I auec un temps en qué era Val siguec objectiu estrategic d’un exèrcit umil de liberacion a favor dera causa republicana. “Vielha, caplòc dera Republica” siguec era pensada qu’aueren aqueri guerrilhèrs utopics que volèren hèr d’Aran era vanguarda dera libertat d’Espanha. Mès non sabien qu’era sòrt ère dejà virada de cu, perque es aliats ja auien jogat es sues cartes e tad a eri aquera Espanha arròia ara deriva ère ua pèira ena sabata… “Era val dera libertat” ei eth títol damb eth quau El País a batiat un reportatge sus aguest episòdi istoric, plan singular, damb motiu dera novèlla “aranesa” d’Almudena Grandes. Atau coma mos informaue SEGRE, eth Conselh Generau a previst crear itineraris entà recuperar era memòria perduda, o pòc presenta, d’aguest combat frustrat en qué tot non ei doça musica, perque i auec mòrts, d’un costat e der aute, e aquerò non pòt èster motiu de celebracion, senon de rebrembe e respècte. Era Val d’Aran devenguda en “val de libertat”, erós retrobament damb ua idèa d’autogovèrn pera quau era defensa dera autonomia ei un cant ara libertat, exercida aguesta damb responsabilitat e en correspondéncia damb era igualtat, perque non i pòt auer un pòble liure s’es sòns ciutadans non an es madeishes oportunitats. Era istòria mos retròbe… Era Querimònia hè 697 ans (!). Ja ena nòsta epòca, era lei d’Aran a vint ans e Unitat d’Aran, pèça clau entara construccion dera Val modèrna, n’artenh es 30 damb plan bona salut. Aguesta continuïtat istorica avale er esfòrç des aranesi, qu’aué volem hèr des institucions un utís de consciéncia collectiva e coesion sociau. A favor dera libertat, ara fin.
(Diari Segre, 28 d'agost de 2010)
30/8/10
18/8/10
Darrèri articles publicadi en diari 'Segre'
ES PARTS, ETH TOT
I a parts que constituïssen ua unitat de sentit e interrelacion. Parts deth tot que, per eres madeishes, son dejà ua sòrta de tot, o aspiren, totun, a èster un tot coerent. De viatges, aguestes parts son enlumenades per projèctes pòc rasonadi, ara qu’auem convertit era rason en un esturment de domèni e autoconservacion. Er autogovèrn d’un pòble inserit en un marc juridic e politic que le transcendís exprèsse era consciéncia formalizada d’ua comunautat damb ua identitat pròpria, que compartís relat damb ues autes autant de valides. Es institucions araneses, legitimament, an volut anar, bèth còp, mès enlà des sues possibilitats sense avertir qu’er autogovèrn non ei ua finalitat en si, senon qu’ei ath servici des persones que formen era comunautat en cada moment. Un exemple ei era transferéncia, oportuna o non, dera competéncia de Sanitat ath Conselh Generau damb eth risc dera insatisfaccion permanenta. Aran ei ua part qu’a dret a pensar-se coma un tot, mès damb es pès en tèrra, perque, de viatges, volent-ac tot, un demore sense arren. Era lei de vegueries, qu’excludís era Val der “Alt Pirineu”, ei ua grana oportunitat entà campar-mos en miralh coma pòble e veir es diuèrses opcions de futur que podem aubirar. Era lei ja supòse un punt d’inflexion, perque diboishe, de forma realista, un futur d’assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, que, laguens dera Euròpa des pòbles, definís ua part qu’ei un “tot”, ath quau, en paraules d’Spinoza, “èm obligadi”, perque era democràcia implique “contracte” (mielhor, “pacte”) des parts damb eth tot.
I a parts que constituïssen ua unitat de sentit e interrelacion. Parts deth tot que, per eres madeishes, son dejà ua sòrta de tot, o aspiren, totun, a èster un tot coerent. De viatges, aguestes parts son enlumenades per projèctes pòc rasonadi, ara qu’auem convertit era rason en un esturment de domèni e autoconservacion. Er autogovèrn d’un pòble inserit en un marc juridic e politic que le transcendís exprèsse era consciéncia formalizada d’ua comunautat damb ua identitat pròpria, que compartís relat damb ues autes autant de valides. Es institucions araneses, legitimament, an volut anar, bèth còp, mès enlà des sues possibilitats sense avertir qu’er autogovèrn non ei ua finalitat en si, senon qu’ei ath servici des persones que formen era comunautat en cada moment. Un exemple ei era transferéncia, oportuna o non, dera competéncia de Sanitat ath Conselh Generau damb eth risc dera insatisfaccion permanenta. Aran ei ua part qu’a dret a pensar-se coma un tot, mès damb es pès en tèrra, perque, de viatges, volent-ac tot, un demore sense arren. Era lei de vegueries, qu’excludís era Val der “Alt Pirineu”, ei ua grana oportunitat entà campar-mos en miralh coma pòble e veir es diuèrses opcions de futur que podem aubirar. Era lei ja supòse un punt d’inflexion, perque diboishe, de forma realista, un futur d’assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, que, laguens dera Euròpa des pòbles, definís ua part qu’ei un “tot”, ath quau, en paraules d’Spinoza, “èm obligadi”, perque era democràcia implique “contracte” (mielhor, “pacte”) des parts damb eth tot.
(Diari Segre, 14 d'agost de 2010)
SOCIALISME
Ara qu’ei de mòda húger dera politica (actitud motivada fòrça viatges per actituds nefastes des madeishi politics), ara qu’era dreta semble encoratjada entà recuperar eth podèr tant en Barcelona coma en Madrid (totun, ua causa ei relacionada damb era auta), me ven ara memòria ues paraules que liegí non hè pas guaire en trabalh que sus eth socialisme realizèc Émile Durkheim, un des pairs dera sociologia modèrna, ena transicion des sègles XIX e XX. Tanben viuie aguest corrent politic moments de malurs e contradiccions, mès eth teoric ac auie clar: eth socialisme “non ei ua sciéncia”, ei “un crit de dolor” e de viatges de colèra lançat pes òmes que senten de forma descarnada eth malestar collectiu. Ara se tracte d’assolidar eth benèster collectiu damb reformes traumatiques. Ja alavetz Durkheim percebie qu’eth socialisme “supère er ahèr obrièr”. Ei tanben un moviment pera susvelhança des “interèssi d’Estat”, ei a díder, des ahèrs qu’a toti mos afècten, totun, dera politica, en sòn sens mès integrau. Aguesta qu’a estat ua des caracteristiques mès notables des partits que s’an identificat damb aguest corrent: era recreacion dera politica (democratica, clar; non pogui enténer eth socialisme sense libertat) peth dessús des catecismes mès doctrinaus. Atau se pòt enténer, ath delà, qu’aguesti partits siguen, enes sòns encastres, es mès semblants damb era societat que representen. Son mès oportunes que jamès es consideracions deth sociològ, en cors qu’impartic ena Universitat de Bordèus, quan asseguraue que, a despièch de tot, “eth socialisme ei deth tot orientat de cap tath futur”, ena societat qu’aspire a acompanhar.
(Diari Segre, 31 de junhsèga de 2010)
29/7/10
Aran, mès enlà des vegueries
Era lei de vegueries, aprovada aguesta setmana, excludís era Val d'Aran der encastre der "Alt Pirenèu" e arrefortís era sua singularitat de forma clara, en tot daurir era possibilitat a qu'er Estat reconeishe era Val coma ua unitat provinciau. Eth pas entà dauant qu'apregondís er estatut singular d'Aran en Catalonha, d'acòrd damb er Estatut, ei inqüestionable e permet, ath còp, aubirar un futur disparion d'assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, coma a assegurat de forma reiterada eth sindic Francés Boya.
Quan calgue negociar damb es Còrts es naui limits provinciaus tà constituir es vegueries, eth tèma "Aran" prenerà carta de naturalesa per prumèr còp, perque atau ac establís dera lei de vegueries, en çò que tanh ath nòste reconeishement "provinciau", se siguesse possible, e atau ac prevé er ordenament juridic espanhòl, en çò que tanh ara potestat entà crear naui ens (vegueries) qu'altèren es limits provinciaus, reguladi pes Còrts Generaus.
Pensi que encara non èm deth tot conscienti dera inflexion qu'aguesta lei signifique entàs nòstes aspiracions collectives, a despièch des cants de sirèna que lance era oposicion, fòrtament desacreditada peth nul papèr aquerit en tot eth procès. Ua auta oportunitat perduda entath consens sus es ahèrs de país.
Totun, eth debat començarà quan reaument sigam conscienti deth país que volem en un futur non tan luenhan, en aguest contèxte catalan tan alterat e remoigut: ¿Voleram hèr d'Aran ua comarca mès d'ua Catalonha sobirana e independenta, ena linha que desvolopen es nacionalistes catalans? ¿O serà mès convenient explorar vies de reconeishement "estatau" en marc dera Espanha plurau e federau, mès d'acòrd damb eth pensament progressista, aranesista e catalanista? Aguest comence a èster dejà eth dilèma.
27/7/10
Un Aran de toti e totes
Non voleria deishar escapar era oportunitat de referenciar er article d'opinion deth sindic Francés Boya, qu'eth diari Segre li publiquèc eth passat dia 16 de junhsèga, sus es naui orizons que se daurissen entà Aran enes pròplèu ans, en tot rebrembar eth passat recent d'un autogovèrn plen d'exits.
UN ARAN DE TOTI E TOTES
Ara que hè vint ans dera aprobacion dera Lei deth regim especiau dera Val d’Aran, que permetec era recuperacion des institucions d’autogovèrn, voleria, abantes d’arren, hèr especiau mencion a toti es qu’èren possible qu’aué era Val d’Aran gaudisque d’un estatus especific d’autonomia laguens de Catalonha. Voi rebrembar a toti es que, a compdar deth sòn compromís aranesista, concretat per miei dera Associacion de Vesins Es Terçons, an dedicat eth sòn temps entà hèr pedagogia, prumèr en Aran e dempús en Catalonha; hèr memòria collectiva, en uns tempsi en qué ne tansevolh se’n parlaue d’aguesta; e reivindicar aquerò qu’as aranesi e araneses mos siguec prenut ena prumèra mitat deth sègle XIX: eth nòste autogovèrn.
Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovaue per ua ampla majoria (damb sonque dues abstencions) era prumèra norma democratica d’autogovèrn, dempús d’un long periòde de persutar-i damb tota sòrta d’arguments e reivindicacions. Aran ei aué ua comunautat civica damb clara consciéncia identitària, gràcies, en bona part, as que prumèr drevelhèren aguesta consciéncia collectiva, la materializèren ena lei e, ath long deth temps, l’an desplegat damb tota era sua potencialitat. Per aquerò, voi arreconéisher tanben eth mestièr amiat a tèrme pes sindics que m’an precedit enes sues responsabilitats publiques, depositaris coma son es dirigents d’un país d’aqueth sentiment compartit sense eth quau n’era politica n’era gestion propères non serien pas possibles.
Un aute 13 de junhsèga, mès der an 2009, es grops deth Conselh Generau d’Aran presentàuem ath Govèrn dera Generalitat era nòsta propòsta de reforma dera Lei damb era volentat unitària de mielhorar e actualizar eth nòste autogovèrn, d’acòrd damb eth mandat der Estatut d’Autonomia, qu’aué mès que jamès volem deféner ena sua integritat. An passat vint ans e era experiéncia acumulada mos permet aué d’èster ambiciosi, mès tanben conscients dera realitat dera nòsta arquitectura juridica e institucionau. Aguesta naua consciéncia implique qu’era complexitat dera practica der autogovèrn age eth sòn fidèu reflèx en ua naua norma, qu’a de balhar mès seguretat juridica en desplegament des competéncies, un mielhor finançament entà garantir-les damb un minim de qualitat e eficàcia e un reconeishement mès clar des relacions bilateraus entre eth Conselh Generau e era Generalitat.
