Pot ésser molt gratificant per a la parròquia ser més papista que el Papa. Però l'evidència dels fets deixa en entredit les lamentacions dels qui no fa tant van pactar l'actual model de finançament català, que ara tant i tant critiquen i davant la renovació del qual es mostren tant i tant exigents. Però el cert és que l'actual cap de l'oposició, el senyor Artur Mas, quan era conseller d'Economia de la Generalitat, va acordar amb el senyor Eduardo Zapalana, llavors president de la Generalitat valenciana, l'actual pacte de finançament, que ara deplora tant, i amb tota la raó, però amb cap credibilitat, perquè el sistema de finançament vigent ha deixat Catalunya per sota del promig en el repartiment del finançament per comunitats autònomes, mentre que Madrid i la Comunitat Valenciana, de característiques semblants al Principat, n'han quedat per sobre.
Mentre l'acord del 2001, que va ser qualificat de "històric i definitiu" per CiU, va deixar un rendiment de 250 milions d'euros, el que negocien avui els Governs català i espanyol pot arribar a multiplicar per sis aquest rendiment, certament deficitari. Una gran rialla provoca el senyor Mas, que va aconseguir 250 milions d'euros, quan exigeix teatralment no menys de 5.000 milions d'euros. Però, a qui vol prendre el pèl? Després d'incongruències tan pestilents, amb quina credibilitat hom pot lamentar la desafecció política dels catalans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada