I auec un temps en qué era Val siguec objectiu estrategic d’un exèrcit umil de liberacion a favor dera causa republicana. “Vielha, caplòc dera Republica” siguec era pensada qu’aueren aqueri guerrilhèrs utopics que volèren hèr d’Aran era vanguarda dera libertat d’Espanha. Mès non sabien qu’era sòrt ère dejà virada de cu, perque es aliats ja auien jogat es sues cartes e tad a eri aquera Espanha arròia ara deriva ère ua pèira ena sabata… “Era val dera libertat” ei eth títol damb eth quau El País a batiat un reportatge sus aguest episòdi istoric, plan singular, damb motiu dera novèlla “aranesa” d’Almudena Grandes. Atau coma mos informaue SEGRE, eth Conselh Generau a previst crear itineraris entà recuperar era memòria perduda, o pòc presenta, d’aguest combat frustrat en qué tot non ei doça musica, perque i auec mòrts, d’un costat e der aute, e aquerò non pòt èster motiu de celebracion, senon de rebrembe e respècte. Era Val d’Aran devenguda en “val de libertat”, erós retrobament damb ua idèa d’autogovèrn pera quau era defensa dera autonomia ei un cant ara libertat, exercida aguesta damb responsabilitat e en correspondéncia damb era igualtat, perque non i pòt auer un pòble liure s’es sòns ciutadans non an es madeishes oportunitats. Era istòria mos retròbe… Era Querimònia hè 697 ans (!). Ja ena nòsta epòca, era lei d’Aran a vint ans e Unitat d’Aran, pèça clau entara construccion dera Val modèrna, n’artenh es 30 damb plan bona salut. Aguesta continuïtat istorica avale er esfòrç des aranesi, qu’aué volem hèr des institucions un utís de consciéncia collectiva e coesion sociau. A favor dera libertat, ara fin.
(Diari Segre, 28 d'agost de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada