29/9/06

Era alternativa: aranesisme sociau

1. Non sabem se personaument eth Síndic d'Aran e eth Govèrn que presidís an ideologia, un minim de pensament politic.

2. Auem clar qu'er equip de govèrn non se signifique precisament peth sòn istoriau d'aranesisme actiu ne tanpòc per compdar damb projècte politic.

3. CDA enarbòle ara eth drapèu deth nacionalisme mès dangerós qu'i pòt auer en ua societat democratica: eth dera exclusion.

4. Çò qu'ei piri: se propugne patrioterisme barat perqué eth Govèrn non a arren mès n'a véner coma accion de govèrn n'a deféner ideologicament. Ei era manifestacion d'ua impoténcia.

5. Dauant dera uedor d'accion e pensament des governants de CDA, era alternativa, Unitat d'Aran, sonque pòt proposar sense complèxi er ARANESISME SOCIAU, en sintonia damb era propòsta programatica deth candidat catalan José Montilla.

6. Es qui le coneishem, sabem qu'eth representant deth nòste país en Parlament de Catalonha aguesti darrèri ans, Paco Boya, a clar qu'era volentat d'afirmacion nacionau d'Aran passe pera volentat d'autogovèrn coma resultat de toti es qui integram eth país, sense exclusions.

7. Es trobades de Boya damb collectius deth país l'avalen coma digne interlocutor que hè deth dialòg eth procediment fondamentau dera sua manèra de hèr politica.

8. Per açò madeish, èm fòrça es que compartim eth sòn projècte e, per tant, demoram era sua reeleccion; e deisham mentretant qu'uns auti se pèrden ena net deth populisme mès feniant.

26/9/06

Declaracion particular d'un joen deth país ath Síndic d'Aran

Coma joen d'Aran, coma receptor dera "declaracion institucionau deth Síndic d'Aran ara joenessa deth país", voleria expressar publicament era mia insatisfaccion peth liurament e dedicacion dera declaracion qu'eth Síndic mos dedique damb tot er interès partidista, damb tota era confusion deliberada, damb tota era opacitat qu'ei capable de practicar presentant coma declaracion institucionau çò qu'ei pura propaganda de partit.

Coma politic toti sabem çò que pense, mès coma Síndic non pòt adreçar-se a tota era joenessa, damb tota era distincion e partidisme que sospitosament ditz rebotjar ena nomentada declaracion. Non sabem se se sent Síndic de tota era ciutadania, mès ua causa ei clara: damb aguesta declaracion eth representant deth mèn país a actuat de part, utilizant as joeni en generau e as volentaris en particular. Era declaracion confirme çò que fòrça temíem: era utilizacion partidista e electoralista des volentaris deth Tour de França.

E per qué se dirigís as joeni?

Pr'amor que cau hèr electoralisme, utilizant descardament es institucions, perqué cau deféner coma sigue es interèssi creadi peth dessús der interès generau. Patriotisme de pòcha, de vòl de garia, qu'amague es pròpries misèries.

Se sage d'encoratjar as joeni jos eth paraigua de "declaracion institucionau" entà que votem CDA, entà participar activament en projècte de CDA.

Semble coma se non volessen que nosati, es joeni, caminegam soleti, sobiranament, damb tota era automia de critèri politic. Çò que mens desiram es joeni son faussi paternalismes e mens quan aguesti provien de politics qu'an coma orison dera sua accion publica un copet ena esquia.

