Vau era pena de soslinha'c, de persutar-i, se cau. Eth president José Montilla a dat pròves pro clares e contundentes deth sòn compromís damb Aran en èster present, per prumèr còp, ena Hèsta d'Aran e respectar era singularitat dera Val ena lei de vegueries. Vau era pena de rebremba'c, perque eth combat a estat pro long coma tà non hèr-ne dejà mencion, coma s'era solucion satisfasenta non age costat pro esfòrci. Pensi que, coma a afirmat eth conselhèr generau deth PRAG, José Antonio Bruna, era Val d'Aran a estat mès presenta que jamès enes mieis de comunicacion catalans e espanhòls e s'a dat conéisher coma jamès ac auie hèt abantes, en un moment plan transcendent tath futur der autogovèrn (nau finançament, lei de vegueries, lei d'Aran e lei der aranés). Era determinacion deth sindic Francés Boya, qu'a metut per dauant es interèssi de país, a estat clau en tot eth procès. Vau era pena de reconeishe-la'c. Pes motius nomentadi e pera sua importància istorica, vau era pena d'aufrir-vos un extracte deth discurs que prononcièc eth president dera Generalitat en acte institucionau dera Hèsta, eth passat dia 17 de junh.
“HEM TROBAT UNA SOLUCIÓ FAVORABLE PER A L'ENCAIX DE LA SINGULARITAT D'ARAN"
Molt bon dia a tothom.
Fa tres mesos, em penso que era per Sant Josep, vaig ser aquí a Vielha. Aquell dia celebràvem una jornada de portes obertes als Jutjats i també l’ampliació de la residència de gent gran. El 2007, quan feia tot just tres mesos que havia assumit la meva responsabilitat com a President, ja havia estat aquí, fent una visita institucional al Conselh Generau i veient alguns equipaments i actuacions impulsades pel nostre govern.
Tant en aquelles ocasions com, de manera molt especial, avui, que fa dinou anys d’una data tan assenyalada de la seva història contemporània, he volgut manifestar, en tot moment, el meu interès personal i institucional per Aran, per la seva gent, per les seves inquietuds i pels anhels i projectes de futur.
Aquest és un territori singular únic al nostre país. Ric en fites històriques i, alhora, carregat de raons i voluntat de ser i de projectar-se cap el devenir. Avui Aran és una realitat admirada com mai, pel tarannà i la determinació de la seva gent. Una àrea interessant pels seus atractius naturals, patrimonials i culturals, i que es guanya dia a dia el respecte en el terreny institucional.
L’Estatut de 2006 va establir les bases per a un reconeixement d’Aran, superior al que havia tingut fins aleshores, que havia estat el que permetia l’Estatut de 1979. Com en tants altres aspectes del nostre autogovern, aquests darrers 4 anys hem treballat per fer realitat el desplegament del que preveu l’Estatut de 2006, en relació amb la Val d’Aran. I el que preveu el nou Estatut és prou més ambiciós que el que contemplava l’anterior.
El nostre Govern ha demostrat voluntat de donar un impuls necessari al reconeixement de la singularitat d’Aran:
- en temes clau com el finançament (a partir de l’acord signat el desembre de l’any 2007),
- avançant en la constitució de la ponència que ha d’elaborar la nova Llei de Règim Especial d’Aran,
- o pel que fa a la llengua, amb l’aprovació de la Llei que aquí en diem de l’Aranès, i que ara és al Parlament.
- També, de manera especial, trobant una solució favorable i positiva per a l’encaix de la singularitat d’Aran a la Llei de Vegueries. Unes paraules recents del Síndic Francés Boya resumeixen molt bé el balanç que compartim, quan diu que: “la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern”.
Tot això, com dic, s’ha fet per respondre adequadament al desplegament de la nostra llei de lleis, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. […] Res del que ambiciona el nostre Estatut, per a Catalunya en el seu conjunt i per a l’Aran especialment, insisteixo: res ens ho pot negar cap sentència.
[…] Mentrestant, però, l’acció del nostre govern, tant aquí a Aran com al conjunt de Catalunya, seguirà abocada a lluitar contra els efectes de la crisi en els treballadors, les famílies i les empreses. […] Estiguin segurs que tindran la Generalitat al seu costat. Tant per als objectius de progrés i benestar del conjunt de Catalunya com per fer realitat els anhels i la singularitat d’aquesta terra i la seva gent.
Moltes gràcies a tothom i molt bona festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada