Me güejaue parlar sus er ahèr politic dera setmana e, totun, ac hèsqui ahiscat pes coïncidéncies dera vida, perque, en tot previer un article sus es “totalitarismes”, le poderè hèr de forma indirècta. Non sabi se sabetz qu’eth Tribunau Constitucionau a emetut senténcia sus er Estatut, ne tanpòc sabi se reaument, a despièch deth tapatge, as ciutadans les preocupe era resolucion motivada peth recurs deth PP, qu’ara a paralizat era lei der aranés en recórrer-la (non ei un vèrb agradiu e, totun, quin gòi senten es deth PP en utilizar-le tot soent!) ath Conselh de Garanties Estatutàries. Tostemp i a ua sòrta de “conselh de savis” que susvelhe era activitat des mortaus, en Estat o enes autonomies. Semble qu’eth regim especiau d’Aran, garantit per Estatut, non ei afectat pera senténcia. Mès semble qu’era anullacion der usatge “preferent” entath catalan (tanben recuelhut ena lei entar aranés) incidirà, per extension, ara nòsta lengua. Ei inacceptable qu’un tribunau en prorròga prengue ua decision d’aguesta naturalesa dempús de quate ans de paralisi. Uns an responut damb eth reclam oportunista d’auançar es eleccions; uns auti, convenientament provocadi, non an dubtat en hèr sòn eth lèma der “adiu, Espanha”. Es “populars” qualifiquen ath president, seren e contundent, de “fòrça fascista”, e fòrça “franquistes” son es institucions estataus entà reputats politics nacionalistes. ¿De vertat pensen uns e uns auti qu’es actituds denonciades son “fascistes”? ¿Cau rebrembar qu’es fascismes, coma es formes sauvatges deth comunisme, son totalitarismes, regims que tot ac estofen sense marge ara liura alendada? Per qué tanta banalizacion?
(Diari Segre, 3 de junhsèga de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada