Potser no ens expliquem bé, potser són molts anys d'incomprensions mútues, potser... El rebuig de l'Aran a la seva inclusió a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'oposició a una reintroducció de l'ós feta d'esquena al territori i, el que és pitjor, sense mitjans per fer compatible el seu assentament amb l'activitat humana (convivència greument vulnerada per l'atac d'un plantígrad a un caçador de Les) constitueixen dos bons exemples de la urgència de la pedagogia. I potser no som a temps. No ho sé, però la reacció irada d'una part important del poble català a la decisió del Sindic per exigir la retirada dels óssos, si la seua presència no garanteix la seguretat de les persones a les muntanyes, sí que n'és realment de desproporcionada i molt, molt injusta.
El Pirineu no és el jardí bucòlic que els urbanites (amb tot el bon sentit de la paraula) voldrien tenir per gaudir-lo el cap de setmana, després de cinc dies d'atmosfera enteranyinada (cal lloar en aquest sentit les mesures dràstiques per reduir-hi la contaminació). Els pirinencs som, primer de tot, ciutadans (etimològicament, de ciutat) orgullosos del seu entorn natural excepcional i alhora desitjosos per desenvolupar-hi el seu projecte de vida amb els mateixos drets i deures que els ciutadans de les grans ciutats. Per entendre el que dic, fóra bo preguntar-nos per què l'ós o el llop constituïrien una amenaça a Collserola i dibuixen, per contra, una imatge idíl·lica a prop de les poblacions del Pirineu.
Vull dir que l'aposta per les polítiques conservacionistes que preservin els ecosistemes, la fauna salvatge i el valor paisatgístic de les nostres muntanyes són necessàries i obligades. Prioritàries fins i tot en temps de canvi climàtic. D'ella en depèn en bona part la salut, el benestar i àdhuc la felicitat de les persones. No obstant això, l'aplicació d'aquestes polítiques no pot en cap cas menystenir el dret a la pròpia integritat física, a la seguretat dels que voluntàriament han decidit desplegar el seu projecte vital al bell mig del Pirineu. D'això parlem.
4 comentaris:
No estic d'acord del tot. El problema de Hvala es només que va topar amb caçadors incompetents. No es un problema de Pirinenc o no Pirinenc, és un problema posat pels caçadors incompetents a la nostra muntanha. Sabem tots que són perillosos, molt més que els ossos. Fan por. Es tot el sistema i la regulacio de la caça, i particularment la de batuda que és la que genera més accidents, que caldria tornar a organitzar. Caldria incitar la gent a canviar l'escopeta per una càmera de fotografia, posariem molt menys problemes. L'activitat de caça es necessària però necessita un enquadrament per professionals expertos de la Natura.
Non se pòt reintrodusir ua espècie animau en un territòri sense era collaboracion de totes es parts implicades ne sense hèr ua campanha de sensibilisacion, mès tanpòc se pòt decidir unilateraument, sense consultar especialistes e de manèra impulsiva era retirada des exemplars. Non son es politics es mès capacitadi entà préner aguestes decissions, an d'èster es tecnics, e ac an de hèr damb calma e sense pressions.
Enes batudes de caçaires tostemp s'an dat accidents damb sanglièrs, e jamès s'a plantejat era possibilitat de retirar aguesta espècie, eth caçador accèpte qu'era sua activitat ei de risc e decidís acceptar eth perilh que compòrte acorralar o mauferir un sanglièr. Que diderien es caçaires sus era reintroduccion des ossi se les poguéssen caçar?
Collcerola non a estat jamès er entorn naturau des ossi, hèr ua comparacion damb eth Pirineu ac trapi absurd. Mès òc que tostemp i an demorat es sanglièrs, e per mès qu'era conviuença sigue dificil damb es residents cap institucion non se plantège era retirada des animaus.
Dides qu'era Val d'Aran e es sues montanhes non son un jardí, sò totaument d'acòrd. Nosati non auem un jardí, auem un bòsc, damb eth son ecosistèma e era sua fauna, aquerò non ei un parc tematic, ei era montanha. Son es usatgèrs der entorn es qu'an de saber quina activitat desvolopen e quin risc compòrte aguesta.
Finaument, non penses pas que repoblar es pirinèus d'ossi ei un desir des urbanites, i a fòrça ciutadans des Pirineus que son a favor d'aguesta iniciatiua, e ena Val d'Aran tanben n'i a, e se reauments era integritat fisica des persones que i demoram ei en jòc o non, ac calerie discutir, e decidir en conseqüéncia, d'aquerò parlam.
L'argument de que els urbanites són els que defensen la reintroducció de l'ós i altres espècies fora de casa seva està molt utilitzat però mancat d'un raonament seriós.
Que la reintroducció d'aquesta espècie al Pirineu s'ha dut molt de forma pèssima per part de les diferents administracions i governs és evident. Sobretot pel que fa a la informació que ha rebut la gent del territori.
El conflicte entre alguns lobbys que es creuen els amos indiscutibles de la muntanya, com són els caçadors, evidentment topen amb la gestió per a la recuperació d'aquesta i altres espècies que es consideren conflictives. Conflictives per als interessos d'uns pocs.
Caldria preguntar-se perquè es va fer una batuda al senglar on es sabia que hi havia l'ós, més sabent que aquesta anava acompanyada per les seves cries.
Tampoc és argument el fet de presentar l'ós com un perill físic per als usuaris de la muntanya. Quants conflictes entre osos i persones es produeixen a països com Rumania, Finlandia o Eslovenia, on la densitat d'aquests i altres carnívors és molt més alta que al Pirineu?
La tornada de l'ós al Pirineu s'ha fet malament des d'un principi, però això no vol dir que no s'hagi de fer. S'han d'escoltar els arguments científics i tècnics, no les opinions intencionades de determinats lobbys amb interessos corporativistes o personals molt concrets.
Salutacions.
Alfons Delgado-Garcia
Biòleg naturalista, un no-urbanita visitant freqüent de la l'Aran atret per la seva natura i pel fet de que és refugi de l'ós
En qualsevol cas, el primer que del que vull deixar constància és de que lamento les ferides i l'atac rebudes pel caçador.
Alfons Delgado-Garcia
Publica un comentari a l'entrada