Ideaus, valors, sentiments

Felipe González a explicat bèth viatge que “eth socialisme ei, sustot, un sentiment” e que “ei imprescindible hèr-se cargue der estat d’anim des auti”. Preni aguestes paraules entà definir era politica democratica en generau, perque aguesta ei tanben, e especiaument, un sentiment, quauquarren mès emocionau que non pas frut d’ua formula racionau e exacta. Es darrèri comicis electoraus an demostrat (se quauquarren pòt èster “demostrable” en politica) qu’era bona òbra de govèrn, ací e en comunautats coma Aragon o Extremadura, non ei garantia sufisenta entà revalidar era confidança des ciutadans. Es eleccions catalanes tanben ac certifiquèren de forma ben contundenta. Sens dubte, era fòrta crisi (paraula ja topica en nòste diccionari diader) a mercat eth devier des governants, de dreta e de quèrra, ací e en païsi coma Alemània, França e tanben Itàlia, a on es partits de Merkel, Sarkosy e Berlusconi an patit castigs autant d’irrefutables. Eth filosòf Daniel Innerarity a escrit aguesti dies qu’es nòstes societats son plees de gent que son “en contra” e que manquen es que son “a favor” de quauquarren concrèt e identificable. Viuem en era epòca dera politica negativa. Per aquerò, eth rèpte principau dera politica, e dera socialdemocràcia en particular, serà diboishar orizons possibles e desirables que poguen combàter eth determinisme economic e definir ath còp ua identitat politica aué perduda. Ei massa facil, e regressiu, guanhar ara contra. Calerà cargar-se de rasons entà hèr-se cargue des sentiments dera societat. Ua societat que non vò èster controtlada, senon que demane politics responsables, capables d’articular damb intelligéncia es sòns valors e ideaus.

(Diari Segre, 4 de junh de 2011)