Sr. Director:
Els ciutadans d’Aran han apostat majoritàriament pel canvi tranquil. La victòria incontestable d’Unitat d’Aran al conjunt del país així ho avala, sobrepassant en 3,5 punts percentuals la segona força, distància que s’eixampla a 7 punts si sumem els vots del PRAG, partit amb el qual UA forma majoria absoluta al Ple del Conselh Generau.
Per aquest motiu, el canvi tranquil que impulsa el síndic Francesc Boya d’ençà el 18 de juny, dia de constitució del nou Conselh Generau, està rebent en general una bona resposta i confiança, atès el diàleg, el respecte i la col·laboració que el nou govern estableix amb els ciutadans i la resta d’administracions. En aquest període, el treball constant i la passió per liderar una administració eficaç i de referència han guiat, guien i guiaran l’acció del nou govern.
És més, en només quatre mesos, el nou govern del Conselh Generau ha fet més que en els últims quatre anys de govern de CDA. Heus aquí els fets: situar Aran al marge de les vegueries, crear un Consorci de Política Lingüística, reobrir la competència de Cultura, impulsar la creació d’un nou cos unificat d’agents rurals, obtenir un pla d’infraestructures per a la consolidació de la màxima institució, liderar la Taula d’Ensenyament, crear els Conselhs de Terçon per formalitzar el diàleg amb els ajuntaments. L’autogovern aranès necessitava un reviscolament i el nou govern que encapçala el síndic Boya l’està materialitzant, sense esquinçaments ni ruptures traumàtiques, com alguns predeien.
Humanament i política, és comprensible la crítica al nou govern d’aquells que han vist censurat per voluntat popular el seu projecte polític i que per extensió han vist perdre la seva poltrona al poder. Ara bé, l’actitud poc honesta d’alguns excàrrecs de confiança carregant a tort i a dret contra l’executiu del Conselh Generau, a vegades de manera “anònima”, no fan més que repercutir negativament en la tasca opositora, atenent sobretot el baix nivell dels seus arguments. Duts pel ressentiment, es llancen contra tot el que faci el nou executiu, sigui el que sigui, fins arribar al paroxisme, quan no el ridícul.
La qualitat de les crítiques parla per si sola: es reprova que Aran tingui un Síndic polifacètic (diputat, músic, escriptor) i uns conselhèrs tot terrenys capaços per desenvolupar com ningú la seva funció pública. Fins i tot s’arriba a repudiar que el cap del govern hagi exercit d’electricista (¿no pot un electricista arribar a president del seu país?). De nou, es tornen a equivocar en els seus judicis d’intencions i atacs personals.
El govern del Conselh Generau d’Aran, que agraeix sincerament la feina i la dedicació de l’anterior equip al servei del país, espera de l’oposició una tasca més seriosa, rigorosa i responsable, i, si potser, donant la cara.
Amador Marqués Atés. Cap de Gabinet e Comunicacion. Conselh Generau d’Aran
Segre, 30-10-07
1 comentari:
¿Un cambio tranquilo en Aran?
Señor Amador, después de leer su escrito, me pregunto si será a mi a quien se refiere, como ex cargo de confianza y le recordaré un refrán: “Por un perro que maté, mataperros me llamaron…”
Sí es cierto que algunos ciudadanos escriben y firman como anónimos lo que realmente debería preocuparles , y mucho, a Ustedes el gobierno es el ¿porqué? lo hacen.
Quizá tengan miedo a “represalias” , ¿a qué…?..
A la vista está que un electricista puede llegar a Síndic d’Aran (yo lo prefiero escritor), tanto como que mi lugar de trabajo era “protocolo” y que un conselhèr lo criticó públicamente, y a ustedes les importó bien poco lo que dijese.
En fin, no creo que este sea el fondo de la cuestión.
Lo importante es ver que poco a poco los ciudadanos de Aran, ya sea anónimo o con nombre escriben. Escriben lo que piensan, escriben lo que sienten y escriben lo que ven, y así animan a otros a hacerlo.
Señor Amador, si cada vez que lee un escrito anónimo piensa en ex cargos de confianza le preguntaría: ¿porqué no puede ser un ciudadano que lo único que quiere es expresar lo que piensa, siente y ve, sin importarle quien esté en el gobierno?.
Acaso ¿no es lo que ustedes hacían cuando eran oposición?, por cierto muy dura y personal a veces, ¿recuerda?.
Recuerde también que para ustedes el anterior gobierno era “caciquismo”, no será que el ahora puede parecer una “dictadura”, a veces quizá con algún mal “fusilamiento”?
Quizá deberían reflexionar y preguntarse el porqué del anonimato.
Victoria Saurina Fernández.
Publica un comentari a l'entrada