Torni a auer enes mans era clarividenta Critica dera rason esturmentau, de Max Horkheimer, er autor, amassadamb Adorno, dera Dialectica dera Illustracion. La escriuec en ua etapa dificila e critica en desvolopament deth sòn pensament, configurat pera convulsion deth moment: triomf deth fascisme e era barbàrie nazi, degeneracion stalinista deth comunisme e exit d’un capitalisme de masses, deth quau ara en patim es conseqüéncies mès nefastes. Eth filosòf rasoe era rason, valgue era redondància, des de laguens, ei a díder, des d’un punt d’enguarda autocritic. Era rason ei mercada pera decadéncia deth pensament filosofic, perque “eth sòn lòc a estat ocupat peth pensament scientific modèrn”. Açò vò díder qu’arren, ne arrés, escape ara “logica deth domeni”, perque, com ja avertic Marx, tot ei sometut ath calcul. Com tanben sabec veir Heidegger, eth nòste autor remèrque que “es auanci des mieis tecnics s’acompanhen per un procès de desumanizacion. Eth progrès menace damb destruïr er objectiu qu’ère cridat a realizar: era idèa der òme”. Ei mès, eth procès d’“autoconservacion” amie non sonque a esturmentalizar era rason, senon a transformar-la dirèctament en “racionalitat governamentau”. Atau ac demòstren aué era logica dera economia especulativa e era respòsta ineficaça non sonque des nòstes institucions, senon d’un govèrn europèu fèble e burocratizat, damb eth risc constant der autoritarisme creishent en fòrça païsi membres. A on ès, Euròpa? A on, era justícia, era igualtat, era felicitat e era tolerància, “toti concèptes que batienen còr dera rason” e que “an perdut es sues arraïtz espirituaus”?
(Diari Segre, 2 de junh de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada