20/12/10

Govèrn e futur

Gran leçon se despren d'ua bona frasa de Joaquim Nadal, en transcurs deth debat d'investidura d'Artur Mas coma president dera Generalitat: "El Grup Parlamentari Socialista vol ser més alternativa que oposició". Efectivament, mès important qu'er exercici dera oposicion ei saber articular ua alternativa seriosa de govèrn. Aguesta a estat ua des claus der èxit deth sindic Francés Boya entà guanhar es darrères eleccions ath Conselh Generau: saber bastir alternativa. Per contra, semble qu'era oposicion aranesa, immèrsa ena critica pera critica, non ei en condicions d'aufrir un projècte minimament credible entath país, coma rebrembe aué eth conselhèr Juan Antonio Serrano, en un article d'opinion.

Es principis de "umilitat, responsabilitat e esperança" qu'a sabut plantejar, en quauqua ocasion, eth pròplèu president catalan non son pas exclusius d'un partit e, mès lèu, en Aran les encarnen aué eth Govèrn d'Unitat d'Aran deth sindic Boya: un govèrn solid, damb projècte de país e ath costat dera gent, perque sap escotar es palpitacions dera nòsta societat, en tot assetiar es bases d'ua naua realitat economica e eth besonh de projectar-la en forma de futur compartit entre era màger part possible de persones, mès enlà des opcions ideologiques personaus, perque ei conscient qu'era soma mos hè mès fòrts.

Darrèri articles publicadi en diari 'Segre'

Pireneisme

Salardú acabe d’estrear un Musèu deth Pireneisme, que damb plan encèrt a amiat entà dauant Manel Rocher, deth Refugi Rosta, que deu èster er ostatge mès antic deth país. Eth montatge mos permet hèr un recorrut istoric peth Pirenèu e tanben er Aran des sègles XIX e XX. Coma apunte eth huelheton que le da a conéisher, trobam ací informacion des pionèrs, es rotes, es hèts e personatges, es utisi, era conquista des tucs, es gelères e eth cambi climatic, era arribada deth torisme… Me shaute plan era definicion qu'eth musèu recuelh en referéncia ad aguesta paraula tan pòc utilizada e lèu desconeishuda: Pireneisme. Lèu toti auem ua cèrta idèa de ce qu'ei er alpinisme, mot fòrça restacat damb er encant der esfòrç fisic ena pujada entà un tuc desafiant. Mès eth pireneisme artenh encara un significat dilhèu mès pregon: non sonque exprèsse aquera aventura tecnica, hèta de viatges entara dimenjada, senon qu'evòque tota ua pòsa de sentiments e expressions culturaus qu'arraïtzen damb era tèrra que les a vist a brotoar deth sòn hons. Pensi alavetz ena figura deth pastor, que gahe era forma precisa d'un prumèr (originau) pireneisme: eth dera persona enclauada en sòn arraïtzament e portadora d'ua coneishença unica dera montanha. Eth pastor, tan petit damb era sua sapiença non conscienta, ei eth mès gran de toti, damb aquera sua onorabilitat hèta de pròpria soledat e liura acuelhuda ath caminaire en miei des elements advèrsi. Semble qu'es comunautats s'agen desvolopat enes nòsti parçans a compdar d'un respècte fondacionau ara magnificiéncia dera montanha. Se le perdem e deisham amortar eth guidatge deth sapient, se n'anarà ua part essenciau dera nòsta condicion pireneista, que damb gòi volem reivindicar.

(18 de deseme de 2010)


Salut!

Com ja se sap, era sanitat publica ei un des grani pilars der Estat de benèster. Dera sua salut depen en bona part era qualitat deth sistèma sociau e politic. Mès eth prètzhèt deth manteniment dera qualitat atau coma la coneishem deven un doble rèpte quan es problèmes financèrs acassen es economies auançades. Eth catedratic Guillem López-Casasnovas escriuie, en un diari de recenta aparicion (eth naishement d’un diari ei tostemp motiu de gòi e coratge, enes tempsi que corren; atau que li desiram sòrt e salut), que tant era ofèrta de productes sanitaris, mercada pera tecnologia, coma era demanda des usatgèrs tendissen a créisher e que, per tant, serà inevitable en un futur cercar formules dispariones de finançament. Eth sosteniment deth fòrt impuls artenhut damb eth govèrn gessent aurà de constituir atau un objectiu estrategic der executiu presidit per Artur Mas, ath quau cau desirar-li tanben tot tipe d’encèrts, pera salut de toti. En aguest contèxte, eth sistèma aranés, sense deutes, compde damb un bon finançament, segontes an explicat es sòns responsables en prumèr plen monografic qu’a celebrat eth Conselh Generau. Ei plan saludable (e responsable) qu’es nòsti dirigents politics siguen transparents damb era gestion des ahèrs publics, perque ajuden a recuperar era confidança enes servicis que prèste era administracion, encara que, coma ena sanitat, aguesta pèrta de confidança non sigue impotabla ath sòn mandat. Aguesta setmana, eth Govèrn aranés a signat un acòrd de cooperacion damb es autoritats franceses entath desplegament sanitari de forma conjunta quan ac calgue. Tot un pas essenciau entath bon foncionament dera nòsta sanitat. En prò dera sua salut e era de toti.

(4 de deseme de 2010)

1/12/10

Important acòrd entara sanitat aranesa

ARAN PODRÀ TRASLLADAR PACIENTS A HOSPITALS DE TOLOSA I COMÈNGES

El Conselh Generau d'Aran ha firmat un conveni de col·laboració amb l'alcalde de Sant Gaudenç, Jean-Raymond Lepinay, i els responsables dels hospitals de Tolosa i Comènges Pirinèus per millorar la cooperació en matèria de salut i emergències. Entre altres assumptes, l'acord preveu trasllats d'urgència entre Aran i els dos hospitals francesos, amb el suport dels serveis d'emergència francesos i l'intercanvi d'informació.

(Diari Segre, 1 de desembre de 2010)

Mès informacion en Conselh Generau d'Aran.

Propòsta deth sindic

Reprodusisqui ara seguida ua propòsta deth sindic entàs pròplèu ans, que publique aué eth diari Segre. Trobaratz mès informacion en portau web deth Conselh Generau d'Aran.

BOYA PROPOSA DONAR MÉS PODER ALS TERÇONS

El síndic d'Aran, Francés Boya, va afirmar ahir que en el pròxim mandat proposarà "dotar de més funcions executives" els Conselhs de Terçons, les figures institucionals més emblemàtiques de la Val d'Aran. Així ho va anunciar durant la celebració de l'últim Conselh de Terçon de Marcatosa al local social d'Arròs. Així mateix, va proposar facilitar l'assistència dels ciutadans als conselhs i elevar al ple del Conselh Generau els acords pactats en aquest organisme i als ens locals.