21/4/09

Era alegria de víuer

En aguesti tempsi d'incerteses e inquietuds pregones, quan fòrça viatges eth malur mote en malautia, en mauestar economic, en isolament sociau; eth cant ara vida se mos presente dilhèu impudic. Mès ei en aguesti moments quan era vida aquerís tota era sua signifança, tot eth sòn valor mès fortunós e democratizador. Eth praube ei aqueth que morís abantes d'ora, assegure Gustavo Gutiérrez, pair dera Teologia dera Liberacion. Calerà hèr, donc, tot çò de possible entà arturar era mòrt injusta e amiar-le entà ua vida plea, joiosa e confidada, pr'amor qu'auem toti eth dret ara felicitat.

Se retrè qu'era felicitat s'establisque coma dret politic, sa'c retrè ara "quèrra de salon", mès eth dret ara felicitat non ei nauèth. Sense besonh d'anar mès entà darrèr, eth corpus doctrinau dera Illustracion e es documents programatics dera Revolucion Francesa, mare dera democràcia contemporanèa, en parlen pro abundosament, d'aguest dret denostat aué pera dreta economicista, entara quau era felicitat semble causa d'uns pògui. Mès, "era felicitat non ei un estat de repòs o ua abséncia imaginària de preocupacions", mos ditz Adam Ferguson, un des principaus exponents illustrats de Gran Bretanha.

Pensi açò mentre escoti era musica de L'italiana in Algeri, de Rossini. Quin cant ara vida! Quina musica tan desendreçadament endreçada. Ei ua lhocaria autentica qu'expause era disposicion virtuosa que conferís un estat de felicitat, qu'afirme per aguest motiu eth prètzhèt dera vida: èster-i, e èster-i urosament, se mos ac permeten. Era opèra rossiniana "hè desbrembar tota era tristesa deth món", comente Stendhal, mès ei un desbrembe momentanèu, conscients coma èm dera lucidesa artistica de Rossini, pr'amor que manifèste era praubesa d'un món mancat d'alegria, non per aquerò desneurit d'absurds tan magnificament realistes, atau coma se despren tanben dera famosa El Barbero de Sevilla. Gaudim-les encara que sigue per un moment!