Enes tempsi d’estudiant (encara me’n senti, totun), ua des teories que corrie pera facultat qu’ère era dera “espirau deth silènci”. Proposada per Elisabeth Noelle-Neumann, era teoria defen, de forma plan resumida, qu’era pòur ar isolament sociau genère ua espirau que mos posse a amagar era expression dera nòsta preferéncia ath servici d’un determinat clima d’opinion, majoritari e controtlador. Quauquarren de semblant m’a passat, enquia aué que sagi de trencar aguest estat d’estordiment, dauant dera opinion formada sus dus personatges plan disparions, mès qu’an estat protagonistes dera actualitat, encara que per rasons autant de diferentes. En tot reconéisher es sòns merits, plan notables, me pesen fòrça eth desconcèrt e era contradiccion. Moric e, com sòl succedir, un mar de laudances estofèc quinsevolha analisi mès o mens critica, mès Heribert Barrera, prumèr president deth Parlament d’ençà dera restauracion democratica, arribèc a advocar per ua Catalonha, lèu lèu raciau e excludenta, univoca e singular (en lòc de plurau), dera quau cau adméter qu’ei possibla era desaprobacion o aumens eth dissentiment mès pregon. Er entosiasme nacionau per un entrenador de fotbòl, Pep Guardiola, de sòu milionari e exemple de granes virtuts, ei tanben dificil de compartir ath cent per cent, e ací compde sustot era mia desconeishença der espectacle fotbolistic. Encara qu’a quauqu’un li semblarà pòc postmodèrn, cada còp creigui mens enes “mites”. Mès, sants, o persones exemplars, n’i a agut, gràcies as dius, tota era vida. Me calerà discernir alavetz ce quini son faussi ídols e quini son dignes d’ua fe que dongue mès justícia e desirs d’ua societat mès afrairada, mens desigual, abantes de tornar ara espirau d’aguest silènci autoritari.
(Diari Segre, 10 de seteme de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada