Vòts contra era barbàrie

En memòria d'Isaías Carrasco


Dempús der atemptat d'aué, deven un imperatiu aumplir es urnes de vòts. ETA mos a arruïnat era alegria qu'ager visquerem quauqu'uns de nosati ena hèsta grana deth PSC en Palai Sant Jordi, e per tant dera democràcia, mès non mos empedirà pas de reafirmar-mos ena volentat inequivòca de que sonque era paraula ei valida entà garantir era conviuença democratica.

Ena politica democratica non i caben n'eth terror n'era coaccion n'era menaça ne tanpòc aquest terrorisme verbau d'escala petita basat en ensult, ena difamacion, en atac personau. Sonque era paraula, sonque era paraula razoada, sonque era paraula razoada contraposada ar auta paraula razoada, sense era quau non i aurie pluralisme, açò ei, democràcia.

Eth triomf ei nòste, tanplan que òc, pr'amor qu'auem, des d'opcions ideologiques dispariones, era paraula e eth vòt. ETA vò eth boicòt e era abstencion. Eth descrèdit dera democràcia parlamentària. Mès non ac artenherà. Mos a arruïnat era alegria d'ager e, çò qu'ei piri, se mos a emportat -vilment, lordament- era votz, era paraula, d'un ciutadan socialista, d'un companh basc comprometut damb es ahèrs publics, mès non pas er exemple deth sòn compromés democratic en un contèxte de terror politic.

Eth sòn compromés dificil e valent refortilhe era illusion d'ager en Palai Sant Jordi, pr'amor que, mès enlà des petites misèries, des interèssi particulars, exprèsse era illusion collectiua e imparabla per un projècte comun, en aguest cas eth deth Partit Socialista, per un projècte, per tant, centenari, consolidat ath long deth temps. Eth sòn compromés dificil e valent refortilhe era illusion deth Sant Jordi per un modèu concrèt de societat, per uns valors (de respècte e de conviuença, de justícia redistributiva e d'igualtat d'oportunitats), pr'amor que, totun, eth socialisme ei tanben un sentiment, qu'aué idòle contra era barbàrie que li a tocat patir.