28/9/10

Hèm Castièro

Eth sindic Francés Boya a presidit aué eth Conselh de Terçon de Castièro, a on a aufrit un petit balanç dera accion de govèrn qu'eth Conselh Generau d'Aran amie en aguest parçan e que, coma podetz comprovar, ei plan destacabla en desvolopament de politiques sociaus, ena apòsta per naui modèls economics e tanben en renauiment des equipaments publics atau coma ena metuda en marcha de naui. En aguest sens, eth sindic a aufrit era collaboracion deth Govèrn aranés entà possar un centre culturau, plan de besonh en nòste país.


Accion de govèrn en Castièro

SERVICIS SOCIAUS
Naua residéncia geriatrica Sant Antòni: 2,2 milions d’èuros.
Naua oficina d’atencion ath ciutadan: 60.000 èuros.
Ajudes d’urgéncia sociau (s’a aumentat un 40 %).

AUTOGOVÈRN
Adequacion antiga casa forestau coma Departament de Miei Ambient e Pagesia: mès de 900.000 èuros.

MIEI AMBIENT
Construccion dera naua planta de transferéncia de residus: 600.000 èuros (1a fasa), d’un totau de 1,7 milions d’èuros previsti.
Regeneracion peisheus en Casarilh (1,5 ha).
Intervencions SAVA en Castièro, a destacar: Camin Vielha – Vilac – Vielha (26.000 èuros), reformes refugi Artiga de Lin (10.000 èuros) e mielhores en airau Era Costassa (7.000 èuros).

CULTURA
Mielhora der entorn dera glèisa de Gausac: 36.000 èuros.
Reforma dera mòla de Betren: 170.000 èuros.
Reforma e adequacion deth Musèu dera Tor deth Generau Martinhon de Vielha: 170.000 èuros (òbra començada dejà).
Restauracion dera imatge de Sant Pèir d’Escunhau e plaçament d’un nau enlumenatge exterior dera glèisa.
Convèni annau Bibliotèca Generau de Vielha: 24.000 èuros.

ECONOMIA E INNOVACION
Bastiment d’un Centre d’Innovacion Empresariau e Tecnologica en Casau: lèu 1 milion d’èuros.

EDUCACION
Reforma der Institut d’Aran: lèu 3 milions d’èuros (Generalitat).
Plan pilòt de digitalizacion des contenguts tà alumnes 5au e 6au Primària, ath delà de Segondària, en collaboracion damb era Generalitat.
Projèctes Aula Dubèrta (tà mainatges damb risc de deishar es estudis) e PQPI (tàs que les an deishat).

27/9/10

Un plan urbanistic de besonh

Me permeteratz referenciar-vos aguest reportatge qu'aué publique eth diari Avui sus eth Plan director urbanistic dera Val d'Aran, qu'er actuau Govèrn dera Generalitat, damb plan encèrt, a possat entà arténher un creishement equilibrat e un territòri sostenible, dempús d'ans de dangerosi descontròtles e, çò qu'ei piri, manca de projècte territoriau a mejan e long tèrme. Ei ua des accions de progrès e modernizacion qu'eth país auie de besonh e qu'es fòrces de centrequèrra an sabut amiar entà dauant.


LA CIUTAT - VALL DE L'ARAN

Govern i Conselh Generau d'Aran pacten un pla director urbanístic que vol posar fre al creixement immobiliari desmesurat

Es proposa repartir serveis i equipaments per tot el territori i que l'engrandiment dels pobles els acabi unint

La diversificació de l'oferta la farà viable tot l'any i no només en temporada d'esquí

27/09/10 02:00 - LLEIDA - JOAN TORT

La Val d'Aran ja té el seu pla director urbanístic, un planejament que frena la construcció desmesurada de segones residències que va fer embogir el Pirineu en les darreres dècades i que aposta ara per preservar el paisatge, els espais naturals protegits i els elements patrimonials, però sense oblidar ni les infraestructures ni un desenvolupament econòmic més sostenible. L'objectiu és fer una ciutat-vall.

El pla ja està aprovat provisionalment i només queda un darrer informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya perquè el conseller Joaquim Nadal hi doni el vistiplau final per a una vigència fins al 2026. El concepte ciutat-vall es refereix al potencial dels municipis i als lligams entre ells, sempre mantenint la identitat de cadascun i evitant que el creixement lineal comporti un risc d'unificació i, per tant, que es converteixi en un continu urbà.

Igualment, es planteja la ciutat-vall amb un seguit de serveis i equipaments supramunicipals repartits pel territori i que tots els habitants puguin compartir determinats equipaments més enllà dels serveis bàsics de què cada ajuntament ha de disposar. Lògicament, el fet que l'Aran sigui un territori petit i que les distàncies entre els principals nuclis no siguin excessivament llargues també ho facilita.

Tres excepcions

El pla incideix en els nou municipis aranesos, que tindran un creixement urbanístic moderat o baix. Només Bossòst, Les, Vilamós i Es Bòrdes podran desenvolupar entre un 30% i un 60% del sòl programat. Un altre grup de petits nuclis també podran créixer, però només en funció de les necessitats demogràfiques. A Vielha, Arties, Betrén i Salardú, que estan a punt d'esgotar el sòl disponible segons els seus plans municipals, es proposen reformes urbanes per diversificar serveis i usos i no centrar el creixement només en l'habitatge.

En aquest sentit, el desenvolupament desmesurat de segones residències dels últims anys no ha anat acompanyat de serveis i infraestructures, i això ha perjudicat la vall. Ara es vol corregir aquesta situació i els creixements que marca el pla director suposarien la construcció d'uns 3.000 habitatges fins al 2026. La meitat haurien de ser de primera residència i es vol potenciar la modalitat d'habitatge protegit i social, que ara només suposa un 5% del parc immobiliari. La manca d'aquest tipus de pisos dificulta poder accedir a un habitatge a molts joves, i també ho posa difícil a mestres i metges que tenen a l'Aran la seva destinació laboral, encara que sigui provisional. Els lloguers són cars i la compra ha arribat a ser prohibitiva en molts pobles.


La Ruda, a la cota 1.500, una de les últimes grans promocions i que un jutjat obliga a reduir. Foto: J.RUEDA

L'estratègia urbanística prevista per a la vall també pretén posar fi a algunes irregularitats detectades en els darrers anys, com ara les rehabilitacions de bordes de muntanya com a segones residències. La directriu és que es puguin recuperar, però com a refugis i equipaments turístics rurals, i no com a xalets.

D'altra banda, al pla es delimiten noves àrees econòmiques, una altra de les mancances del territori. El document aprovat en preveu una de 5,3 hectàrees al municipi d'Arties i una altra de 2,3 a Les. També es preveu aprofitar els espais que hi ha a les boques nord i sud del túnel de Vielha per instal·lar-hi centres de serveis i equipaments.

Tampoc no s'oblida de les estacions d'esquí, però no toca els dominis esquiables i aposta per la diversificació de l'oferta turística per ser viables tot l'any. En aquest sentit, es consideren com a sòl protegit pel seu potencial estratègic les muntanyes de l'estació d'esquí de Baquèira-Beret i la de la Tuca, l'antiga estació a tocar de Vielha, en la reobertura de la qual hi ha diversos promotors interessats de fa anys. La crisi econòmica i immobiliària, però, ha frenat aquest projecte. En l'aposta per diversificar l'oferta i fer-la atractiva no només a les actuals estacions d'esquí durant la temporada de neu, es busca un programa específic per reordenar i regular els càmpings, donar altres usos als aparcaments de les estacions i crear miradors i punts d'accés al riu Garona. També es vol millorar el transport públic d'accés a les estacions i al Parc Nacional d'Aigüestortes i així reduir la densitat del trànsit.

Pel que fa a les infraestructures, es proposen millores en les comunicacions amb el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la regió occitana d'Aquitània, els accessos a petits nuclis, la potenciació de la carretera N-230 i la C-28, les dues principals de l'Aran, i la conversió del tram d'aquestes vies a l'interior dels pobles en passejos urbans.

Al pla es preveu la construcció del túnel de la Bonaigua, però com a “prioritat estratègica a mitjà termini”. També s'estudia construir un aeroport d'alta muntanya a Beret. Finalment, el document reforça la protecció d'espais naturals, tant dels ja protegits com l'entorn d'esglésies i altres elements patrimonials, com ara camins i finques agrícoles. També es farà un pla específic per crear el parc territorial del Garona, incloent la llera i els marges del riu en les àrees inundables. El Conselh Generau d'Aran serà l'encarregat de redactar aquesta proposta que ha d'incloure els usos i activitats que es podran fer al parc.

25/9/10

Mès qu'ua lei

Ua lei ei ua règla d’accion votada per un parlament, segontes era definicion classica que balhen es diccionaris e es manuaus deth dret. Mès i a leis que transcendissen era sua mèra foncion “reglamentau” en ua societat. Son depositàries dera expression d’ua “amna” collectiva, d’aqueth “sénter” amassa des comunautats, acornerades de viatges pera istòria. Eth Parlament de Catalonha acabe d’aprovar era lei der aranés, o sigue, era norma qu’a de regir era politica lingüistica entar aranés, lengua oficiau en ensem de Catalonha e era (mès) pròpria dera Val, damb era quau ací escriuem e mès que mos shautarie liéger. Ac proclamèc eth sindic Francés Boya ena sua intervencion: non èm dauant un ahèr sonque lingüistic, senon de maxima importància politica e tanben d’identitat. E eth der aranés a estat vitau entà configurar era vicissitud deth nòste pòble. Es istòries personaus se crotzen soent damb era istòria collectiva. Eth sindic a acabat aguesta etapa en Parlament damb era aprobacion dera prumèra lei entar aranés, dempús de trenta ans de democràcia e lèu vint d’autogovèrn (aranés). Semble eth mielhor corollari as sòns ans de trabalh e servici a Aran ena cramba catalana. Tanben ei ben vertat qu’as victòries li brotoen diuèrsi pairs e mairs. Mès cau reconéisher que sense er impuls deth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran entà aprovar era lei, atau coma der esfòrç dera escòla e de totes es persones que persuten en emplegar era lengua, en encastre que sigue, aué non seríem pas a on èm. Ara fin, auem dat eth pas decisiu. Compdam damb er esturment de besonh en un estat de dret. Podem aumplir eth futur damb un present mès coratjós e esperançat. Non ei pas pòc!  

(Diari Segre, 25 de seteme de 2010)

13/9/10

Montardo

I a un motiu pro expressat e sentit, d’ençà sustot deth Romanticisme (de viatges es sentiments son induïts peth contèxte d’ua epòca), que vire ar entorn dera insignificança dera persona dauant dera natura e er abisme dera sua existéncia en un paisatge autant de romantic, liure, lèu libertin, hèt damb soledat plea e infinita, expansiva e immensa. Era atmosfèra te trauèsse e es hons dramatics des vals semblen impedir era tua tornada. Era rebellion de non voler baishar un còp as artenhut eth cap dera sèrra pren còs en excursions entà tucs coma, qué sabi jo, eth Montardo, que non hè pas guaire auem pujat. Se’n va er ostiu e, damb eth, era intensistat des escapades; mès d’aqueth trauessar i demoren semes d’un realisme relativizador (pas relativista) que demoram hèr a brotoar ath long der an. Tot ei tan petit aquiu baish, e totun, tot ei en sòn lòc, mès semble que sonque ei naut a on ac podem percéber, ena sua justa mesura. Eth paisatge ei coma eth temps, tot tan illimitat, orizon perdut, a on, totun, i a accidents, montanhes, per aquiu e per aquiu delà. Tot mos ven a (re)trobar, mès tot ac perdem irrefutablament. E alavetz es henerecles deth paisatge son es henerecles deth temps. Coma aquera beresa distrèta… “Sonque demore ua causa: ua beresa infinita que passe de forma en forma, en tot esbadalhar-se etèrnament, en tot transformar-se etèrnament, de forma qu’ei òbvi que non se la pòt fixar tostemp a volentat e plaçar-la en musèus o méter-la en plaça e convocar dempús a grani e petits entà que divaguen e baden dauant sòn.” (Lenz, de Georg Büchner: beresa infinita).

(Diari Segre, 11 de seteme de 2010)