29/11/10

Guanhar eth futur

Era  democràcia representativa a trobat, un còp mès, era mès nobla expression enes darrères eleccions ath Parlament que venguem de celebrar. A aumentat era participacion, e CiU, ara quau felicitam, a guanhat de forma clara e contundent, ath temps qu'eth PSC a estat derrotat de forma autant de clara e contundent.

CiU a sabut imposar eth sòn relat e estiéner era idèa que Catalonha a de besonh un cambi de cicle. E es ciutadans l'an avalat. Eth PSC, per contra, a estat victima deth tapatge deth Tripartit e, sustot, ua crisi economica brutau que desestabilize en aguesti moments toti es govèrns europèus.

Era Val d'Aran non ei alièna ad aguesta situacion e tanben ací a guanhat CiU, a despièch qu'eth PSC a suportat mielhor, damb un 25 % de supòrt (18 % en Catalonha), era derròta qu'a patit en ensem deth territòri catalan. E se non m'enganhi, des tres municipis dera província a on eth PSC a guanhat, dus son aranesi (Bossòst e Canejan). Mès açò non pòt èster un consòl. Eth càstig a estat inapellable.

A CiU li tòque governar e, coma a dit eth President Montilla, as naui governants cau desirar-les tota sòrta d'encèrts entà gésser amassa dera crisi. Es socialistes auràn d'exercir ua oposicion responsabla e collaboradora, e entre toti mos calerà seguir trabalhant entà guanhar eth futur que meriten es ciutadans. Ei enes nòstes mans.

24/11/10

Aran e eth 28 - N

Vos reprodusisqui, ara seguida, ua carta d'opinion que me publique aué eth diari Segre en referéncia as eleccions ath Parlament. Sus aguest ahèr vau era pena liéger era opinion de Maria Vergés, en sòn blòg. Coma sabetz, Vergés e jo èm es candidats d'Unitat d'Aran ena lista deth PSC per Lleida, dempús deth trabalh ingent qu'a amiat a tèrme en Parlament eth sindic Francés Boya. Eth PSC ei er unic partit qu'a apostat per incorporar a dus aranesi ena sua candidatura, d'acòrd damb eth sòn compromís damb era singularitat e er autogovèrn d'Aran.

ARAN Y EL 28 - N

El Valle de Aran también se la juega el próximo 28 de noviembre, día de las elecciones al Parlament. En estos últimos años, Aran ha visto avanzar su autogobierno de la mano de un Gobierno presidido por un socialista, José Montilla, el primer presidente que ha acompañado a los araneses en su Fiesta nacional, el pasado día 17 de junio. Este gesto simboliza su compromiso con la autonomía aranesa. Basta recordar que Montilla ha sido el president que más ha hecho por Aran en una sola legislatura: Ley del aranés, refuerzo de la singularidad del Valle en la ley territorial e inicio del trámite para reformar la ley de Aran.

Además, nunca como ahora se invirtió tanto en nuestro territorio: nuevas escuelas, reforma del Instituto, mejoras en el Espitau Val d’Aran, reforma de los espacios públicos de los pueblos, inversión en carreteras y nuevos servicios como el gas y el agua, construcción de nuevas viviendas sociales, etc. Como joven, me gustaría destacar también que por primera vez hemos podido acceder a las becas de desplazamiento que los gobiernos progresistas pusieron en marcha para ayudar a cursar estudios fuera de casa. Por cierto, esta medida es fruto de una propuesta de los entonces diputados Joaquim Llena, hoy conseller y primer candidato del PSC por Lleida, y Francés Boya, hoy síndic d’Aran.

Estas políticas encarnan los valores socialistas a favor de la igualdad y la cohesión social, que permiten que todos los ciudadanos, vivan donde vivan y al margen de su poder adquisitivo, tengamos las mismas oportunidades. El fuerte impulso que Aran y el conjunto del Pirineo ha logrado a favor de su gente no se puede frenar por recetas neoliberales y neocentralistas a la catalana, negadoras de la diversidad y el efectivo equilibrio territorial, sino que debe proyectarse con más fuerza hacia el futuro a través de quienes, liderados por Montilla y Llena, han demostrado que realmente creen en el conjunto del territorio y son garantía contrastada de progreso.

Amador Marqués, candidato de Unitat d’Aran y número 7 de la lista del PSC por Lleida. 

23/11/10

Era eleccion

Ua campanha electorau tendís a accentuar es elements mès espectacularizants dera politica, se ben ei vertat que, en aguesta societat der espectacle, aguest ocupe cada còp espacis mès subergessents dera vida publica. Mès, en aunor ara vertat, er espectacle non ei pas exclusiu dera politica. I a ues autes institucions e estaments respectables qu’i contribusissen d’ua forma decidida. Es exageracions, era demostracion d’autoritat, es ambicions desmedides son ingredients perfèctes entà codinar era òlha der espectacle. En miei deth tapatge, era calma aurie d’èster un valor plan destacat, perque pensar a de besonh deth silènci, e dera madeisha forma que sense accion non i a politica, tanpòc n’i pòt auer sense ua actitud mès reflexiva. Ei atau coma era pregunta “quin futur li demore ar autogovèrn aranés?” aquerís un pes especific ena cronica que publiquèc ager eth diari qu’auetz enes mans. Semble que i a consens entre es principaus fòrces en possar ua naua lei d’Aran. Era ponéncia que demanèc eth sindic entre toti es partits ei dejà constituïda. De hèt, jamès s’auie auançat tant en matèria d’autogovèrn en tan pòc de temps: en quate ans, s’a aprovat ua lei entà desvolopar era oficialitat der aranés e s’a arrefortit era singularitat dera Val ena lei territoriau. Mès eth futur ei dubèrt e es opcions politiques damb possibilitats reaus de governar divergissen, perque, ara fin, cau optar o pera reduccion der Estat de benèster e un scenari d’independéncia catalana, a on er encastre aranés ei per definir, o per un modèl de transformacions sociaus e de reconeishement per çò qui èm, que, mès enlà des espectacles de cada dia, sonque podem arténher a compdar dera concòrdia civil.

Publicat en Diari Segre, eth passat 20 de noveme de 2010.

9/11/10

Recuperar America

Eth president Obama a recebut ua fòrta patacada enes darrères eleccions legislatives d’Estats Units. Un moviment analfabèt e ultraconservador, plaçat ara dreta dera dreta, emmarcat en Partit Republican, a contribusit ad aguesta derròta, a miei mandat dera presidéncia, maugrat qu’es democrates an podut mantier ua precària majoria en Senat. Aguest moviment format per politics populistes s’apère Tea Party e un des sòns principaus reclams pendent era campanha a estat eth de “recuperar America”. Recuperar-la des mans diaboliques d’un president “socialista” e “musulman”, que met en risc era prosperitat e era seguretat dera nacion. Eth Tea Party non s’entenerie, totun, sense eth supòrt desacomplexat de poderosi mejans de comunicacion. De hèt, es expressions caricaturizantes d’Obama procedissen des “informacions” qu’es periodistes d’aguesti mejans balhen as ciutadans sense cap vergonha. Es pulsions nacionalistes entà “recuperar” un país en mans d’un tipe qu’a venut era pàtria non son pas exclusives deth Tea Party. D’ençà qu’en Catalonha govèrnen es esquèrres a existit ua opinion publica e, sustot, publicada contrària ath govèrn perque “mos an panat eth país”, damb expressions semblantes d’aunorables hemnes d’expresidents. Amplis sectors deth nacionalisme catalan conservador jamès toleraràn qu’eth sòn president sigue un tal “José” Montilla, e non pas Josep. “José” ei, evidentament, un “botifler”, un espanholista rematat, un “quinqui” deth Baix Llobregat. Mès, coma escriuie er aute dia Jordi Soler, aguesti non an entenut arren, perque Catalonha, dubèrta ath món, ja a cambiat. Dilhèu mos calerà suenhar nosati des sauvapàtries de tostemp.

(Diari Segre, 6 de noveme de 2010)