Cau saludar com ua bona notícia (tanplan que tanben n’i a de bones!) era metuda en plaça dera prumèra escòla aranesa de negòcis (s’apère Innòve Aran), ua iniciativa d’un corròp d’empresaris deth país entà promòir era formacion e era mielhora dera capacitat de gestion des empreses. “Es persones an de tornar a èster eth centre des negòcis”, an dit ena presentacion. Semble que “negòci” proven de “nec otium”: hèr quauquarren non sense recompensa, per tant, damb guanh economic, perque se i a guanh, i a inversion e atau trebalh. Ei a díder, eth guanh a d’auer ua dimension sociau, perque, en cas contrari, eth guanh d’uns pògui pòt èster era pèrta dera majoria. Dempús d’ua fòrta secodida financèra e atenudes es mancances deth moment, podem auer motius tà un cèrt optimisme, perque, a despièch de tot, i a inquietuds e talents (e tanben talent, qu’ei causa dispariona) de hèr quauquarren que pòt produsir mielhores entà aquerò collectiu. Aguesta iniciativa n’ei ua pròva: nèish dera basa sociau entà èster compartida en hilat, perque era societat ja non se hè tant de forma jerarquizada, com per miei de relacions mès orizontaus damb un caractèr de cooperacion e aqueriment de coneishença. Eth podèr politic li a de dar era vision de conjunt. Un amic, e mèstre, me comentaue, non hè pas guaire, que i a dus tipes de governants: es que servissen ath país e es que se’n servissen. Non dèishe d’èster chocant qu ementre apareishen cassi de profitament des recorsi publics, brotoen iniciatives privades que pòden anar mès enlà deth sòn benefici particular. Non dèishe d’èster tanben ua caricatura momentanèa, perque era bondat o era maldat non ei causa d’uns o d’uns auti, com tanpòc era eficàcia o era sua contrària ei exclusiva deth sector privat o deth sector public. Dilhèu era cooperacion pòt trincar damb eth sempitèrn estereotip, mentre eth país (toti) auance.
(Diari Segre, 24 de març de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada