23/9/12

Dia de Sant Joan

Non ei 24 de junh ne tanpòc Sant Joan d’agost, en rebrembe dera decapitacion deth Baptista. Ei 8 de seteme. “Eth ueit”, atau com le coneishen es autoctòns, en un municipi qu’a per patron Sant Sernilh (29 de noveme), celèbre era hèsta major eth 29 d’agost e hestège eth dia des Mairs de Diu trobades ací, en nuclèu de Sant Joan de Toran. S’i amassen aranesi de Quate Lòcs e vesins der aute costat dera termièra. Dempús dera tradicionau missa de romiatge, mos assetiam en prat ath torn dera bona vianda aragonesa hèta ara brasa, eth mielhor hormatge dera Barosa e un vin de Caors que se dèishe estimar. I a pagesi de Canejan, Bots, Hòs e Sant Gaudenç. Damb un parent luenhan, mos saludam en francés, mès tot viste recupère eth vielh parlar de casa, ara perdut entre es sòns hilhs. Aguesti ramadèrs, tanben eth mès joen, en tot auer eth francés coma lengua abituau, parlen ara eth patuès autant de ben que nosati, diria que mielhor, com se l’auessen sabut suenhar, delicadament, des incleméncies jacobines. Aspiracions des haches e cada th o t prononciada coma ch neurissen un parlar d’expressions pròpries, com “te foteràs peth segàs auat [ch]”, e de vertats clarentes com eth veire a on beuem, abantes que mutèsse en pastós (tara forma aranesa) vaso. Meten de relèu qu’eth parlar de Canejan ei mès parièr ad aguest aranés de dehòra d’Aran, causa que non hè sonque renfortir çò que ja sabíem e mos shaute de poder constatar cada an de forma distesa e familhar. Pensi alavetz ena contribucion inestimabla des nòsti recercaires lingüistics, com Frederic Vergés, a despièch des injustes e infondades caricatures sus er “aranés de Ficus”, o eth madeish mossen Jusèp Amiell, que mos acabe de regalar es Psalms damb ua dusau edicion (corregida) deth Nau Testament ara salut der aranés.

(DIARI SEGRE, 22 de seteme de 2012)