28/2/11

Sensibilitat

Qué demoram d’Aran? Qué podem hèr entà mielhorar es ahèrs que mos preocupen? Quin ei, totun, eth futur que desiram? Damb aguestes preguntes encetaue eth sindic ua conferéncia de balanç de legislatura, hè quauque dia dejà. Preguntes que se poderien sintetizar en ua de soleta: per qué parlam d’Aran ara fin? Admirablament, era Val ei aué ua realitat collectiva ben viua, comunautat conscienta dera sua identitat e esperançada peth sòn pervier. Ac soslinham aué, un aute còp, perque era escadença mos servís entà méter en consideracion eth valor dera politica democratica en bastiment dera comunautat, coma espaci de trobada, reconeishement des ahèrs en comun e integracion dera discrepància, sense eth quau pòc poderíem subervíuer coma individus liures. Eth principi d’autonomia a guidat tostemp ath pòble aranés, que la projècte coma era mielhor forma de garantir eth sòn progrès. Era autonomia a de tornar a èster eth motor d’un nau espaci sociau, liure des conseqüéncies negatives der economicisme imperant, coma er isolament, era agressivitat, er individualisme o era manca de creativitat. Autant de besonh ei administrar es recorsi coma centrar era accion ena sensibilitat des persones. Tot soent, era politica ei massa heireda e grisa, compèndi de chifres e informes, que chòquen damb era elementau consciéncia d’ua politica entàs persones, damb es sues preocupacions e illusions. Ua politica que compartís e compadís, que ten en compde non sonque es paraules, senon ua guardada, un gèst, un silènci... Pr’amor d’açò, ei tan important eth compromís plantejat peth sindic a favor d’ua politica renauida, capaça d’esvitar era mès agaçanta indiferéncia.

(Diari Segre, 25 de hereuèr de 2011)

12/2/11

Liures, ara fin?

Era cara esblancossida de Hosni Mubarak produsie inquietud. Ère provocada peth conjunt: es uelhs enfonsadi e es celhes fronzides, ua boca orizontau e insipida, ua pèth uniforma, lèu lèu berlusconiana. L’acompanhaue, enes sues compareishences publiques, un atrezzo blu marin d’inspiracion nòrd-americana e ua lum amortida e intimidatòria. Escut e drapèu remercauen encara mès eth ieratisme dera scèna. Semblaue eth quadre d’un que veile ara difonta Libertat. Eth dit que menace le metie en evidéncia. Mentre senhalaue as que la vòlen hèr a revíuer, apuaue era auta man en pupitre presidenciau. Eth podèr!, que non volie deishar escapar, perque convertic era confidança en un abús. Ua lampa metallica a deishat d’enlumenar es idèes des papèrs, perque aguestes borissen ara en carrèr, ena plaça dera revòuta. E, totun, guaires idèes auràn possat as òmes as mès nefastes dictadures? Mès eth moment semble un aute, e ues autes idèes amien as desencantadi a reclamar un orizon possible: de pan, libertat, democràcia. Tota repression pòrte ath laguens era seme dera revòuta, e es desirs de liberacion e es ganes entà subergésser deth hons dera intolerància son inquebrantables. Era natura despotica pense encara que les pòt dominar, mès eth pòble a un esperit que suberviu mès enlà des dictadors o es intolerants de tostemp, perque eth prètzhèt entà dividir-mos en bravi e maishanti ei un insult ara intelligéncia, ara al.hama e es colors que, contra es cares amortides, mos sostien liures. En democràcia, non s’aurien de crear enemics a destruïr, senon ciutadans conscienti dera varietat der esperit, que sap resistir eth mausòn dera servitud.

(Diari Segre, 12 de hereuèr de 2011)

9/2/11

Notícia publicada aué en 'La Mañana'

JOAN RIU INTENTARÁ 'RECUPERAR' VIELHA Y CALBETÓ NO REPETIRÁ

Lleida - Francesc Guillaumet  2011-02-09

El ex alcalde de Vielha, Joan Riu, está dispuesto a volver a presentarse como candidato a la alcaldía de la capital aranesa si el partido lo avala en una próxima ejecutiva, mientras que el actual alcalde, el convergente Pau Perdices, no anunció si repetirá o no y remitió su decisión a una próxima asamblea que celebrará Convergència Democràtica Aranesa. Donde sí habrá cambios es en el PP, puesto que el histórico Josep Calbetó no repetirá como candidato por voluntad propia y le sustituirá en el puesto el ex presidente comarcal del partido Joaquín Puente.

Actualmente, la capital de la Val d’Aran está gobernada por Convergència Democràtica Aranesa y el PP. La fuerza más votada en las pasadas elecciones fue Unitat d’Aran, del ex alcalde Joan Riu, pero ambos partidos CDC y UA empataron a seis concejales. El PP actuó de árbitro y con el también ex alcalde Josep Calbetó –entonces bajo las siglas de Unió Democràtica Aranesa– pactó con el convergente Pau Perdices. Ambos se repartieron la alcaldía, de manera que Calbetó ejerció el cargo durante los primeros dos años, mientras que Perdices asumió el puesto los dos últimos años de legislatura.

Joan Riu explicó que su partido está pendiente de celebrar una reunión de la ejecutiva para nombrar los jefes de lista no sólo en Vielha, sino también en Les, Naut Aran y Bossòst. De todas formas, el ex alcalde dijo que si algo le gusta es la política municipal y dio a entender que no le importaría repetir, por lo que se puso a “disposición del partido”. “Ahora depende de mi y del partido”, añadió Joan Riu.

