Vint ans

Ja hè vint ans d’ençà que se reinstaurèc eth Conselh Generau, d’ençà qu’eth pòble aranés artenhec, ara fin, ena epòca contemporanèa, eth sòn autogovèrn. Aué non ac poderíem hestejar se aqueres persones comprometudes damb eth país non auessen possat era reivindicacion abantes e tot d’arribar era democràcia. Ad a eres cau balhar-les eth nòste aumenatge collectiu. An estat vint ans plan profitosi, e eth balanç que en podem hèr ei, en generau, fòrça positiu. Eth principi d’autonomia a permetut conjugar eth besonh d’arreconéisher era nòsta identitat damb ua prestacion mès propèra des servicis e es ahèrs publics. Era commemoracion se produsís, ath delà, en un moment de cambis en govèrn dera maxima institucion, a on eth nau gabinet aurà eth rèpte de reimpulsar era reforma dera lei de regim especiau. Fortunosament, non partim de zèro, com hè vint ans, e aué eth Conselh ei ua institucion joena, mès fòrça consolidada e, en sòn conjunt, avalorada pes ciutadans. Coma se sòl díder, es tempsi an cambiat, e sospiti qu’es politics e es institucions non ac an hèt tant, ara qu’es indignats ocupen es places publiques, mentre era majoria silenciosa cargue damb es efèctes dera cobdícia des arriqui e ressòne encara eth tapatge dera indignitat patida pes deputats que volien accedir ath Parlament, sedença dera sobirania populara. Calerà auer en compde, ara mès que jamès, qu’er imperatiu entà melhorar er autogovèrn e eth sòn finançament non poderà èster ua finalitat en si, senon un esturment de naturalesa etica entà bastir ua societat mès digna e esvitar qu’es henerecles sociaus deth present se convertisquen en ua fractura sociau insauvabla en futur. Es naui tempsi e, sustot, es classes mès fèbles e vulnerables mos ac reclamen.

(Diari Segre, 18 de junh de 2011)

Oposicion seriosa, responsabla e exigenta

Vos transcriui eth comunicat d'Unitat d'Aran damb motiu deth pacte CDA-PP en Vielha-Mijaran:

UNITAT D'ARAN EJERCERÁ UNA OPOSICIÓN SERIA, RESPONSABLE Y EXIGENTE

CDA rechaza el ofrecimiento de UA para cerrar un Acuerdo de País que hubiera garantizado una gobernanibilidad consensuada en Vielha y el Conselh

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés lamenta que CDA haya rechazado finalmente un acuerdo de gobierno con UA en Vielha-Mijaran al reeditar su pacto con el único concejal del PP, como hizo hace 4 años. El secretario general de UA, Paco Boya, ha asegurado que el acuerdo entre las dos fuerzas mayoritarias, con 6 concejales cada una, “lo planteábamos como un Acuerdo de País para asegurar una gobernabilidad amplia y consensuada en la capital de Aran y una colaboración estrecha con el nuevo gobierno del Conselh Generau”.

Ante esta nueva situación, “UA-PNA se compromete a ejercer una oposición seria, responsable y exigente a favor de Vielha-Mijaran y el conjunto de Aran, y desarrollará también una tarea vigilante ante la acumulación de poder por parte de CDA con el objetivo de respetar la voluntad de los araneses y las aranesas en el marco de una sociedad democrática y plural como la nuestra”, según Boya. Por su parte, el alcaldable de UA, Juan Riu, ha declarado que UA reclamará “transparencia” y solicitará las razones reales por las que CDA y PP han decidido sellar un nuevo pacto.

Ideaus, valors, sentiments

Felipe González a explicat bèth viatge que “eth socialisme ei, sustot, un sentiment” e que “ei imprescindible hèr-se cargue der estat d’anim des auti”. Preni aguestes paraules entà definir era politica democratica en generau, perque aguesta ei tanben, e especiaument, un sentiment, quauquarren mès emocionau que non pas frut d’ua formula racionau e exacta. Es darrèri comicis electoraus an demostrat (se quauquarren pòt èster “demostrable” en politica) qu’era bona òbra de govèrn, ací e en comunautats coma Aragon o Extremadura, non ei garantia sufisenta entà revalidar era confidança des ciutadans. Es eleccions catalanes tanben ac certifiquèren de forma ben contundenta. Sens dubte, era fòrta crisi (paraula ja topica en nòste diccionari diader) a mercat eth devier des governants, de dreta e de quèrra, ací e en païsi coma Alemània, França e tanben Itàlia, a on es partits de Merkel, Sarkosy e Berlusconi an patit castigs autant d’irrefutables. Eth filosòf Daniel Innerarity a escrit aguesti dies qu’es nòstes societats son plees de gent que son “en contra” e que manquen es que son “a favor” de quauquarren concrèt e identificable. Viuem en era epòca dera politica negativa. Per aquerò, eth rèpte principau dera politica, e dera socialdemocràcia en particular, serà diboishar orizons possibles e desirables que poguen combàter eth determinisme economic e definir ath còp ua identitat politica aué perduda. Ei massa facil, e regressiu, guanhar ara contra. Calerà cargar-se de rasons entà hèr-se cargue des sentiments dera societat. Ua societat que non vò èster controtlada, senon que demane politics responsables, capables d’articular damb intelligéncia es sòns valors e ideaus.

(Diari Segre, 4 de junh de 2011)

Indignadi e illusionadi

Fòrça viles son scenari d’ua protèsta ciutadana, espontanèa, liura e democratica, contra er estat de causes actuau, qu’a portat, pera cobdícia d’uns pògui, ara vulnerabilitat de fòrça gent. I a ciutadans qu’an dit pro. E, malurosament, dilhèu era politica mès institucionalizada non a estat ara nautada entà combàter es motius qu’aué possen era protèsta civica, perque, ara fin, se tà quauquarren a de servir era politica ei tà sostier ad aqueri que non an mès recorsi qu’eth supòrt d’aquerò public. Com didie hè pògui dies er antropològ Lluís Duch, viuem tempsi en qué “s’a produsit ua fractura dera confidança, laguens dera societat”. Fractura dera confidança de cap tà tot tipe d’institucions. Era actuacion des institucions economiques internacionaus, que tanben son politiques, an contribusit ad desprestigi, mès tanben i compde eth trist exemple des politics qu’en lòc de servir ara societat, se n’an acabat servint. Qué podem hèr? Era protèsta pacifica pòt èster ua prumèra gessuda morau. Mès cau un nau compromís politic e civic de cap aquerò qu’ei de toti. Duch daue er exemple deth “testimoniatge”, o sigue, era exemplaritat. Era politica a de tornar as arraïtz, ar apropament ar aute. Per aquerò, com auem comprovat en aguesta campanha electorau, era politica locau encara manten era confidança, aumens er interès: perque ei propèra, perque acabam coneishent lèu de prumèra man quini son es valors e es projèctes collectius qu’encarnen es representants publics. Era illusion compartida qu’auem anat sentent aguesti dies non serie possibla s’es ciutadans non siguèssem vertadèrs protagonistes d’ua volentat entà hèr mès país, entà bastir ua tèrra melhor, damb futur e, sustot, mès justa.

(Diari Segre, 21 de mai de 2011)