Molts dels comentaris pseudoecologistes respecte a la presència de l’ós al Pirineu adquireixen dia rere dia un to més rocambolesc i, el que és pitjor, insultant per al país de l’Aran. Els intoxicadors de l’opinió pública, sense arguments ni proves (com ho van demostrant els jutjats), confonen captura amb captiveri, retirada amb extermini, aliens a la voluntat democràtica de l’Aran expressada mitjançant el Conselh Generau per decidir sobre el seu propi futur en qüestions mediambientals o directament de país (recordin, si no, la voluntat expressa perquè l’Aran no formi part de cap vegueria). Sense cap sentit de la mesura, els pseudoecologistes han exagerat tant que sembla que transmetin la idea que és més prioritari salvaguardar al Pirineu tots els óssos abans que els seus ciutadans. Per contra, el Govern de l’Aran no només prioritza la integritat de les persones i el seu dret a progressar i desplegar-hi el seu projecte vital, sinó que advoca perquè l’activitat ramadera no es perdi (així com ha demostrat amb la posada en marxa aquest estiu d’un pla pioner per agrupar els ramats aranesos i evitar els atacs de fauna salvatge) i vigila perquè l’óssa Hvala sigui capturada amb totes les garanties sanitàries per tal que no prengui mal ni es reprodueixi cap incident. El desig del Conselh Generau és que els óssos puguin viure en pau allà on tinguin assegurada una vida tranquil•la i solitària, així com ho requereixen. El discurs conservacionista està molt bé, però si aquest no va acompanyat de voluntat de diàleg ni de propostes realistes ni de recursos suficients per garantir la protecció de l’ós i la seguretat de les persones a les muntanyes no serveix de res. Ja ho diuen les Sagrades Escriptures: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
AMADOR MARQUÉS ATÉS, cap de Gabinet e Comunicacion deth Conselh Generau d’Aran (carta publicada en diari Segre, 2 de noveme de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada