A arribat eth moment d'Aran

Peth sòn interès, reprodusisqui tot seguit un article d'opinion deth sindic Francés Boya, que publique aué eth diari Segre.

ARAN SURT DE L'OBLIT

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els  governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat a dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no s’ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...