Hilat per Aran

Er an s'acabe e afrontam eth 2009 damb naui projèctes e esperances tant personaus coma publiques. De moment, vos convidi a hèr un tastet d'un umil espaci bloguèr aperat HILAT PER ARAN, que vò méter en comun es pensades der encastre progressista e aranesista dera nòsta realitat mès immediata, e qu'aué madeish comence a caminar. Bon an! E entà dempús!

Visió d'Estat

La mediocritat persistent d'alguns dirigents catalans, especialment dels que estan més preocupats en conquistar la presidència de la Generalitat que en articular un projecte creïble d'alternativa, és realment alarmant. Han consagrat el principi de bilateralitat del nou Estatut com una discriminació de facto contra la resta de comunitats autònomes i per això la volen entomar ara contra el Govern central, l'autèntic leitmotiv de la seva existència política, i de retruc -i sobretot- contra els seus aliats polítics al parc de la Ciutadella. A què em sona aquesta actitud?

Les negociacions i les trobades institucionals entre el president Zapatero i la resta de presidents autonòmics per tancar un acord global de finançament després de les exigències justes del president Montilla demostra que Catalunya és de nou el primer motor del desenvolupament de l'Estat autonòmic i federal. I això, en lloc d'esdevenir un motiu d'orgull i satisfacció polítics, provoca vergonya i rebuig a la Catalunya de la crosta, capteniment que arrossega fins i tot alguns dels que volen seguir compartint un projecte amb la resta d'Espanya.

No sé si Catalunya pot resistir més temps per pal·liar el seu dèficit financer, que repercuteix de manera prou evident en les infraestructures i les polítiques socials. I així ho fa palès el Govern de la Generalitat i el conjunt de les forces del Parlament. Ara bé, la justa reivindicació no pot justificar de cap manera el cantonalisme més subtil o més destraler, depenent de qui el defensi, perquè de la mateixa manera que a Madrid, hi falta una projecte més federalitzant de l'Estat, no és menys cert que les mediocritats polítiques es couen també quan a Barcelona s'exhaureix una certa perspectiva d'allò comú sota un mínim sentit de l'Estat.

Ei possible un aute cristianisme?

Ei vertat qu'es institucions economiques, politiques e religioses non passen peth sòn melhor moment. Semble que mentre aguestes van per un costat, era societat s'adrèce en sens invèrs. Era institucionalizacion de quinsevolh grop uman qu'a aquerit quòtes nautes de podèr ath long dera istòria ei lèu inevitable en ua societat, pr'amor qu'es relacions de podèr formen part der ADN dera madeisha. Eth problèma arribe quan er exercici deth podèr deven arbitrari, opac e, en conseqüéncia, injust, en tot abundar enes tèrmes emplegadi en pòst anterior (Eth Pirenèu decidís).

Era democràcia a corregit era ruta dangerosa de quauques institucions politiques (sonque cau pensar en nòste contèxte, dempús deth règim dictatoriau), a despièch des henerecles que se van daurint damb eth ciutadan deth carrèr. Es institucions economiques, totun, s'an de sotméter encara ara sobirana decision d'ues institucions internacionus vertadèrament democratiques, aué inexistentes.

Mès, en quin punt se tròben institucions religioses coma era Glèisa catolica?, mos preguntàuem non hè pas guaire damb un amic vinculat damb es cercles eclesiastics. Aluenhada de quinsevolh atisbe de democràcia, era cúria actuau apregondís eth camin dera anatemizacion damb er eufemistic argument deth pes dera tradicion e eth magistèri, que pese mès qu'era anada entàs hònts ermeneutiques qu'expliquen era sua rason d'èster. En lòc d'acompanhar as persones que vòlen amassar-se coma comunautat, coma pòble de Diu, era Glèisa de Ratzinger s'estime mès era promocion der estigma e er isolament gratuït que sonque un sentiment de ridicul pòt dissimular en aguesta actitud tan inutila coma discriminatòria (atau se mòstre damb era hemna, es divorciats, es gais, era laïcitat e un long eca).

Dilhèu era solucion non passe tant per ua metuda ath dia, coma pera tornada entàs hònts der Evangèli, a on se tròbe "un umanisme que non molèste ad arrés", en paraules deth mèn amic. E mentre rebrembi era convèrsa, un aute anatemizat, eth teològ Juan José Tamayo, apòrte bèra clau entath debat en un article publicat aué en El Periódico, e que vau era pena de referenciar entàs qu'açò deth cristianisme encara mos impòrte.

Eth Pirenèu decidís

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 6 de deseme de 2008)

Trenta ans de Constitucion permeten d’incidir ena validesa des sistèmes constitucionaus pr’amor qu’exprèssen e prebotgen era garantia des valors fonamentaus e des drets basics des persones. Era Constitucion ei era norma que, subjècta ara possibilitat de reforma, oriente geneticament ath dret e as institucions de cap tara societat, tostemp cambianta. Totun, un Estat constitucionau de dret non ei sonque un sistèma politic concrèt, senon tanben ua cultura democratica de promocion des libertats e dera autonomia des persones e tanben des pòbles e nacions que le intègren.

Jos aguest entramat, se sosten precisament era autonomia d’Aran laguens de Catalonha. Alavetz qu’auem motius tà commemorar era Carta Magna!, perqué supòse un intent continu entà instaurar un orde politic melhor coma expression de libertat contra eth podèr arbitrari. Ena democràcia dera possibilitat, ua coincidéncia en temps met de relèu era oportunitat dera gent deth Pirenèu e es sòns representants legitims entà decidir eth pròpri futur, amassadi aué en Les, eth madeish dia en qu’era Constitucion espanhòla siguec ratificada en referèndum.

Contra er unilateralisme de quauques politiques, era amassada aurie de servir entà persutar ena posicion centrau dera persona que viu en Pirenèu dauant deth dret e es institucions. Eth Pirenèu decidís que vò decidir, mès non coma reclam d’un faus “dret a decidir”, pr’amor que non se tracte sus qui decidís, senon coma averténcia sus eth coma se decidís en politica entà qu’er exercici deth podèr non sonque sigue legau senon tanben just.

Manca de respècte institucionau

En debat sus era naua lei d'Aran, es grops politics deth Conselh Generau arribèren a un acòrd peth quau eth procès de debat dera part aranesa s'amiarie peth terrèn sensat d'ua redusida estridéncia mentre non i age un document de minims compartit per toti entà pr'amor d'esvitar precedents coma eth dera elaboracion der Estatut e, especiaument, entà esvitar era division des fòrces que representen Aran. D'aguesta forma, se vò assegurar era unitat e era fòrça de besonh dauant era Generalitat e, en concrèt, eth departament de Governacion, damb qui fin finau s'aurà de pactar ua prepausa conjunta.

Atau s'acordèc ena darrèra amassada que mantenguec era comission aranesa eth passat mes de junhsèga, a on eth Sindic presentèc eth prumèr document de trabalh, a compdar deth quau cada grop se comprometerie a presentar es sues esmenes. Eth termini vencie en seteme, atau coma se consensuèc. Entà alavetz s'auie de tornar a convocar era comission. Totun, eth grop de Convergéncia sollicitèc er aplaçament deth termini entà pr'amor d'articular damb mès temps era sua prepausa. Mentretant, Unitat d'Aran ja auie presentat es sues esmenes. Enquia ací eth relat des hèts laguens deth procediment corrècte.

Mès quina ei era mia surpresa quan descurbisqui qu'eth secretari generau de Convergéncia (CDA) pregone ara pes fòrums d'internet, en un clar exercici de manca de respècte as institucions e d'estrident oportunisme partidista, que "dejà ei premanida era prepausa de reforma dera Lei d'Aran per part d'ua formacion politica" (supòsi que se referís a Unitat d'Aran), e que "en cas que desiretz eth document complet dera prepausa, sonque auetz de demanar un exemplar", dempús des mesi de retard provocadi per CDA, qu'eth Sindic e eth Govèrn an respectat discrètament entà facillitar eth trabalh e era unitat de totes es fòrces.

Aguesta actuacion unilaterau trenque er acòrd entà qu'es prepauses des grops se considèren prumèr en còr deth sòn organ legitimador, qu'ei era comission redactora a on an representacion es grops politics deth Conselh Generau, pr'amor qu'aguesti -a excepcion de CDA, clar- non dispòsen encara dera informacion qu'eth dirigent convergent difondís frivolament per internet. Serie de besonh pera sua part un major respècte as formes mès elementaus de reconeishença des institucions e es sòns interlucotors legitimats, atau coma ath trabalh amiat pes juristes e es representants de cada grop politic, includit Convergéncia. Totun, ja m'è pro dò auer d'escríuer aguest pòst... mès ath secretari generau de CDA li a mancat era vision institucionau que fòrça viatges mos reclame as auti.

Sason de nhèu

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 22 de noveme de 2008)

S’auance era nhèu e damb era, era sason d’esquí enes nòstes montanhes. En tot demorar qu’aguestes s’abrigalhen plan damb eth teishut ludent dera nhèu, era damaisèla de blanc mos rebrembe qu’Aran i a volut formar damb era ua sòrta de parelha de hèt, que per rasons òbvies reclame mès compromés per part deth país.

Aran ei ua destinacion toristica de referéncia depenenta sustot deth monocultiu blanc, ua destinacion qu’ei de besonh d’apontelar damb apòstes innovadores entà cercar naues oportunitats qu’incentiven era diversificacion economica. Totun, viuem uns moments de reconversion deth sector, accentudada pera crisi economica d’origen globau.

En aguest contèxte, semblen convenientes iniciatives coma era deth Conselh Generau entà auançar en camin dera desestacionalizacion deth torisme entà balhar-li un nau reviscolament. En compliment d’un convèni pionèr damb era agéncia Turespaña, que per prumèr còp s’ocupe deth torisme de montanha, eth torisme aranés poirà dar un pas entà dauant fòrça remercable damb es accions de promocion exteriora en aeropòrts internacionaus coma eth de París e damb ua estratègia de diferenciacion deth producte que mos pòden convertir tanben en ua prumèra destinacion de montanha ath long der an.

De ben segur qu’aguesta non serà era solucion magica entara melhora dera competitivitat dera economia aranesa, pr’amor que tanben mos calen melhors infraestructures e era aplicacion d’ua clara politica autonomica entàs estacions d’esquí. Mès, per prumèr viatge, Aran gesserà ena mapa mondi. Pòt èster un bon començament.

Socialcristians i socialdemòcrates

Més enllà de l'acord a què han arribat Montilla i Duran per articular ua resposta unitària i serena després de la sentència del TC sobre l'Estatut català, la trobada entre les cúpules del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) pot servir per fer palesa llur coincidència de parers en molts dels assumptes clau per a la governabilitat de Catalunya i Espanya. El PSC i UDC són avui els partits catalans que representen millor la centralitat i la moderació polítiques davant les apostes de caire centralista i sobiranista (per cert, Catalunya no es troba en decadència, com pretenen alguns; és el nacionalisme antiespanyol el que empobreix el país!).

Els valors i els projectes dels socialdemòcrates i els socialcristians tenen en comú la defensa de l'Estat del benestar en una societat cohesionada, on el més feble ha de rebre especial protecció (per alguna cosa comparteixen la denomicació de "social"). De fet, el cristianisme o l'humanisme cristià, com es vulgui dir, constitueixen una font de pensament i acció comuna, prou proclamada en la democràcia cristiana, poc difosa en el cas socialdemòcrata. I tanmateix, l'humanisme cristià és potser més evident en aquest últim en la construcció d'una societat justa, igualitària i fins i tot paritària, malgrat la pseudomodernitat que hom vol aplicar a aquest darrer vessant (el mateix Jesús de Natzaret i les primeres comunitats cristianes donaren a la la relació entre la dona i l'home un estatus d'iguals!).

Conscients de les moltes coses que també els separen (començant per la coalició d'Unió amb Convergència, últimament més inspirada en el sobiranisme, en la cosa nacional, i el neoliberalisme, en la cosa social; i acabant amb el moralisme carrincló que neguiteja els socialistes), el PSC i UDC han reemprès amb força una exploració mútua que en el futur pot acabar donant moltes possibilitats d'entesa. Així de transversal pot ser el catalanisme i les forces polítiques que el representen, a desgrat que més d'un (també a casa nostra, a l'Aran) confongui encara partit i país i vulgui tancar el catalanisme, per essència transversal, en les quatre parets d'una casa, per molt gran que es vulgui presentar.