauant era Generalitat e, en concrèt, eth departament de Governacion, damb qui fin finau s'aurà de pactar ua prepausa conjunta.

Atau s'acordèc ena darrèra amassada que mantenguec era comission aranesa eth passat mes de junhsèga, a on eth Sindic presentèc eth prumèr document de trabalh, a compdar deth quau cada grop se comprometerie a presentar es sues esmenes. Eth termini vencie en seteme, atau coma se consensuèc. Entà alavetz s'auie de tornar a convocar era comission. Totun, eth grop de Convergéncia sollicitèc er aplaçament deth termini entà pr'amor d'articular damb mès temps era sua prepausa. Mentretant, Unitat d'Aran ja auie presentat es sues esmenes. Enquia ací eth relat des hèts laguens deth procediment corrècte.

Mès quina ei era mia surpresa quan descurbisqui qu'eth secretari generau de Convergéncia (CDA) pregone ara pes fòrums d'internet, en un clar exercici de manca de respècte as institucions e d'estrident oportunisme partidista, que "dejà ei premanida era prepausa de reforma dera Lei d'Aran per part d'ua formacion politica" (supòsi que se referís a Unitat d'Aran), e que "en cas que desiretz eth document complet dera prepausa, sonque auetz de demanar un exemplar", dempús des mesi de retard provocadi per CDA, qu'eth Sindic e eth Govèrn an respectat discrètament entà facillitar eth trabalh e era unitat de totes es fòrces.

Aguesta actuacion unilaterau trenque er acòrd entà qu'es prepauses des grops se considèren prumèr en còr deth sòn organ legitimador, qu'ei era comission redactora a on an representacion es grops politics deth Conselh Generau, pr'amor qu'aguesti -a excepcion de CDA, clar- non dispòsen encara dera informacion qu'eth dirigent convergent difondís frivolament per internet. Serie de besonh pera sua part un major respècte as formes mès elementaus de reconeishença des institucions e es sòns interlucotors legitimats, atau coma ath trabalh amiat pes juristes e es representants de cada grop politic, includit Convergéncia. Totun, ja m'è pro dò auer d'escríuer aguest pòst... mès ath secretari generau de CDA li a mancat era vision institucionau que fòrça viatges mos reclame as auti.

Sason de nhèu

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 22 de noveme de 2008)

S’auance era nhèu e damb era, era sason d’esquí enes nòstes montanhes. En tot demorar qu’aguestes s’abrigalhen plan damb eth teishut ludent dera nhèu, era damaisèla de blanc mos rebrembe qu’Aran i a volut formar damb era ua sòrta de parelha de hèt, que per rasons òbvies reclame mès compromés per part deth país.

Aran ei ua destinacion toristica de referéncia depenenta sustot deth monocultiu blanc, ua destinacion qu’ei de besonh d’apontelar damb apòstes innovadores entà cercar naues oportunitats qu’incentiven era diversificacion economica. Totun, viuem uns moments de reconversion deth sector, accentudada pera crisi economica d’origen globau.

En aguest contèxte, semblen convenientes iniciatives coma era deth Conselh Generau entà auançar en camin dera desestacionalizacion deth torisme entà balhar-li un nau reviscolament. En compliment d’un convèni pionèr damb era agéncia Turespaña, que per prumèr còp s’ocupe deth torisme de montanha, eth torisme aranés poirà dar un pas entà dauant fòrça remercable damb es accions de promocion exteriora en aeropòrts internacionaus coma eth de París e damb ua estratègia de diferenciacion deth producte que mos pòden convertir tanben en ua prumèra destinacion de montanha ath long der an.

De ben segur qu’aguesta non serà era solucion magica entara melhora dera competitivitat dera economia aranesa, pr’amor que tanben mos calen melhors infraestructures e era aplicacion d’ua clara politica autonomica entàs estacions d’esquí. Mès, per prumèr viatge, Aran gesserà ena mapa mondi. Pòt èster un bon començament.

Socialcristians i socialdemòcrates

Més enllà de l'acord a què han arribat Montilla i Duran per articular ua resposta unitària i serena després de la sentència del TC sobre l'Estatut català, la trobada entre les cúpules del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) pot servir per fer palesa llur coincidència de parers en molts dels assumptes clau per a la governabilitat de Catalunya i Espanya. El PSC i UDC són avui els partits catalans que representen millor la centralitat i la moderació polítiques davant les apostes de caire centralista i sobiranista (per cert, Catalunya no es troba en decadència, com pretenen alguns; és el nacionalisme antiespanyol el que empobreix el país!).

Els valors i els projectes dels socialdemòcrates i els socialcristians tenen en comú la defensa de l'Estat del benestar en una societat cohesionada, on el més feble ha de rebre especial protecció (per alguna cosa comparteixen la denomicació de "social"). De fet, el cristianisme o l'humanisme cristià, com es vulgui dir, constitueixen una font de pensament i acció comuna, prou proclamada en la democràcia cristiana, poc difosa en el cas socialdemòcrata. I tanmateix, l'humanisme cristià és potser més evident en aquest últim en la construcció d'una societat justa, igualitària i fins i tot paritària, malgrat la pseudomodernitat que hom vol aplicar a aquest darrer vessant (el mateix Jesús de Natzaret i les primeres comunitats cristianes donaren a la la relació entre la dona i l'home un estatus d'iguals!).

