19/3/09

Wagner, una primera aproximación


El descubrimiento de Wagner es como un desvelar de aquello que al alma atormenta y ensombrece. ¡Esa música en tensión, infinita y embrollada, que cuanto más escuchas, más desestructura! Desestructura el alma, pone al espíritu al límite. La complejidad del alma vivaz y desvencijada adquieren en Wagner una aseveración grandilocuente, desalentadora, porque sin aliento nos deja. En la batalla del día a día, en nuestro quehacer laboral, social, familiar, salimos al encuentro de su drama musical, que no hace más que remarcar el perfil agonístico de la facticidad en un estilo fluido y arioso, de síntesis poético-musical, que es como una síntesis artístico-vivencial. Ahí es nada. Y sin embargo, vano uso del sangriento nazismo, y de cualquier forma de antisemitismo. Y sin embargo, obra de arte total, ¿totalitaria tal vez?, en que la realidad se convierte en mito y éste deviene aquella, compulsivamente, y ahí estamos, en un andar de aquí para allá. Algún día continuaremos. Y sin embargo...

17/3/09

Caritas


Caritas Parroquiau de Vielha e eth Conselh Generau d’Aran acaben de signar un convèni de collaboracion entà ajudar ara entitat sociau en sòn esfòrç e trabalh pes familhes desfavorides e en risc d’exclusion sociau. D’aguesta forma, eth Conselh hè ua umilda aportacion a ua associacion formada per un corròp de hemnes que dediquen part deth sòn temps ar Aute, ath que, pes rasons que siguen, a demorat despenjat deth Progrès e eth Benèster, des comoditats qu’era societat dera opuléncia mos aufrís e que mos trè brutaument per crisis impunes que provòquen es mès arrics.

En debat ideologic que sòl enfrontar era caritat damb era justícia sociau, Caritas demòstre damb òbres, pr’amor qu’era fe tota soleta ei mòrta, qu’era caritat cristiana e es sòns principis moturs de misericòrdia e esperança son era basa d’ua societat mès justa e igual. Era caritat ei amor, entrega, predisposicion ar aute, ei coma un deishar-se interpellar pes patiments e es inquietuds des que mos entoren. Ena caritat, se bastís ua comunautat; ena caritat, eth servici public artenh tota era sua significança.

Non per casualitat, eth lèma de combat de Caritas qu’ei “trabalham pera justícia”. E i trabalhe plan, en tot recuélher çò de melhor dera doctrina sociau dera Glèisa, d’ençà dera enciclica Rerum Novarum de Leon XIII, pr’amor qu’existís ua auta Glèisa, era Glèisa des Praubi de Joan XXIII, era Glèisa de base qu’a articulat discursi tan atractius coma es des diuèrses teologies de liberacion, abantes qu’es anatèmes e es ipocresies tornèssen coma un àngel exterminador.

4/3/09

De aficiones en Aran


Y de repente, una ola de indignación popular surgió en el Valle de Aran contra su Sindic porque, pobre de él, tiene una pérfida afición: la música. Bueno, eso es lo que quieren hacer creer algunos. Si tanto les molesta, ¿por qué la oposición de Convergencia no da la cara para recoger tamaña “indignación”? Ni el Gobierno de Aran ni Unitat d’Aran piensan seguir el juego, entre otras cosas porque desde UA nunca se ha criticado que el anterior Sindic se dedicara a la caza, actividad tan respetable como la música. Bajo el paraguas del anonimato y el nombre falso, se han vertido acusaciones muy graves: “la música es la única preocupación del Gobierno de Aran”, “el Conselh Generau se dedica a la farándula”, “el Sindic utiliza su cargo para promocionar un proyecto privado”. También se ha venido a decir que las consecuencias de la crisis en Aran se deben, poco menos, que a la susodicha afición musical. Y de nuevo, si Convergencia tiene soluciones mágicas para amortiguar la crisis, que lo diga, que lo proponga, que no se calle ni mire para otro lado. El problema es que tenemos una oposición sin proyecto, ni rumbo, sin alternativas, ni discurso con que ofrecerlas.

El Gobierno del Conselh Generau ha intensificado su trabajo desde que la crisis nos afecta, a diferencia de otras administraciones en manos convergentes. Porque si una cosa diferencia a este Sindic y este Gobierno de la etapa convergente es que aquí se trabaja como nunca para que los ciudadanos y ciudadanas tengan mejores oportunidades. Nunca desde el Conselh se había hecho una apuesta tan clara por la internacionalización y desestacionalización de nuestro turismo, nunca desde el Conselh se había reforzado el servicio de transporte público como ahora, nunca desde el Conselh se había conseguido un ambicioso plan de mejora de accesos a los pueblos, nunca desde el Conselh se había trabajado tanto por incentivar a particulares y empresas para que desarrollen su actividad en sectores hasta ahora adormecidos (medio ambiente, actividades de montaña, elaboración de productos autóctonos), nunca desde el Conselh se había impulsado la modernización de la administración y la aplicación de las nuevas tecnologías en sectores tan importantes como la educación, nunca desde el Conselh se había preocupado tanto por mejorar la sanidad y los servicios sociales, nunca desde el Conselh se había invertido tanto en Patrimonio cultural (en año y medio, llevamos más inversión que en cuatro años de mandato convergente).

Y para muestra, un botón: sólo en la semana en que el Sindic presentaba el humilde disco de su grupo, cuyo éxito parece evidente a tenor de la furia de algunos, sólo en esa semana, decía, el Conselh Generau aprobaba los presupuestos más ambiciosos de su historia, el Sindic constituía el Consejo Asesor de la Lengua, clave para determinar la supervivencia del aranés/occitano, el Sindic creaba la Comisión de la Memoria Histórica, el Conselh Generau presentaba dos nuevos libros editados por el Gobierno de Aran, y, además, el Sindic d’Aran y la consellera Marina Geli acordaban la ampliación y reforma del Espitau Val d’Aran, un paso indispensable para mejorar el servicio de la sanidad. Por eso, es muy lamentable, por no decir miserable, que se quiera utilizar una actividad personal y privada, sin ánimo de lucro alguno, para desgastar políticamente a los que les ha tocado asumir responsabilidades para gobernar este país y mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos y ciudadanas, el principal objetivo de nuestro proyecto político.

17/2/09

Incongruències convergents


Tenim una oposició que tant a Catalunya com a l'Aran es gasta molta fatxenda. Res de nou sota el cel, però. Sense enrogir ni una mica, Artur Mas, que ha visitat l'Aran de forma oficial sense dedicar ni cinc minuts protocol·laris al Sindic per saludar-lo, assegura que si governessin els convergents a Aran i Catalunya ja tindríem gairebé una nova Llei d'Aran. Una presumpció d'aquest tipus no només acusa una falta d'humilitat, sinó que manifesta la poca honestedat de l'oposició amb ella mateixa i, per tant, amb la societat que representa i aspira a governar.

Potser els seus companys aranesos li haurien d'haver explicat que si els treballs de redacció de la nova llei d'Aran van endarrerits és fruit justament d'una pròrroga al termini de presentació d'esmenes que ha sol·licitat la pròpia Convergència Democràtica Aranesa. Fet fàcilment comprovable mitjançant la demanda formal que en aquest sentit ha adreçat el cap de l'oposició al Sindic d'Aran. És aquesta una incongruència cercada? Perquè si fos així, hom intuïria ràpidament que a Convergència poc li interessa que l'Aran s'atorgui un nou règim especial sota el mandat del sindic Francés Boya (d'Unitat d'Aran), incomplint expressament el mandat estatutari.

I si no fos cercada, llavors hem de convenir que Convergència no té cap tipus d'escrúpol en un afer de país sobre el que no pot impartir cap tipus de lliçó, perquè va ser la principal responsable de l'endarreriment de més de deu anys en l'obtenció de l'autonomia aranesa, així com de la nostra inclusió en el mapa comarcal de Catalunya com una comarca més (llei de 1987). Heus ací l'origen modern de l'encaix mal resolt d'Aran, que ara rebrota amb el debat de les vegueries i que la pròpia CDA, en un altre exercici incongruent, vol esmenar invalidant la mateixa llei d'organització comarcal que els seus aliats catalans van promulgar (tant de bo!), segons es proposa a l'aportació municipal a la nova llei d'Aran, signada també per representants convergents.

16/2/09

Sindròme de Poppea


Poppea represente era ambicion sense limits; utilize era fòrça d’Eros entà conquistar a Neron e hèr-se damb es retnes der Empèri. “Aguesta hemna ac auie tot mens era onestetat”, s’a dit d’era. Dempús de veir, escotar, era sua incoronazione (Monteverdi, 1642), representada per prumèr còp en Licèu, ei mès facil compréner (an passat tres sègles!) qu’en açò dera politica i a dus tipes identificables: es qu’an hame de poder e le vòlen arténher e mantier-s’i a quinsevolh prètz e es que les posse eth besonh de cambiar es causes entà assegurar un present e futur mès abitables, mès confortables. Coma non i a ne blancs ne neri, aguesti tipes transcendissen tot soent era division tradicionau de drèta e quèrra. Era activitat politica ei provisionau: aué i ès, deman sei cap; mentretant, en aguest prètzhèt de pas, er objectiu entà arténher eth poder ei tan comun coma legitim. Non i a societat sense relacions de podèr; totun, entà nosati, se tracte de hèr-les çò de mès democratiques possibles, açò ei, tant en aqueriment coma en exercici deth madeish, eth sistèma obligue ara onestetat damb un madeish e damb qui se deu, eth ciutadan. Quan non ei atau, es poppees de cada dia mos menacen damb cants de sirèna e provocacions insolents. Ara qu’i pensi, dilhèu era desconfidança naturau que genèren, de viatges, es iniciatives de recuperacion dera memòria istorica, qu’ara impulse eth Conselh Generau, pòt devier ua oportunitat de desvolopament, en present, d’ua cultura democratica qu’amasse era discrepància per miei deth respècte en un orizon etic. Era victòria sus Poppea!

21/1/09

Politics enginhaires?


Non dèishe d'èster fòrça chocant escotar a quaqui politics deth país hènt de tecnics, talament coma se siguessen de vertat enginhaires de nauta qualificacion. Er estudi ambientau deth nau traçat dera N-230 per Aran plantege diuèrses alternatives e era oposicion de Convergéncia a gessut tota prèsta a criticar era prepausa, melhor dit es diuèrses prepauses, per miei d'ua metodologia fòrça rocambolesca e pòc rigorosa, donques ei as Ajuntaments as qui les tòque corsar es allegacions corresponentes. En tot cas, èm ath començament deth començament, ena fasa prèvia des estudis preliminars entara definicion deth traçat. Mès, eth Govèrn de Zapatero, un an dempús dera dubertura deth nau tunèl de Vielha, s'i a metut dejà a trabalhar e, per prumèr còp, es promeses de toti es plans d'infraestructures que mos an anonciat ath long des ans comencen a auer ua basa reau de compliment.

Eth Sindic ja anonciat era constitucion d'ua comission territoriau d'assessorament tecnic, pactada dejà en mes de mai passat, pr'amor que, dilhèu malurosament, eth ei conscient que non ei enginhaire de camins ne tecnic de miei ambient e dilhèu eri, es expèrts de vertat, pòden aportar lum a un ahèr qu'en lòc de dividir aurie d'amassar, ja des deth punt d'enguarda politic. E a compdar d'aguesta vision, tanben serie ora de començar a parlar de quin a estat eth balanç dera Convergéncia aranesa e catalana en matèria d'inversion en infraestructures en nòste país pendent toti es sòns ans de govèrn, sigue en forma d'inversion pròpria o coma resultat d'ua negociacion e demana damb eth Govèrn der Estat. Es accions son lèu compdades damb es dits d'ua man. Son causes que passen quan es politics vòlen hèr d'enginhaires...

20/1/09

Eth dialòg sociau


Encara non sabem ce coma ne gesseram d’aguesta malurosa crisi, mès auem motius tara esperança, pr’amor qu’es moments de dificultats sòlen ahiscar tanben era recerca de naues alternatives e, se mès non, eth replantejament des fonaments qu’an amiat a ua situacion insostenibla dera societat. Quauquarrés s’atrevís a parlar e tot dera “refondacion deth capitalisme”. Ja’c veiram. Totun, auem a man esturments plan desbrembadi darrèrament, qu’en ues autes epòques an metut en sòn lòc era enconomia desbocada: ath servici des persones. Eth problèma de hons qu’a estat er economicisme imperant e era sua fòrça intrinsecament destructiva. Mès contra aguesta, auem era fòrça creativa dera democràcia sociau e es sòns esturments (dialòg sociau, Estat de benèster) e valors pròpris (justícia sociau, igualtat d’oportunitats). Ena sua concrecion, mesures coma era creacion deth Conselh Sociau deth Trabalh en Aran, format peth Conselh Generau e es agents sociaus e economics, o era signatura d’un convèni de collaboracion entre era administracion aranesa e era UGT en assessorament e formacion des trabalhadors, anonciades aguesta setmana peth sindic Francés Boya e era dirigenta sindicau Rosa Palau, nèishen justament d’aguesta volentat reformista e entà qu’eth dialòg sociau servisque, de vertat, coma mecanisme democratic de volentat collectiva qu’articule politicament escenaris de proteccion publica e creishement economic. Se tracte, en definitiva, de refortilhar era economia aranesa, estimular eth trabalh e fomentar era productivitat e es iniciatives emprenedores.

(Article publicat en diari Segre, eth dia 17 de gèr de 2009)