Robèrt Lafont

A mòrt Robèrt Lafont, "òme culturau totau", coma ditz era ressenha deth Conselh Generau d'Aran. Lafont ac a representat lèu tot ena cultura occitana pendent eth sègle XX. Me quedi damb ues paraules deth desapareishut professor, escrivan, investigador, eca, que mos rebrembe eth professor d'occitan Yan Lespoux: "L'accion occitana es pas de sonar lo mond a nosautres, mai de transformar amb la pensada occitana lo mond que nos environa". Descansa en patz.

Desafeccions financeres

Pot ésser molt gratificant per a la parròquia ser més papista que el Papa. Però l'evidència dels fets deixa en entredit les lamentacions dels qui no fa tant van pactar l'actual model de finançament català, que ara tant i tant critiquen i davant la renovació del qual es mostren tant i tant exigents. Però el cert és que l'actual cap de l'oposició, el senyor Artur Mas, quan era conseller d'Economia de la Generalitat, va acordar amb el senyor Eduardo Zapalana, llavors president de la Generalitat valenciana, l'actual pacte de finançament, que ara deplora tant, i amb tota la raó, però amb cap credibilitat, perquè el sistema de finançament vigent ha deixat Catalunya per sota del promig en el repartiment del finançament per comunitats autònomes, mentre que Madrid i la Comunitat Valenciana, de característiques semblants al Principat, n'han quedat per sobre.

Mentre l'acord del 2001, que va ser qualificat de "històric i definitiu" per CiU, va deixar un rendiment de 250 milions d'euros, el que negocien avui els Governs català i espanyol pot arribar a multiplicar per sis aquest rendiment, certament deficitari. Una gran rialla provoca el senyor Mas, que va aconseguir 250 milions d'euros, quan exigeix teatralment no menys de 5.000 milions d'euros. Però, a qui vol prendre el pèl? Després d'incongruències tan pestilents, amb quina credibilitat hom pot lamentar la desafecció política dels catalans?

Ruda: auem un problèma

1. Ruda. Ei un des projèctes mès controvertits des darrèri tempsi, fòrça contestat d'ençà deth prumèr moment per problèmes tant de forma coma de contengut. Eth darrèr govèrn de Convergéncia ena Generalitat de Catalonha le dèc eth visteplatz e er Ajuntament l'acabèc balhant ua licéncia fin finau anullada peth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha. Era senténcia, que non admitís recors, qualifique eth permís d' "arbitrari" e es formules utilizades peth consistòri d' "artificioses" e "rocambolesques". Conclusion: ara auem un seriós problèma tant pera inseguretat creada coma peth besonh de preservar es parcatges e eth telesèra. Per responsabilitat, eth Govèrn deth Conselh Generau s'a prestat a aufrir era sua collaboracion entà endreçar tant de desordre (e desencèrt), conscient de que çò que mau comence, acabe piri. N'eth projècte globau d'urbanizacion, d'un impacte brutau entath territòri e es interèssi toristics, n'era sua tramitacion non s'an hèt coma calien.

2. Tuca. Comparat damb Ruda, eth problèma de Tuca semble menor (tot ei per hèr), mès tanpòc ací s'an hèt es deuers de forma corrècta, e eth procès de redubertura dera estacion demore sospenut ara per mor d'un projècte defectuós, en qué era prioritat d'auançar era implantacion d'infraestructures e equipaments abantes qu'era urbanizacion pura e dura a pè de pistes non ei reflectida damb pro claredat. Aquerissen còs es avertiments entà qu'en Tuca non pogue imperar era politica de Ruda. Se vos platz!

3. 'Bona' gestion. Eth triomfalisme politic pera "bona gestion" dera quau sòlen hèr gala es qu'an responsabilitats plan notables enes cassi nomentadi demore diluït ena mar dera realitat testuda, e subergés, mès que jamès, eth besonh urgent d'aplicar ua politica intelligent d'ordenacion deth territòri e er urbanisme, propèra ath ciutadan e ath servici des sòns besonhs reaus (de mobilitat, de socializacion, d'accès as servicis, eca.). Mès cau que triomfe prumèr ua cèrta etica dera umilitat e deth respècte as normes vigentes.

Euròpa: en Aran s'impause eth PSC

Ua lectura rapida des eleccions europèes permet constatar era fortalesa des socialistes en Aran, que guanhen es comicis en país. A despièch der auanç de CiU en conjunt dera província de Lleida, que la tornen a plaçar en prumèr lòc, aguesta s'estanque ena Val coma tresau fòrça. Mentretant, en Estat guanhe eth PP, immune as cassi de corrupcion, e eth PSOE non patís era dura reprimenda que quaqu'un pronosticaue e/o desiraue. En ensemble europèu, era esquèrra s'a de preguntar coma ei que, mentre en Estats Units, tostemp ara vanguàrdia, venç era illusion e era esperança d'ua politica renovada, reformista e progressista; Euròpa, en plea crisi, se contrè e vòte en massa ara dreta e era ultradreta. I a motius tara preocupacion.