Sensibilitat

Qué demoram d’Aran? Qué podem hèr entà mielhorar es ahèrs que mos preocupen? Quin ei, totun, eth futur que desiram? Damb aguestes preguntes encetaue eth sindic ua conferéncia de balanç de legislatura, hè quauque dia dejà. Preguntes que se poderien sintetizar en ua de soleta: per qué parlam d’Aran ara fin? Admirablament, era Val ei aué ua realitat collectiva ben viua, comunautat conscienta dera sua identitat e esperançada peth sòn pervier. Ac soslinham aué, un aute còp, perque era escadença mos servís entà méter en consideracion eth valor dera politica democratica en bastiment dera comunautat, coma espaci de trobada, reconeishement des ahèrs en comun e integracion dera discrepància, sense eth quau pòc poderíem subervíuer coma individus liures. Eth principi d’autonomia a guidat tostemp ath pòble aranés, que la projècte coma era mielhor forma de garantir eth sòn progrès. Era autonomia a de tornar a èster eth motor d’un nau espaci sociau, liure des conseqüéncies negatives der economicisme imperant, coma er isolament, era agressivitat, er individualisme o era manca de creativitat. Autant de besonh ei administrar es recorsi coma centrar era accion ena sensibilitat des persones. Tot soent, era politica ei massa heireda e grisa, compèndi de chifres e informes, que chòquen damb era elementau consciéncia d’ua politica entàs persones, damb es sues preocupacions e illusions. Ua politica que compartís e compadís, que ten en compde non sonque es paraules, senon ua guardada, un gèst, un silènci... Pr’amor d’açò, ei tan important eth compromís plantejat peth sindic a favor d’ua politica renauida, capaça d’esvitar era mès agaçanta indiferéncia.

(Diari Segre, 25 de hereuèr de 2011)