
De tota manèra, m'interèsse destacar eth sens dera òbra d'art que te gahe e t'empedís d'expressar-la entà esvitar-ne eth sòn esvaniment, futiu se voletz. Non sabi, me passe tanben damb Bach, per exemple. Ei coma se çò qu'eth pensament non pòt díder, er art ac volgue suggerir sense que totun ath mistèri l'afècte. Ei a díder, Velázquez, Bach, se mos apròpen en objècte exposat, ena sonoritat estructurada, e mos apertien, dilhèu pera intuïcion, dilhèu pera consciéncia. Eth cas ei que, coma es poètes, coma Hölderlin, mos enlumènen talament que ja non i veiram dera madeisha manèra jamès plus.
Ena escèna vulgar de premanir eth minjar ena nòsta vida vidanta, Velázquez daurís ua hièstra a on compareish era Paraula hèta òme ena preséncia de Marta e Maria (veir imatge). Sense qu'ath mistèli l'afècte. ¿Quina estonanta afectacion mos dèishe en madeish lòc de forma que jamès le tornaram a reconéisher coma tostemp le reconeisherem? Jesús que daurís era hièstra a on parle a Marta e Maria. Ei un raptus! Non pas ua demostracion, senon ua invitacion a gahar era esséncia. A balhar-mos, a èster, pr'amor qu'en emergir era òbra d'art pera volentat receptora compareishen es ents, çò que son e coma son, e en aquerò i a un devier, un apararéisher d'un lampit, dera vertat... e alavetz era vertat vierie a èster forma. Forma de lampit.
1 comentari:
Er art en directe non a prètz. Lo que tu sentes ara per Velazquez, a jo me passe multiplicat per mil damb toti es aspectes des diferentes etapes dera vida de Goya. Sin encanvi enquia non è guaire podia pensar que era pentura modèrna non ditz arren. QUE NON???? Buf!!!
Men brembi deth ton viatge entà Roma. E tanben de quan i anè jo. Eth joen deth tistalh de fruta ei Baccus, ac demani perque non ac brembi????
Publica un comentari a l'entrada