Era eleccion

Ua campanha electorau tendís a accentuar es elements mès espectacularizants dera politica, se ben ei vertat que, en aguesta societat der espectacle, aguest ocupe cada còp espacis mès subergessents dera vida publica. Mès, en aunor ara vertat, er espectacle non ei pas exclusiu dera politica. I a ues autes institucions e estaments respectables qu’i contribusissen d’ua forma decidida. Es exageracions, era demostracion d’autoritat, es ambicions desmedides son ingredients perfèctes entà codinar era òlha der espectacle. En miei deth tapatge, era calma aurie d’èster un valor plan destacat, perque pensar a de besonh deth silènci, e dera madeisha forma que sense accion non i a politica, tanpòc n’i pòt auer sense ua actitud mès reflexiva. Ei atau coma era pregunta “quin futur li demore ar autogovèrn aranés?” aquerís un pes especific ena cronica que publiquèc ager eth diari qu’auetz enes mans. Semble que i a consens entre es principaus fòrces en possar ua naua lei d’Aran. Era ponéncia que demanèc eth sindic entre toti es partits ei dejà constituïda. De hèt, jamès s’auie auançat tant en matèria d’autogovèrn en tan pòc de temps: en quate ans, s’a aprovat ua lei entà desvolopar era oficialitat der aranés e s’a arrefortit era singularitat dera Val ena lei territoriau. Mès eth futur ei dubèrt e es opcions politiques damb possibilitats reaus de governar divergissen, perque, ara fin, cau optar o pera reduccion der Estat de benèster e un scenari d’independéncia catalana, a on er encastre aranés ei per definir, o per un modèl de transformacions sociaus e de reconeishement per çò qui èm, que, mès enlà des espectacles de cada dia, sonque podem arténher a compdar dera concòrdia civil.

Publicat en Diari Segre, eth passat 20 de noveme de 2010.