31/1/11

Olimpics

Non sabi se seram olimpics, se auram es jòcs de Barcelona – Pirenèu en 2022 e se, pes sues condicions excepcionaus, era Val d’Aran serà plaçada en lòc que merite laguens deth projècte, a despièch dera fotuda distància que mos separe dera vila que vò èster caplòc der eveniment. Mès Aran ei dejà ua poténcia en encastre der espòrt. Era admiracion mos conquiste quan vedem aquera luta constanta de tanti joeni, e non tan joeni, enes competicions o ena simpla practica der esquí aupin o de hons, ena biciclèta, en patinatge e en tantes disciplines d’iuèrn e montanha a on era Val destaque, e de quina forma! Er espòrt tanben mos definís coma país, qu’a compdar dera sua basa sociau, e massa viatges sense mès ajuda qu’era des entitats, clubs e familhes, s’a predat en hèr des nòsti mainatges exemples viuents d’esfòrç, perseverança e entrega totau de cap tà ua vida dificila. Mès eth camin ei caminat e, damb eth risc dera decepcion e eth uet d’un pervier que dilhèu non serà, ei vertat qu’es auti, simples espectadors, mos sentem convocadi a un prètzhèt collectiu entà qu’er exemple perdure e un futur mielhor guanhe era partida ara fin. Calerà sajar tanben qu’eth sacrifici d’aué non sigue pas ua pèrta de libertat, intima e personau, senon que devengue, en tot cas, ua liberacion, un punt d’enguarda mès ample, mès gran. Pr’amor d’açò, eth projècte de candidatura pòt èster un revulsiu, ua excusa entà campar-mos e mesurar era nòsta capacitat collectiva, coma país e coma Pirenèu amassat de cap tà ua mèta comuna, ena vertebracion orizontau, ena sinergia d’estratègies, en ahèrs tan concrèts e indispensables coma era mielhora des comunicacions. Alavetz, non seram olimpics, seram estratosferics.

(Diari Segre, 29 de gèr de 2011) 

17/1/11

Es libres, era vida

Ara fin serà vertat qu’es libres son incompatibles damb era vitalitat d’ua vida. O viues o lieges/escriues. Semble qu’andues causes son impossibles ath còp. Es libres ja an era sua vida, que non sòl èster era d’un madeish, e mentre un viu (ei subjècte de vivéncies) non pòt pas liéger n’escríuer. E s’es libres mos mòstren ua auta vida, non ei tan clar qu’era vida se desplegue coma ua novèlla, perque era vida ei mès acrata, espontanèa, e era literatura non s’entenerie sense era formalitat d’ua estructura, aumens sintactica. Qué me sabi… Alavetz, quauquarren mos passe quan, coma a dit er escrivan argentin Alan Pauls, auem damb es libres “ua relacion de besonh (non pogui èster luenh des libres), de culte (creigui ena superioritat deth libre), de complicitat (me hidi mès des libres que dera màger part de persones, es arts, es tecnologies)”. Auem de besonh des libres perque eri mos balhen ua comunautat. Era bibliotèca, mès umil o mès arroganta, ei era comunautat que me sosten, me forme e m’ajude a demorar en miei dera existéncia, dehòra dera vitalitat d’ua vida, clar. E totun, tanpòc es libres son garantia de bondat. Qui non coneish a persones “cultes e liejudes”, que son mès maishantes qu’es vibores? A despièch que tanben n’i a d’ignorantes e talament bric braves… “Es autentics filosòfs dera morau e es boni mèstres dera vertut son aqueri que sagen en tot moment de hèr brave ar oient e ath lector, aqueri que non les ensènhen qué son era vertut o eth vici, senon que sèmien laguens deth còr er amor fervent deth ben suprèm, e er òdi e eth refús deth mau”, ditz Petrarca. Ei a díder, tanpòc non passe arren se mos deisham panar un shinhau de vida a favor des nòsti amics, es libres.

(Diari Segre, 15 de gèr de 2011) 

13/1/11

Mos botge era esperança

Article deth sindic Francés Boya, aué en Diari Segre.


EN ARAN, MOTIVOS PARA LA ESPERANZA

Francés X. Boya Alós, sindic d'Aran

Hemos empezado el año nuevo con buenas noticias, pues se han batido récords de ocupación turística durante las últimas fiestas de Navidad y Fin de Año. El sector calcula que esta campaña de esquí habrá sido de las tres mejores en los últimos tiempos. Además, y a pesar de la crisis económica mundial, las pernoctaciones han aumentado en más de 10.000 a lo largo de todo el año 2010.