Tota aguesta declaracion regressiva entàs joeni ei negativa entàs institucions d'Aran, qu'an coma Síndic ua persona nautament partidista e de comportament bric exquisit, qu'utilize Aran, que mos utilize, entà bastir un projècte excludent, qu'abone e catalise er òdi contra Catalonha e Espanha entà evitar era critica as sues practiques e politiques que jamès s'an encuedat deth joen e des sues problematiques de viuenda, trebalh e estudis. Grana retorica nacionalista tà tan pòga politica de joenessa.
Repetisqui: resulten ridicules es paraules deth Síndic qu'entà desacreditar er adversari mos utilize damb un discors grandiloqüent autonomentat "patriotic", mès que respon a interèssi de partit e enquia privadi.
Es joeni, coma ciutadans, auem de besonh dera politica, mès non de politics que mos utilizen fraudulentament peth ben deth sòn interès.
Damb tot eth bon ròlho,
Amador Marqués (22 ans)

Mès dialòg e alegria

Comence a èster evident qu'en veir que pèrd supòrt sociau, eth Govèrn d'Aran ges ath pas coma pòt, sajant d'evitar eth còp. Un shinhau ara desesperada en tanti ahèrs que se le reviren ara contra. Ei fòrça grèu qu'eth Govèrn, auent es resòrts de podèr, non sigue capable de mercar era agenda tematica. Nerviosi?

Sense projècte politic, eth Govèrn e eth Síndic se mos desinflen. ¿Non auetz era impression qu'er equip governamentau cada còp ei de mès mal umor? Bèn... sei cap s'an sabut jamès ce qu'ei era ironia. Un shinhau d'alegria, òme! E mens sectarisme, qu'èm pògui e que mos auem d'enténer amassa.

Barrera ei incapable d'entenér-se damb arrés que non sigue deth sòn partit, encara que CiU l'a relegat en darrèr lòc dera lista tàs eleccions catalanes (Aran, un país?). Eth Síndic a perdut tota capacitat negociadora non sonque damb eth Govèrn catalan, perqué i son es socialistes, senon damb es pròpris collectius deth país. Ei dificil dialogar tumant coma es oelhes amorres...

Òc, manque bon ròlho... Ua abraçada!, govèrn.

20/9/06

Ratzinger e jo

Es paraules deth Papa qu'an drevelhat era ira de bèri musulmans s'an trèt de contèxte. Ratzinger ei un òme intellectuament solvent, damb uns modaus exquisits e un comportament elegant. Gran teòleg e admirablement espirituau. M'agrade mès aguest Ratzinger que non pas eth que hadie de prefècte tara Congregacion dera Doctrina dera Fe.
S'a excusat publicament er òme, ¿qué mès voletz d'ua Institucion arroganta ath long des sègles? Eth madeish a estat eth prumèr surprenut. Sonque volie remercar era fòrta incompatibilitat entre era religion e era violéncia. ¿Quin crèdit an es que combaten era desafortunada cita papau damb actes de violéncia?
Digue çò que digue eth Papa, tostemp se dauriran dus fronts. Eth des beats que tot sa'c empassen e eth des dubèrtament anticlericaus entàs quaus tot çò que shume a Glèisa ac cau combàter. Que n'a de causes era Glèisa que non m'agraden bric. Mès aguest còp, ò Nòste Sénher benedit!, sò damb Ratzinger.

Qué cau hèr?

Eth programa de doctorat de filosofia dera UAB m'a engresgat fòrça. Era qualitat ei de nauta volada damb assignatures coma Heidegger: lectura de Ser y tiempo; Estètiques contemporànies; El idealismo alemán (impartida peth catedratic Raúl Gabás); o Walter Benjamin: Estètica i llenguatge. M'agradarie fòrça hèr-le mès tanben me senti comprometut a on sò ara, en Gabinet deth Conselhèr d'Agricultura, amassa damb uns auti projèctes de caractèr public en un an intèns e plan interessant. ¿Qué me cau hèr? Ei clar que non se pòt planificar...

12/9/06

Nau cicle aranés

M'ac è passat fòrça ben ena Hèsta Major de Vielha: era bona companhia e era bona musica des orquèstres i a contribusit de manèra notabla.
Era estada en Aran pendent eth pònt m'a hèt veir ua causa innegabla: es inversions dera Generalitat en país son fòrça destacables en infraestructures e equipaments culturaus e esportius, causa que repercotís en benestar des ciutadans d'Aran. Eth Govèrn catalan ja s'encuedarà de publicita'c, sens dubte. Mès creigui que n'aurà motius.

Un exemple clar ei Canejan, eth mèn vilatge d'origen. Era pavimentacion e melhora des camins de Toran, era reforma deth campanau (maugrat qu'era competéncia ei deth Conselh), era reabilitacion des vielhes escòles tà sala de balh, etc. etc. sagen de palliar eth dèficit d'inversions que Canejan a patit en un procès de desbrembe deliberat tant pera Generalitat convergenta coma peth Govèrn deth senhor Barrera.
Reaument, çò qu'a de besonh eth país d'Aran a curt tèrme ei un cambi de govèrn, amic d'un govèrn progressista en Catalonha e daurit as procèssi participatius, mès atent as palpitacions dera societat civil. Un govèrn damb projècte e orison politic que dignifique es institucions deth país, reforçades peth reconeishement deth nau Estatut. Eth temps tà cambiar de cicle ei ara. Es autes propòstes de país o son literatura barata o sonque supòsen gris continuisme.
Damb umilitat franciscana ac digui, clar...

7/9/06

Politeia XXI

Cada retrobament damb eth país deven ua agradiua surpresa dauant era contínua transformacion deth paisatge uman. En contra dera percepcion demagogica de bèri uns, era possada dera immigracion oxigène un país istoricament isolat, mancat d'orisons e inquietuds.

Era vulnerabilitat que genère era immigracion ei compensada sobradament pera injeccion de cosmopolitisme en si dera societat. Un des problèmes ei era residualizacon creishenta der àmbit d'actuacion des institucions politiques, que, coma tostemp, van ath darrèr deth fenomèn.

Aran ja ei ena realitat mès cosmopolita. Sonque manque gestionar era diversitat de cap tar exercici deth pluralisme ena figura deth ciutadan, subjècte de drets e deuers. Ací ei a on eth petit país i pòt díder era sua: ena gestion dera vida en comun des de politiques de benestar pròplèus e eficaces.

5/9/06

Despús de Maragall

Umanament ei comprensible, mès politicament ei un error. Atau podem resumir era actitud de Maragall de cap tath sòn partit despús d'auer-le retirat era confidança en favor deth prumèr secretari, José Montilla.

Sense Maragall eth catalanisme deth PSC ei inqüestionable, coma er aranesisme d'UA. Sonque des de posicionaments excludents e electoralistes se pòt afirmar tot cò de contrari. Unitat d'Aran a estat des dera instauracion dera democràcia eth referent der aranesisme politic e culturau. Ara, ath delà, a eth rèpte de liderar-ne eth civic, en un contèxte de ciutadania complèxa e plurau.

Dilhèu en Catalonha ei de besonh remòir es fondaments der imaginari politic qu'an virat ar entorn deth pujolisme e dera simbologia nacionalista, en sentit generau. Ua secodida serie sens dubte un pacte PSC-PPC peth quau arrés apòste. Mès ua gessuda mès realista e ajustada ath cambi que merite Catalonha passarie per un govèrn PSC-ICV damb eth supòrt parlamentari deth PPC de Piqué. ¿Per qué non?

1/9/06

Un Govèrn sense projècte

Sense eth projècte personau de Barrera, eth Govèrn d'Aran demore uet de contengut politic.

Er equip de govèrn a agut de retirar eth sòn Plan de Parc Naturau pera fòrta contestacion qu'a recebut. Ua tustarrada coma aguesta remèrque encara mès era manca de projècte e de discors deth Govèrn aranés de Convergéncia.

Aplicant es madeishes paraules qu'er Avui dedique ar Ajuntament de Barcelona, aguesta situacion de desconcèrt, de manca de modèl, cau que sigue esmenada de manèra immediata. Per consciéncia civica, per dignitat ciutadana.

(O non?)