27/2/12

Contra era pòur

Aguest catastrofisme imperant que paralize eth moviment der amna, era volentat collectiva tà possar eth devier per un camin mielhor. Semble que non i a remèdi e qu’era unica gessuda qu’ei era santa resignacion, baishar eth cap e veir-les a vier. Mercats e governants ja haràn çò qu’agen de hèr, mentre mos encomanen dòsis ingents de pòurs e malurs, perque, ara fin, tot pòt anar piri, e coma es plagues sus Egipte, encara en pòden vier mès e mès àngels exterminadors. Ja diden qu’enguan serà un an de recession, dilhèu de depression, mès lèu de depression collectiva. Cèrtament, er entorn non ei propici entara jòia. Trabalhadors que non trabalhen, familhes a un pas der abisme, petites empreses que resistissen era vida vidanta com ua batalha de dius e eròis. Mentretant, era istòria, e era economia, les passe peth dessús, coma ua maishina imparabla qu’arrase damb tot çò que tròbe: isenda, casa e morau, que tanben ei larèr. Societat espaurida e desumanizada, a punt entara servitud volentària, legitimades ja es involucions sociaus e laboraus. Mos enlumènen es miratges en desèrt dera crisi, en forma de granes chifres e projèctes improbables, perque, quina paradòxa!, mentre acceptam aguest “non i a arren a hèr”, deisham encamardar-mos per propòstes que en d’auti moments desacreditaríem de forma contundenta. Mès enquia a on seram capables d’arribar? Enquia pèrder era alendada? Era soleta pregunta pòt produsir alavetz aqueth punt d’inflexion de besonh, aqueth estat clau que va dera resignacion ara indignacion en vòga que resistís era plaga, s’encare ath malur e plantege un nau devier. Auem carat pendent massa temps, dilhèu en demorar contra tota esperança. Per açò, ja comence a èster ora de pèrder era pòur e d’auer mès confidança abantes que pair Saturn (qu’èm nosati madeishi) se mos empasse deth tot.

(Diari Segre, 25 de hereuèr de 2012)

14/2/12

Un espaci uet

Massa viatges era politica semble ua luta descarnada peth podèr, hèt qu’a contribusit ath sòn descredit e ara pèrta de credibilitat de partits que, coma es de centrequèrra o quèrra, se les supòse ua major inclinacion ath debat, ara aportacion d’idèes e ara volentat d’emancipar ath pòble oprimit. Mès tanpòc cau èster ingènus, ja que sense podèr era societat non se pòt organizar, n’era madeisha quèrra poderà concretar eth sòn projècte d’emancipacion. Eth rèpte qu’aurà d’arténher aguesta serà, en aguest cas, sajar de democratizar tot çò de possible aqueth podèr, en totes es sues esfères. Tanpòc cau pèrder de vista un aspècte clau dera democràcia e que dilhèu massa soent non tien en compde es sòns actors principaus: qu’eth podèr democratic ei un espaci uet, que non pòt èster ocupat ne per dius ne per reis. Per açò, son fòrça preocupantes es contrarreformes sociaus e educatives anonciades, a on eth cambi d’assignatures coma era Educacion entara Ciutadania e es Drets Umans per ua Educacion Civica e Constitucionau ei, ath delà de reduccionista e reaument adoctrinador, ua cortina de hum de decisions mès pregones entath pervier dera formacion ciutadana des nòsti mainatges. Era ciutadania ei ua aventura apassonianta començada hè fòrça sègles entà deishar uet eth centre des comunautats, liure de tutolatges, paternalismes e caciquismes. Aquiu brotoe era mès nauta autoritat sociau, per miei deth dialòg e eth consens, coma eth gran pacte sociau qu’auem de besonh per mor dera educacion, era sanitat e era luta contra era desocupacion de tanti ciutadans, uedadi materiaument a mesura qu’eth podèr politic s’a amplit d’aquerò que non li corresponie d’acòrd damb era uedor essenciau deth sòn espaci.

(Diari Segre, 11 de hereuèr de 2012)