Ara qu’èm toti “populars” o, en sòn defècte, “convergents” (èster “convergent” ei mès cool: d’aquiu, era diferéncia catalana); ara qu’es aigües an tornat ath sòn cors naturau (demorem que pes sègles des sègles, amen); ara qu’era economia serà ben governada, perque era quèrra, com ei òbvi, non sap gestionar-la; ara qu’auem lidèrs com Diu mane: uns que dèishen hèr (signe inequivòc de susvelhança), uns que saben parlar (mos seduïssen plan damb era sua expression), fòrça d’eri erosi d’auer-se coneishut (signe inequivòc de seguretat e coneishements infinits); ara qu’èm, ara fin, en bones mans, dempús de govèrns pòc rigorosi per definicion (e me quedi cuert); ara, e sonque a compdar d’ara, seram en condicions de gésser dera crisi, e se non ac hèm serà, clar, pera eréncia recebuda, tan diabolica coma es govèrns que mos an deishat, perque tot eth malur dera societat se resumís ath malur socialista o, en sòn defècte, tripartit. Mès, non cau patir. Un nau món se daurís dejós es nòsti pès. Diu ei dera nòsta part. E eth trabalh arribarà com manà benedit. Per non parlar deth nau pacte fiscal, que mos plaçarà de patac a deficit zèro, dilhèu en situacion de superavit. Non escotetz as tremendistes, ad aqueres amnes en pena qu’avertissen qu’es nòstes victòries son praubes perque se basen ena feblesa dera socialdemocràcia desorientada. Prauba era! Non les hèsquetz cas, perque non an comprenut de qué va era politica. Encara cerquen era complicitat des indignadi contra eth sistèma politic, quan es darrères eleccions an meritat mès d’un 70% de participacion. Gaudim d’aguest moment unic, aimem-mos en aguesta net apassionada, ena aventura amorosa damb es intellectuaus reconvertidi ara calor dera naua egemonia, perque eth món ei aué mès erós.
(Diari Segre, 3 de deseme de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada