Siguec justament un 16 de noveme. Ère er an 1989. Un batalhon de El Salvador assaltèc era UCA (Universitat Centreamericana) e s'emportèc era vida d'Ignacio Ellacuría, entre uns auti jesuïtes, ath delà de dues hemnes, testimònis incomòdes, "testimònis deth Crist viu" liberador des praubi.D'alavetz ençà, eth sòn pensament e precisament eth sòn testimòni an devengut un puntau, ua parada obligatòria, ena aventura apassionanta dera teologia dera liberacion. Filosòf complèt de critica fondamentada, subergessec coma òme de patz en miei dera violéncia.
Fòrça cristians progressistes auem neurit es nòstes inquietuds intellectuaus damb es sòns concèptes ("violéncia estructurau", "Glèisa de liberacion", "teologia istorica", "teologia dera liberacion", dera que Gustavo Gutiérrez ei eth pair principau). Damb Ellacuría, auem comprenut qu'accion e contemplacion son indissociables, qu'era fe ei mòrta se non la pensam deth "present istoric" ençà.
Mès eth sòn legat non se base ena repeticion des sues tèsis, senon en hèr brotoar naues formes de teologia istorica ara lum des contèxti d'injustícia sociau, sigue en America Latina o enes païsi que coma eth nòste an de besonh dera aplicacion de politiques socialdemocrates de coesion entà garantir eth benèster des que demoren naues e melhors oportunitats.
Gràcies, Ellacu.
2 comentaris:
Benvolgut Amador,
M'ha sorprès agradablement veure un artícle com aquest al blog. Potser perquè fa poc que et llegeixo i encara no en conec tots els registres.
A mi la teologia de l'alliberament com a etiqueta no m'interessa. Si no em confonc, em sembla que Ignacio Ellacuría era més que un teòleg de l'alliberament, precisament per la profunditat de la seva antropologia filosòfica que valora altament cada persona com a ésser únic, que està molt lluny de certes teories marxistes on l'individu és una abstracció sense valor al servei del sistema de la història material.
Val la pena homenatjar i conèixer el pensament de les persones que s'escapen de les categoritzacions i poden enriquir persones de tota creença i pensament, no només els cristians progressistes.
A banda d'això, moltes felicitats per aquest blog, que veig que ja sobrepassa el temps de vida de la majoria de blogs de la xarxa. És dels que resisteixen. Moltes felicitats també per escriure en Aranés. És l'unic blog en Aranés? Jo no n'he trobat d'altre. Si et sembla bé, posaré el blog a la llista d'enllaços del meu, on estarà enmig d'altres d'escrits en llengues minoritàries de tot Europa. Bona sort i ànim!
Planvolut sigues, Eduard!
T'arregraïsqui plan era tua collaboracion e eth tòn interès que demòstres en tòn blòg per lengües minorizades coma era nòsta.
Nosati èm pògui e per aquerò eth trabalh e dedicacion de gent coma tu deven indispensable entara supervivéncia des lengües.
Non cau díder qu'as tota era mia autorizacion entà publicar aguest espaci ena tua lista d'enlaci.
Tanben voi híger que compartisqui ath cent per cent eth tòn comentari sus eth pensament d'Ignacio Ellacuría, injustament acusat de marxiste de manuau.
Ua abraçada!
Publica un comentari a l'entrada