Eth Pirenèu decidís

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 6 de deseme de 2008)

Trenta ans de Constitucion permeten d’incidir ena validesa des sistèmes constitucionaus pr’amor qu’exprèssen e prebotgen era garantia des valors fonamentaus e des drets basics des persones. Era Constitucion ei era norma que, subjècta ara possibilitat de reforma, oriente geneticament ath dret e as institucions de cap tara societat, tostemp cambianta. Totun, un Estat constitucionau de dret non ei sonque un sistèma politic concrèt, senon tanben ua cultura democratica de promocion des libertats e dera autonomia des persones e tanben des pòbles e nacions que le intègren.

Jos aguest entramat, se sosten precisament era autonomia d’Aran laguens de Catalonha. Alavetz qu’auem motius tà commemorar era Carta Magna!, perqué supòse un intent continu entà instaurar un orde politic melhor coma expression de libertat contra eth podèr arbitrari. Ena democràcia dera possibilitat, ua coincidéncia en temps met de relèu era oportunitat dera gent deth Pirenèu e es sòns representants legitims entà decidir eth pròpri futur, amassadi aué en Les, eth madeish dia en qu’era Constitucion espanhòla siguec ratificada en referèndum.

Contra er unilateralisme de quauques politiques, era amassada aurie de servir entà persutar ena posicion centrau dera persona que viu en Pirenèu dauant deth dret e es institucions. Eth Pirenèu decidís que vò decidir, mès non coma reclam d’un faus “dret a decidir”, pr’amor que non se tracte sus qui decidís, senon coma averténcia sus eth coma se decidís en politica entà qu’er exercici deth podèr non sonque sigue legau senon tanben just.