Hoy podemos decir, de nuevo, que la Val d’Aran es capaz de desafiar las dificultades del presente para hacer de ellas una nueva oportunidad de crecimiento económico y, por tanto, de generación de riqueza y trabajo. Hoy certificamos, de nuevo, que Aran es un país emprendedor, inquieto, trabajador, que se esfuerza, persevera y sabe adaptarse a los tiempos y a las exigencias de los nuevos desafíos.

Hoy podemos estar razonablemente satisfechos por el esfuerzo realizado por el conjunto del sector, desde el hotelero y de la restauración hasta el de comercio y servicios; por las inversiones que Baqueira Beret ha realizado en nuevas infraestructuras y equipamientos en plena época de crisis; por el trabajo constante de organismos como Torisme Val d’Aran para la promoción de Aran en ferias internacionales o en encuentros turísticos y comerciales.

El Gobierno del Conselh Generau está llevando a cabo una tarea ingente, iniciada hace tres años, para asentar las bases de una economía turística que sabe sacar partido del esquí, promocionándolo y complementándolo con actividades de montaña. Una economía, por tanto, que quiere alcanzar los objectivos de desestacionalización, que busca la proyección internacional a través de su marca y que tiene que devenir sostenible en el tiempo.

Acciones como la creación de la marca Val d’Aran, la constitución de distintos clubs de producto o la puesta en marcha de potentes portales web de promoción van en esta dirección. La última de ellas es el impulso de una fundación con participación privada para la creación y la comercialización de los productos turísticos. Éste es un nuevo paso que había que dar siguiendo el camino trazado hasta ahora con el sector.

Esta nueva fundación, abierta a todos los que quieran participar, iniciará su andadura con el Conselh Generau, el Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, la Cámara de Comercio y Baqueira Beret, a los que hay que agradecer su apuesta en unos momentos de mayor competencia, en los que se nos exige más para capitalizar la marca turística y velar también por el bien común del sector y del conjunto del Valle de Aran.  

Aquí es donde, en nuestra dimensión como país pequeño, reside nuestra grandeza colectiva: en la suma de todos y todas para alcanzar una meta común. Por eso, estoy más convencido que nunca de que tenemos, como país, motivos para la esperanza, para afrontar el futuro con garantías y para, en suma, hacer de Aran una tierra de progreso y oportunidades, un país fuerte, moderno y respetado.

Para ello, hay que tener proyecto de país, estar al lado de las personas, y trabajar por el bien de todos, sin distinciones, porque el esfuerzo que dedicamos a la economía y al trabajo es también un esfuerzo a favor de la sanidad y el bienestar, las infraestructuras y el medio ambiente, la cultura y el aranés y, cómo no, el autogobierno. Ése es nuestro horizonte, porque el presente que construimos está abierto y sólo podremos alcanzar el futuro con la misma cohesión y determinación. Porque sólo juntos, podemos.

7/1/11

Gratuïtat

Aguesti dies de nadalets mos amien tot soent tà un impuls irrefrenable de proposit d'esmenda. Non ei pas mala causa. Mès fòrça viatges genèren tanben ua sòrta de desirs incredibles en quauqui mortaus que, ath long der an, hèn tot çò de contrari de çò qu'ara mos prediquen damb un arridolet forçat. Mès, qué vos vau a díder! De contradiccions n'ei plea era vida, en tot començar pera pròpria, e, totun, ei preferibla era vertat d'ua contradiccion onèsta e conscienta dera sua realitat fragila... Mès enlà des altruïstes desirs, autentics o non, semble mès fotut deishar-mos pèrder eth valor, era vertat, era felicitat pròpria d'ua vida que bèth còp a aquerit en sòn sens vivéncies de causes tan estonantes coma era gratuïtat. Semble mentida qu'en ua societat a on tot, absolutament, ei banau marchandisa, ath servici d'ua règla inquebrantabla d'intercambi e usatge, sauvada peth diu deth mercat, que n'en tempsi de crisi capitalista ei contradita ne encara mens extradita, mès lèu apuntelada de forma lèu dictatoriau, quauquarrés plantege era possibilitat, en uns moments, d'ua practica favorabla ad aguesta gratuïtat. Ne en Nadau ei reclamada, ne de forma ipocrita. N'i a que pensen qu'era gratuïtat forme part deth reclam d'ua ofèrta comerciau. E ei normau, se jogam aguest jòc entà etiquetar tot ce que i a damb eth prètz de çò qu'a deishat d'auer valor. Totun, ara mès que jamès, en aguesti tempsi dificils, encara ei mès de besonh. O es tempsi ben pòden èster ua excusa entà hèr-la a reviscolar. Coma? Coma liura entrega sense retorn e radicau compromés collectiu. Aquera ei era gratuïtat que mos manque. E dilhèu ja ei ora de deishar-la d'escríuer e començar a apréner d'aqueri que cada dia se dan ath servici des que patissen malurs. Sense arren a cambi.

(Diari Segre, 2 de gèr de 2011)