Menos explícito fue el actual alcalde, Pau Perdices, que evitó anunciar si repetiría o no como candidato a la alcaldía de Vielha. “Aún no lo sé”, dijo Perdices, que emplazó a la reunión que CDA celebrará la próxima semana para anunciarlo. El PP, que quería presentar a Calbetó pero que cambiará de candidato por la negativa del histórico ex alcalde a repetir como candidato, presentará al ex presidente comarcal del partido, Joaquín Puente. ICV repetirá candidato en la capital aranesa.

David Andrés volverá a encabezar la candidatura de la formación ecosocialista en el Aran e intentará entrar en el consistorio por primera vez (en 2007 le faltaron sólo 40 votos). ERC también medita si concurrirá a las elecciones. Su presidente, Jusèp Loís Sans, admitió que es difícil, pero afirmó que aún no está descartado.

Paco Boya y Carles Barrera competirán por el Conselh

Caso aparte merecen las elecciones al Conselh Generau, la principal institución de gobierno del Aran. En las elecciones del 22 de marzo también se votarán a los candidatos a Síndic, unas elecciones que volverán a tener como protagonistas al actual Síndic Paco Boya (UA) y al ex Síndic Carlos Barrera (CDA).
El Conselh está gobernado actualmente por Paco Boya tras el pacto al que llegó Unitat d’Aran, con seis consellers, y el Partit Renovador d’Arties Garós, que con un conseller rompió el empate con Convergència Democràtica Aranesa, que también tenía los mismos consellers.

El actual representante del PRAG, el periodista José Antonio Bruna, dijo que no anunciaría si repetirá o será otro el candidato hasta que se presenten las candidaturas. El PP también tiene previsto presentar candidatura al Conselh Generau d’Aran, aunque ahora no tiene representación. Los resultados al Conselh responden a la organización administrativa por terçons y el mismo día también se eligen a los alcaldes pedáneos.

8/2/11

Un projècte estrategic de país

PRUMÈR PAS DECISIU ENTARA REFORMA E AMPLIACION DER ESPITAU VAL D'ARAN

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut convòque eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut (SABS) a convocat eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte de reforma e ampliacion der Espitau Val d’Aran. Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a explicat que “d’aguesta forma, se da un prumèr pas important a nivèu administratiu entà hèr realitat un projècte estrategic de país de cara as pròplèu ans”. Entath sindic, “aguesta ei ua iniciativa de futur que, a miei e long tèrme e d’acòrd damb es possibilitats financères, a de perméter mielhorar es actuaus infraestructures e ampliar es equipaments entà hèr front as naui besonhs d’atencion e espitalizacion”.

Eth pressupòst base de licitacion ei de lèu 85.000 èuros, sense IVA, qu’includís era redaccion der avantprojècte. Era data limit dera presentacion des ofèrtes ei eth 21 de març, abantes des 14.00 ores (podetz consultar er anonci en Diari Oficiau dera Generalitat).

“Dempús dera reduccion dera estructura directiva e eth refòrç des foncions dera gestion diadera en Espitau, mos cau iniciar un nau projècte sanitari entà dar un mielhor servici, mès propèr e en mielhores condicions entà garantir ua atencion agila e de qualitat que da confidança ar usatgèr”, segontes a assegurat Francés Boya. Pr’amor d’açò, “autant d’important qu’era mielhora des espacis fisics, ei arténher era excelléncia e era especializacion d’acòrd damb es possibilitats d’un espitau primari de montanha coma eth nòste”.

En aguest sens, enes darrèri quate ans, s’an produsit auanci de collaboracion fòrça destacables, coma es acòrds de cooperacion e collaboracion en matèria de formacion, atencion e prestacion d’especialitats damb er Espitau Arnau de Vilanova de Lleida (an 2008), er Espitau deth Mar de Barcelona (an 2009) e es espitaus francesi de Tolosa e Comènges (an 2010).

Eth Plan foncionau dera reforma der Espitau, presentat en 2010, respon ath besonh d’adaptar eth centre ara realitat actuau, dempús de 25 ans de prestar un servici essenciau ara populacion e ath sòn entorn de referéncia. Açò supòse dotar-lo d’espacis de naua construccion entà acuélher airaus primordiaus, coma un nau servici d’urgéncies, un nau blòc quirurgic e obstetric e ua naua unitat d’espitalizacion.

Aguesta actuacion permeterà liberar espacis ena actuau bastissa e atau se duplicarà era capacitat des consultes extèrnes e se crearàn gabinets de diagnostic e tractament. Tanben se poderà agranir eth servici de diagnostic pera imatge. Eth cambi afectarie era globalitat der edifici e, sustot, ara planta sosterranèa, a on se harà possible era renovacion dera centrau d’installacions, era ampliacion de magazèms e era adequacion deth servici d’ostalaria.

Tot er edifici se dotarà der hilat integrat e es TIC de besonh entà consolidar es esfòrci que s’amien a tèrme ara entà qu’er Espitau se place ara avantguarda des espitaus deth sòn nivèu e ath còp pogue aumentar era sua capacitat resolutiva per miei des diuèrses possibilitats qu’aufrissen era telemedicina, era robotica e es hilats compartits.

Eth sindic a declarat que “en definitiva, se tracte d’adequar er espitau e proveir-lo dera capacitat e era tecnologia entà que sigue un referent entara recuperacion dera salut des ciutadans e sigue un atractiu entàs professionaus pendent es pròplèu 25 ans”.

(Comunicat deth Conselh Generau d'Aran)