Conscients de les moltes coses que també els separen (començant per la coalició d'Unió amb Convergència, últimament més inspirada en el sobiranisme, en la cosa nacional, i el neoliberalisme, en la cosa social; i acabant amb el moralisme carrincló que neguiteja els socialistes), el PSC i UDC han reemprès amb força una exploració mútua que en el futur pot acabar donant moltes possibilitats d'entesa. Així de transversal pot ser el catalanisme i les forces polítiques que el representen, a desgrat que més d'un (també a casa nostra, a l'Aran) confongui encara partit i país i vulgui tancar el catalanisme, per essència transversal, en les quatre parets d'una casa, per molt gran que es vulgui presentar.

Rodríguez Ibarra

A despièch de que me resulte dificil compartir fòrça des posicionaments publics der expresident d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, cau reconéisher era originalitat e era planvoluda incorreccion que le caracterize. Dera entrevista que publiquèc ager El País damb eth personatge me quedi damb aguesta frasa, un shinhau exagerada, mès qu'incite a reconsiderar cèrti topics ideologics en uns moments en qué semblaue qu'eth conservadorisme auie guanhat eth combat des idèes:

"Yo creo que el proyecto socialdemócrata tiene un futuro esplendoroso. En 1989 se hunde el comunismo, y en 2008, el capitalismo; lo único que queda es la socialdemocracia".

Tamplan, Obama!

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 8 de noveme de 2008)


Tamplan que se pòt! Obama a demostrat qu’es cambis radicaument democratics son deth tot possibles dempús d’un long periòde d’egemonies advèrses. Eth pròplèu president american ac a comprenut ben lèu: era victòria ei deth pòble, pr’amor qu’ei eth país eth que s’a transformat. Experiéncies mès propères permeten de constatar qu’es practiques sedimentades d’ua societat son constitutives deth nau orde politic. Aran, autant de cambiant, ja non ei eth país isolat e barrat de bèth temps a, e pr’amor d’açò, se daurís ara cultura cosmopolita en un entorn interdependent. Un entorn qu’interprète coma exterioritat que le definís, pr’amor que non vò renonciar ara sua identitat mès pregona. A un país nau, li correspon ua politica nauèra. Mès aguesta non arribe per se: s’an d’aquerir er esfòrç e era creativitat de besonh entà encarnar er esperit des naui tempsi. Per aquerò mos encamarde tant era capacitat regenerativa des Estats Units ena articulacion a priori de çò qu’ei sociau e çò qu’ei politic, pr’amor qu’admitís tostemp era possibilitat de cambiar es causes e de renauir, per tant, era illusion de cap tara politica. Obama a complit damb era sua menaça sus era egemonia neoconservadora damb practiques contraegemoniques neoprogressistes (fòrça innovadores en usatge d’esturments coma internet), que pòden fondar ara un orde mès just, ua nacion mès amabla. Semble que non podiem començar melhor aguesta prumèra collaboracion damb SEGRE en sòn prètzhèt a favor der aranés/occitan, que m’aunore compartir damb eth companh Jusèp Loís Sans, pionèr d’aguest espaci.

La fe tota sola és morta

Molts dels comentaris pseudoecologistes respecte a la presència de l’ós al Pirineu adquireixen dia rere dia un to més rocambolesc i, el que és pitjor, insultant per al país de l’Aran. Els intoxicadors de l’opinió pública, sense arguments ni proves (com ho van demostrant els jutjats), confonen captura amb captiveri, retirada amb extermini, aliens a la voluntat democràtica de l’Aran expressada mitjançant el Conselh Generau per decidir sobre el seu propi futur en qüestions mediambientals o directament de país (recordin, si no, la voluntat expressa perquè l’Aran no formi part de cap vegueria). Sense cap sentit de la mesura, els pseudoecologistes han exagerat tant que sembla que transmetin la idea que és més prioritari salvaguardar al Pirineu tots els óssos abans que els seus ciutadans. Per contra, el Govern de l’Aran no només prioritza la integritat de les persones i el seu dret a progressar i desplegar-hi el seu projecte vital, sinó que advoca perquè l’activitat ramadera no es perdi (així com ha demostrat amb la posada en marxa aquest estiu d’un pla pioner per agrupar els ramats aranesos i evitar els atacs de fauna salvatge) i vigila perquè l’óssa Hvala sigui capturada amb totes les garanties sanitàries per tal que no prengui mal ni es reprodueixi cap incident. El desig del Conselh Generau és que els óssos puguin viure en pau allà on tinguin assegurada una vida tranquil•la i solitària, així com ho requereixen. El discurs conservacionista està molt bé, però si aquest no va acompanyat de voluntat de diàleg ni de propostes realistes ni de recursos suficients per garantir la protecció de l’ós i la seguretat de les persones a les muntanyes no serveix de res. Ja ho diuen les Sagrades Escriptures: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.

AMADOR MARQUÉS ATÉS, cap de Gabinet e Comunicacion deth Conselh Generau d’Aran (carta publicada en diari Segre, 2 de noveme de 2008)