8/9/12

C. M. Martini

Damb era mòrt deth cardenau Carlo Maria Martini, auem perdut a un referent morau e intellectuau, a un mèstre que mos a ensenhat a liéger era Bíblia damb es sòns exercicis espirituaus publicadi, lectio divina includida. Gran expèrt biblista, Martini mos a daurit, a nosati, lectors ignorants, un camin d’aprenedisatge e comprenença pregona des mistèris dera Paraula a trauèrs d’un lenguatge senzilh e un exercici de pedagogia admirable. Arribèc a volar naut pera plaça de Sant Pèir coma cardenau papable, mès era sua vocacion pastorau impregnaue tot çò que hège damb era passion e era audàcia que da ua opcion de fe ara lum der itinerari des grani personatges biblics, perque eri, ath sòn torn, dèren testimòni d’ua misericòrdia qu’aué manque en fòrça encastres, en tot començar per eclesiastic, atau com d’ua esperança naua e viua. Bona pròva en son es títols dera sua òbra: Era audàcia dera passion, Es ales dera libertat… Quan se complissen 50 ans deth Concili Vatican II (que restituïc era Bíblia as fidèls), e era sua eréncia demore petrificada per alendades pòc evangeliques laguens dera Glèisa, Martini s’atrevic a deféner era renovacion eclesiau, en tot compartir eth desir de tanti catolics “prògres”, com diden, que tanben n’i a e jo me n’i voi compdar, per ua auta Glèisa, capabla de “reconéisher es sòns errors e empréner un camin radicau de cambi” dauant d’ua Glèisa “cansada”, qu’“a demorat 200 ans entà darrèr”, com afirme ena sua darrèra entrevista a mòda de testament. Çò d’important ei “era fe, era confidança, eth coratge e er amor”, mès manquen “òmes liures e mès propèrs” as que patissen. Coma eth pastor que mos a deishat.

(DIARI SEGRE, 8 de seteme de 2012)