30/1/12

Compromís

Tot semble contradiccion e era vida n’ei plea. Mentre er aute dia expressàuem era tension d’ua pulsion fatau de cap aquerò expansiu, que pòt arribar a anullar era pròpria volentat, ath còp era guardada der aute, que patís e patís injustícia, mos estordís e, ai!, eth sentit dera culpa subergés. Alavetz, non vau er elògi dera evasion irresponsabla. Mès lèu tot çò de contrari. Volerà díder qu’abitam, o sajam de sostier-mos, tostemp, en aquerò qu’ei dubèrt, e que cada dia començam de nau, a on cada causa, cada sentiment compde damb eth sòn temps. Tot, de bèra forma, ei en sòn lòc. Era inquietud tanben drevelhe un nau sentit pes causes. Ei ora de tornar a començar, de deishar-mos de pegaries e deishar brotoar en nosati un sentit etic. Era pulsion pòt amiar-mos ad aquerò Aute deth món, qu’ei mès enlà deth món, coma ua crida inevitabla que demane e demane e jamès non mos satisfè, perque reclame sense arren a cambi. Sus un hons de silènci, entenem eth sòn idòl, qu’ei er idòl deth qu’auem ath costat e non volíem escotar. I viuem d’esquia. Era soletat se sent penetrada violentament, perque i a un aute que mos reclame, e tot er esfòrç per húger e pujar tath cap dera sèrra, luenh de toti, ei inutil, com inutil se torne er esfòrç e tota era dedicacion pes auti, mès ei tan fòrta era crida que non podem dar per perdut aquerò que dejà ei, de hèt, perdut. Com de perduda ei, per cèrt, era pàtria comuna, que convertís ar aute en un estranh, que shòrde as nòsti. Mès era demana hè a (re)nèisher un compromís concrèt, non impersonau, perque compòrte ues obligacions o un cèrt sentit dera culpa se non s’amien a tèrme, non pera puresa d’un madeish, senon perque tostemp i a un aute qu’encara ac passe piri. E alavetz ja non valen es neutralitats.  

(Diari Segre, 28 de gèr de 2012)

14/1/12

Pulsion fatau

De viatges mos acace ua estonanta pulsion de destruccion, com de mòrt sense voler morir, un impuls diabolic qu’anulle era volentat, o posse era volentat a un desir irrefrenable d’Immensitat, de Libertat expansiva, qu’amie a negar aquerò de bon qu’en un principi mos genèren es causes dera vida (quauqu’ues, aumens; pas totes, cèrtament). Mès èster dubèrt ara vida ei víuer tara mòrt. E com se d’ua fatalitat volèssem húger, eth còr se precipite ar abisme dera mar inacababla e inacabada, perque era tèrra mos a devengut limitada, irrespirabla, agaçanta, com acaçantes son totes es causes que mos vien a retrobar. Alavetz, arribe eth moment en qué non èm capables de resistir-les. Era tension que sentem, aguesta inquietud, se hè mès e mès grana, enquia comprimir era amna sauvatja, que de tan sarrada e embarrada qu’ei acabe per hèr a petar es rèishes de sa preson diadera, tan arrotinada. Percebem damb intensitat era soletat a on èm plaçadi: era soletat cride ara soletat, com era natura cride ara natura, e mos sabem mès sensibles e, ath còp, mès impertorbables as causes dera tèrra, perque eth tròç de caòs e infinitud que demorèc en nosati d’ençà des tempsi dera creacion renèish damb vigor. Sajàuem de governar-le, mès ara, en aguest precís instant, eth diable ei mès fòrt, astut e audaç. Viuem ua luta constanta, formada per totes es batalhes que cada dia se dan entre era realitat e eth desir, entre eth món e era vida-mòrt. Er amor ei tà nosati massa praube, se podem nadar en Amor immens deth Pair Èter, nòm beròi usat per Hölderlin. Seduccion fatau era deth liurament ath cèu dubèrt, era de balhar-se liurament ar abisme sense hons, ara libertat der Arren, en aqueth Arren incommensurable ath quau mos volem hóner dehòra deth temps, dehòra deth món. Ebé, quina pulsion mès estonanta!

(Diari Segre, 14 de gèr de 2012)

10/1/12

Vermelh esperança

Vos convidam a visitar un nau blòc (vermell esperança), que sage de contribusir ath plantejament d'ua alternativa progressista efectiva, a un nau compromís sociaudemocrata entàs nòstes tèrres. Pensades, mès personau, seguirà eth sòn camin com enquia ara.