El PSC, com Catalunya

La sentència del TC aixeca molta polseguera a Catalunya. Molts opinadors coincideixen a concloure que "res no tornarà a ser igual". Hi ha també una opinió majoritària sobre el paper impecable del president Montilla en la seva resposta política i institucional. Només cal llegir la premsa de fora de Catalunya, trasbalsada i escandalitzada per la determinació del president d'origen andalús. I, tanmateix, i en aquest joc d'escenificacions, s'ha centrat l'atenció de manera prou intencionada i tendenciosa en els 25 diputats del PSC al Congrés. "El PSC és el problema", hem arribat a escoltar a la ràdio pública catalana. Aquesta particular focalització de la "resposta catalana" constata, paradoxalment, que el PSC no és que sigui el problema, sinó que és el reflex més clar i transparent de la realitat plural i complexa que viu avui Catalunya. El problema és llegir en clau exclusivament catalana el "què fer" dels 25 diputats, perquè aquests 25 ni són del PSC ni són del PSOE, sinó dels ciutadans que, de forma majoritària, han donat el seu suport als socialistes en totes les eleccions generals. Un suport ampli que d'alguna manera avala el capteniment del PSC a Madrid, perquè ja se sap que forçar comportaments polítics que poden divergir de les casuístiques electorals de què són deutors té riscos evidents. Què és el PSC? Un partit catalanista, federalista i de centreesquerra, com, per cert, la majoria dels catalans i les catalanes, segons reflecteixen totes les enquestes fins al moment. Defensar la integritat de l'Estatut, buscar solucions pactades per refer l'acord estatutari i promoure una reforma federalista de la Constitució és coherent amb aquesta realitat complexa, tant interna (de partit) com externa (de país). Fugir de la unitat amb moviments "tacticistes", defensar lemes sobiranistes i, a la vegada, votar en contra de les iniciatives per convocar referèndums independentistes no ho és tant...