Democràcia en temps dificils

Tostemp è creigut ena bondat innata des persones. Ad aguesta credença i aurà contribusit decisivament era mia formacion cristiana e es mies lectures rousseaunianes. Mès tanben vau aprenent que per un aute costat existís era cara fosca dera condicion umana, que genère òdis, envèges e granes dòsis de mala idia, fòrça viatges per incompeténcia e ignorància, fòrça viatges per miei dera rumorologia e eth comentari sotto voce. Eth marqués de Sade darie un pas mès e m'avertirie que tot ei inscrit ena destruccion creativa que govèrne eth mon.

De tota manèra, seguís intacta era mia confidança ena bondat intima des persones. Non i a arrés maishant ath cent per cent. Per aquerò me còste compartir era analisi deth savi professor José Vidal-Beneyto, tostemp tan incissiu, en afirmar qu'èm en ua societat "en la que lo único que cuenta es ganar dinero, tener poder, ser famoso, a cualquier precio, a golpe de lo que sea, engaños, timos, trampas [...], en la que nadie se fía de nadie, en la que nada se da por bueno".

Totun, a compdar d'aguestes pensades ei interessant de saber enquia quin punt era desconfidança generalizada ena bondat des persones afècte ara governabilitat e ara politica en generau. S'ei vertat qu'ua cèrta suspicàcia ena vida sociau s'agrèuge plan en encastre politic, alavetz òc que i a motius entà compartir damb eth professor era idia qu'era democràcia ei en temps dificils.

Er individualisme hè mau, mès tanben era reduccion dera politica ara defensa der intères pròpri, ath particularisme, sense ne pensar tansevolhe en besonh de formular çò que mos amasse entà auançar. Malurosament, ac auem vist en país damb un projècte indefinit e desgastat sense orizons ne idèes, aluenhat de quinsevolh consideracion de ben comun. As que i èm ara mos tòque méter en plaça justament çò que mos amasse, hèr veir era interdependéncia enter interès particular e comun, refortir er autogovèrn aranés entà activar er esperit de ciutadania comprometuda damb era direccion des ahèrs publics.

Esturments coma eth Conselh de Terçon e eth recentament creat Conselh Sociau deth Miei Ambient servissen entà amiar es projèctes dera causa publica non sonque a compdar dera jerarquia e era autoritat, senon tanben dera deliberacion, era participacion e er acòrd sociau. Atau ei coma se refòrce era capacitat sociau e ciutadana deth país entà rendir compdes e exigir transparéncia. Atau ei coma enter toti aquerim mès modèstia e volentat d'aprenedisatge collectiu. Era politica pòt passar per temps dificils mès tanben auem motius tara esperança.