Es aranesi auem estat acompanhadi, per prumèr viatge ena nòsta Hèsta, e damb balh tradicionau includit, peth president dera Generalitat. Un hèt plan destacable e autant de simbolic dempús deth debat territoriau intens qu’auem mantengut entà hèr a prevàler er estatut territoriau dera Val d’Aran, era votz dera quau a estat liderada de forma nauta e ben clara peth sòn sindic. Eth procès a estat long e dificil, mès ara fin a vençut era politica, ei a díer, er acòrd e era volentat d’entenuda. Vau era pena de soslinha’c en aguesti tempsi en qué, justament, era politica non passe per un des sòns mielhors moments. Deth problèma, a brotoat ua grana oportunitat. Non sonque era Val demore excludida de quinsevolh encastre que non sigue eth pròpri, senon que se daurís era possibilitat a qu’aquerisque ua naua naturalesa de singularitat territoriau, que l’apregondís e la consolide entàs pròplèu ans. Montilla e Boya an sagerat publicament eth pacte renauit entre andues comunitats. Eth president a rebrembat es paraules qu’eth sindic escriuec en un article e que son pro illustratives: “Er acòrd mos permet aubirar un futur a on es institucions araneses auràn, s’eth pòble aranés ac vò, possibilitats de seguir creishent entà desvolopar er autogovèrn”. Èm dauant era politica democratica en estat pur, perque, ara fin, ei eth pòble, er ensem de ciutadans que demoren en Aran, eth que decidís d’acòrd damb es leis. Arren a veir damb er exercici trampós deth “dret a decidir” era secession de Catalonha, que convergents e republicans proclamen coma panacèa. Arren a veir, perque, sonque damb eth pacte, eth nòste futur ei plen d’esperança.
(Diari Segre, 19 de junh de 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada