Euròpa

Ò Euròpa, qué demoram de tu, en tòn dia commemoratiu? A calut batiar un jorn coma eth Dia d’Euròpa entà rebrembar era sua genèsi e, se mès non, eth sòn procès d’unificacion, d’institucionalizacion, e, per tant, de desarraïtzament. Pr’amor qu’er estatus europèu constitusís era metuda de relèu dera sua illaténcia. E per aquerò, se mos des.hè enes mans, e non en sabem tot just arren, perque, fin finau, qué mos impòrte Euròpa? Mès, impòrte plan! Eth paisatge comun (arquitectonic, urbanistic, literari; totun, culturau e artistic, politic e democratic), a permetut de descurbir, d’ençà des grècs, er esperit, ei a díder, çò de mès pròpri qu’as òmes e hemnes mos aperten. Er inici essenciau se place luenh: ena tèrra deth jardin a on se tensione era dobla arraïtz: classica, per un costat; juèucristiana, per un aute. Ei damb Hölderlin que rebrembam que “… en casa er esperit. Non ei ar inici, non ei pas en manantiau. Le devòre era pàtria, aime er esperit eth parçan, e eth valent desbrembe”, en revirada estrafalària. Era pàtria consumís er esperit, perque eth demore ena natura, en encastre en qué cada causa aquerís era sua lum pròpria. Ena calma latenta dera naturau bastissa, mès enlà, per tant, d’aquera pàtria petita e mediòcre, tot i arrepòse, tot i tremòle. Quina erosa escandença era deth Procès de Bolònha, qu’articule un madeish espaci d’educacion superiora! Er abandon dera pàtria serà mès profitós qu’er isolament educatiu. ¿Non partic eth diu Zèus, reconvertit en taure, des còstes de Sidon, en tot amiar ara raptada ninfa Euròpa entàs còstes de Crèta?