27/2/07

Montilla en Aran

Era prumèra visita deth president Montilla entà Aran a estat plan significativa. A permetut visualizar era apòsta deth govèrn catalan per ensenhament e per un nau finançament entath país a trauèrs dera naua Lei de regim especiau que s'a d'aprovar pendent aguesta legislatura, atau coma a anonciat.
Era inapelabla collaboracion institucionau, fòrtament violada peth populisme de Barrera, pòt èster reforçada per un nau executiu en Aran coma era melhor garantia entà arténher mès autogovèrn e mès benestar.

20/2/07

Informacion?

M'avertissen dera prauba cobertura informativa der esbauçament deth tunèu que n'a hèt eth Govèrn d'Aran mejançant era sua plana wèb, surtot s'ac comparam damb eth seguiment que n'ha hèt tant Foment coma era Generalitat. Efectivament, era informacion (servici public) ena wèb se limite ara publicacion d'ua vintia de fòtos. N'ua linha d'explicacion. Coma me didien, non se sap s'a caigut un meteorit, se i a agut ua explosion, se i a victimes. Arren d'arren. Se demòstre un còp mès qu'eth Govèrn d'Aran ère pendent d'ua auta causa: hèr tapatge, cercar era bronca, organizar actes d'adesion damb quate drapèus. Quin servici d'informacion? Pura propaganda de partit emplegant es recorsi des Institucions.

19/2/07

Cadun en sòn lòc

Despús dera reobertura deth tunèu de Vielha, ei ora dera analisi tranquilla sus era gestion der esbauçament per cadun des implicadi:
1. Es professionaus. Eth dispositiu desplegat de Pompièrs, servicis sanitaris, mossos d'esquadra, amassa damb es 200 tecnics, operaris... de Foment, a demostrat era sobrada capacitat des nòsti professionaus entà afrontar situacions de crisi. A toti eri, eròis anonims, les deuem fòrça ena proteccion des persones.
2. Eth sector deth torisme. Era sua preocupacion, incrementada per ua temporada dura pera manca de nhèu e d'alternatives ath monucultiu blanc, l'a possat ara logica demana de solucions immediates entà recuperar era normalitat. Es opinions e propòstes d'aguest sector, liderat, aumens en terrèn morau, pera accion decidida des ostalèrs, hèn patents era vitalitat dera nòsta societat civil.
3. Es ciutadans en conjunt. Toti auem tornat a èster conscients un còp mès deth besonh de melhorar es infraestructures deth país e de connexion damb es territòris deth costat espanhòu. Totun, ei chocant constatar qu'a estat aguest determinisme geografic, qu'en segle XXI mos cau superar, eth qu'a ajudat a bastir era nòsta identitat.
4. Es responsables publics. Eth Síndic Barrera s'a erigit eneth lidèr populista per excelléncia. Eth populisme ei per definicion extravagant e incoerent. Contrari en 2000 ath nau tunèu, a cargat contra Foment entà daurir-le lèu. Despús de cargar contra Foment, a estat eth prumèr en passar peth tunèu tornat a daurir entorniat per drapèus aranesi entà reivindicar sei cap ce qué. ¿Dilhèu vò assomir era competéncia d'ua infraestructura der Estat? Deu èster era manèra qu'a eth Govèrn d'amagar era sua feblesa. Totun, non podíem demorar ua auta causa deth nòste representant mens exquisit enes formes (damb embaishadors atau, vau mès non gésser de casa). En lòc de representar dignament Aran e de servir as ciutadans deth país, a assomit eth papèr deth lidèr dera oposicion catalana. ¿E despús parle dera sobirania aranesa? En fin...

13/2/07

D'esbauçament en esbauçament

Bèth temps a qu'era politica deth Síndic ei clara: esbauçar. Despús deth dangerós esbauçament de part deth tunèu, que fotunosament non a provocat desgràcies personaus, Carlos Barrera a decidit esbauçar toti es pònts de dialòg damb eth govèrn catalan e der Estat. Tà parlar, tà negociar, ei imprescindible èster ben educat, reconéisher ar aute entà aquerir aquera autoritat que te permet obtier solucions. Mès non. A tres mesi des eleccions, ena sedença deth Govèrn d'Aran an optat per profitar es desgràcies entà perfilar eth sòn costat mens amable. Eth triomf deth barroerisme.

Abantes d'èster cap de Comunicacion de Barrera, er inefable Colomines proposèc ua interessanta conferéncia damb era descripcion següenta:
Títol: "L'evolució política del Síndic d'Aran: Carlos Barrera (1995-2004): De la dreta convergent al populisme radical".

Seria l'explicació de com s'ha format el discurs polític actual del Síndic Barrera. La seva evolució ideològica, estratègica i tàctica dins Convergència Democràtica Aranesa i la CDC catalana. On està avui. Què significa el seu "populisme radical", que no té res a veure amb el PP, sinó que té molt a veure amb l'estil d'Esquerra Republicana. Com sorgeix aquest "populisme radical" enfront l'estratègia d'ofegament del Conselh per part del Govern Tripartit. El "perquè" de la reivindicació de l'Autonomia 18 dins de l'Estat Espanyol. L'estil de govern del Síndic. Malgrat el seu aïllament personal, analitzar la "crosta" política que l'envolta: assessors, subalterns i consentits. La guerra de guerrilla dins els convergents aranesos: els "ultras", els patriotes, el sector dels negocis i els xaqueteros. El buit polític per la radicalització. En fi: "l'univers Barrera" conceptualitzat per la ciència política.

(Diari civic, 24 de noveme de 2004)

Non vos a semblat interessant? Supòsi qu'eth nòste cap de Comunicacion favorit aurà recuelhut de prumèra man fòrça materiau d'ençà qu'ei en Govèrn. Demoram damb illusion era sua conferéncia.

8/2/07

Desirs de futur

Dues hemnes progressistes son protagonistes entà nosati. Ségolène Royal, candidata socialista tara presidéncia dera Republica Francesa, reivindique en un míting era "França diuèrsa" deuant era concepcion barrada e excludenta dera dreta. Manuela de Madre, vicepresidenta deth PSC, visite Aran entà encoratjar as progressistes deth país, e eth secretari generau d'UA, Paco Boya, que l'acompanhe, proclame qu'UA ei en disposicion d'assomir responsabilitats de govèrn e d'impolsar ua auta manèra de governar des d'un projècte integrador que destèrre d'un còp en sectarisme de CDA en Conselh Generau e enes municipis, e des deth respècte as persones que viuen e trebalhen en Aran.
Deuant es naui rèptes dera societat, aguest ei er orizon (es "desirs de futur", segontes Ségolène Royal) de toti es progressistes: liderar era societat sintetizant era sua diversitat. Mentre era dreta francesa, espanhòla e aranesa s'apròpien des drapèus nacionaus, es progressistes an per drapèu era recerca deth progrès entà toti e eth respècte entà cadun. Coma afirme era candidata francesa, es progressistes non an de preguntar d'a on vien es ciutadans, senon tà on vòlen anar amassa.