El canvi tranquil a Aran

Sr. Director:

Els ciutadans d’Aran han apostat majoritàriament pel canvi tranquil. La victòria incontestable d’Unitat d’Aran al conjunt del país així ho avala, sobrepassant en 3,5 punts percentuals la segona força, distància que s’eixampla a 7 punts si sumem els vots del PRAG, partit amb el qual UA forma majoria absoluta al Ple del Conselh Generau.

Per aquest motiu, el canvi tranquil que impulsa el síndic Francesc Boya d’ençà el 18 de juny, dia de constitució del nou Conselh Generau, està rebent en general una bona resposta i confiança, atès el diàleg, el respecte i la col·laboració que el nou govern estableix amb els ciutadans i la resta d’administracions. En aquest període, el treball constant i la passió per liderar una administració eficaç i de referència han guiat, guien i guiaran l’acció del nou govern.

És més, en només quatre mesos, el nou govern del Conselh Generau ha fet més que en els últims quatre anys de govern de CDA. Heus aquí els fets: situar Aran al marge de les vegueries, crear un Consorci de Política Lingüística, reobrir la competència de Cultura, impulsar la creació d’un nou cos unificat d’agents rurals, obtenir un pla d’infraestructures per a la consolidació de la màxima institució, liderar la Taula d’Ensenyament, crear els Conselhs de Terçon per formalitzar el diàleg amb els ajuntaments. L’autogovern aranès necessitava un reviscolament i el nou govern que encapçala el síndic Boya l’està materialitzant, sense esquinçaments ni ruptures traumàtiques, com alguns predeien.

Humanament i política, és comprensible la crítica al nou govern d’aquells que han vist censurat per voluntat popular el seu projecte polític i que per extensió han vist perdre la seva poltrona al poder. Ara bé, l’actitud poc honesta d’alguns excàrrecs de confiança carregant a tort i a dret contra l’executiu del Conselh Generau, a vegades de manera “anònima”, no fan més que repercutir negativament en la tasca opositora, atenent sobretot el baix nivell dels seus arguments. Duts pel ressentiment, es llancen contra tot el que faci el nou executiu, sigui el que sigui, fins arribar al paroxisme, quan no el ridícul.

La qualitat de les crítiques parla per si sola: es reprova que Aran tingui un Síndic polifacètic (diputat, músic, escriptor) i uns conselhèrs tot terrenys capaços per desenvolupar com ningú la seva funció pública. Fins i tot s’arriba a repudiar que el cap del govern hagi exercit d’electricista (¿no pot un electricista arribar a president del seu país?). De nou, es tornen a equivocar en els seus judicis d’intencions i atacs personals.

El govern del Conselh Generau d’Aran, que agraeix sincerament la feina i la dedicació de l’anterior equip al servei del país, espera de l’oposició una tasca més seriosa, rigorosa i responsable, i, si potser, donant la cara.

Amador Marqués Atés. Cap de Gabinet e Comunicacion. Conselh Generau d’Aran

Segre, 30-10-07

Mika

Eth concèrt de Mika a estat emocionant. Barcelona l'a consagrat damb mès de 5.000 persones en unic concèrt en Espanha, a despièch qu'era actuacion ère prevista en ua sala mès petita e tà 800 persones. Eth cantant anglés d'origen libanés melhore en dirècte. Eth sòn ei un pòp alègre, plen de colors e bones vibracions, ua barreja de McCartney, Prince, Elton John, Mercury e, per qué non, Scissor Scisters.

Mika ei un artista complèt que sap jogar damb era sua votz elastica, segura e precisa, e damb er espectacle mès desenfadat e despreocupat. En dirècte se percep clarament eth resultat d'ua votz cultivada, educada, convertida en sòn esturment de fòrça. Quini aguts e quin domini deth piano tanben. Damb andús hè malabarismes. Demori qu'eth fenomèn Mika non demore en un buhada mediatica. Aguest gojat, un an major que jo (a 24 ans), pòt auer un gran futur.