A despièch des dificultats, eth nòste Govèrn a volut hèr der acòrd eth sòn drapèu e aguesta volentat mos a permetut auançar en reconeishement dera singularitat d’Aran e daurir naues perspectives de futur entar estatut politic e institucionau deth país. Coma rebrembèc eth president Montilla ena Hèsta d’Aran, deth pacte a brotoat un nau acòrd de finançament, signat en deseme de 2007; s’a auançat ena constitucion d’ua ponéncia conjunta entà elaborar ua naua Lei d’Aran, e, en çò que tanh ara lengua, auem promoigut ua lei pionèra entar aranés, dempús de trenta ans de demora.
E, dempús d’un long e dificil procès, Aran a trobat eth sòn encastre dehòra dera organizacion vegueriau, que permet campar es pròplèu vint ans damb era possibilitat d’apregondir eth camin diboishat pes que, enes prumèri ans dera democràcia, pensauen dejà en bastir un país mès just, equilibrat e damb es sues institucions respectades. Artenhe’c e assolida’c fòrtament non sonque ei possible, senon que depen sustot de nosati, dera liura volentat expressada pes ciutadans e es ciutadanes que vòlen hèr d’Aran eth sòn projècte collectiu, un país, ara fin, de toti e totes.
UN ARAN DE TOTI E TOTES
Ara que hè vint ans dera aprobacion dera Lei deth regim especiau dera Val d’Aran, que permetec era recuperacion des institucions d’autogovèrn, voleria, abantes d’arren, hèr especiau mencion a toti es qu’èren possible qu’aué era Val d’Aran gaudisque d’un estatus especific d’autonomia laguens de Catalonha. Voi rebrembar a toti es que, a compdar deth sòn compromís aranesista, concretat per miei dera Associacion de Vesins Es Terçons, an dedicat eth sòn temps entà hèr pedagogia, prumèr en Aran e dempús en Catalonha; hèr memòria collectiva, en uns tempsi en qué ne tansevolh se’n parlaue d’aguesta; e reivindicar aquerò qu’as aranesi e araneses mos siguec prenut ena prumèra mitat deth sègle XIX: eth nòste autogovèrn.
Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovaue per ua ampla majoria (damb sonque dues abstencions) era prumèra norma democratica d’autogovèrn, dempús d’un long periòde de persutar-i damb tota sòrta d’arguments e reivindicacions. Aran ei aué ua comunautat civica damb clara consciéncia identitària, gràcies, en bona part, as que prumèr drevelhèren aguesta consciéncia collectiva, la materializèren ena lei e, ath long deth temps, l’an desplegat damb tota era sua potencialitat. Per aquerò, voi arreconéisher tanben eth mestièr amiat a tèrme pes sindics que m’an precedit enes sues responsabilitats publiques, depositaris coma son es dirigents d’un país d’aqueth sentiment compartit sense eth quau n’era politica n’era gestion propères non serien pas possibles.
Un aute 13 de junhsèga, mès der an 2009, es grops deth Conselh Generau d’Aran presentàuem ath Govèrn dera Generalitat era nòsta propòsta de reforma dera Lei damb era volentat unitària de mielhorar e actualizar eth nòste autogovèrn, d’acòrd damb eth mandat der Estatut d’Autonomia, qu’aué mès que jamès volem deféner ena sua integritat. An passat vint ans e era experiéncia acumulada mos permet aué d’èster ambiciosi, mès tanben conscients dera realitat dera nòsta arquitectura juridica e institucionau. Aguesta naua consciéncia implique qu’era complexitat dera practica der autogovèrn age eth sòn fidèu reflèx en ua naua norma, qu’a de balhar mès seguretat juridica en desplegament des competéncies, un mielhor finançament entà garantir-les damb un minim de qualitat e eficàcia e un reconeishement mès clar des relacions bilateraus entre eth Conselh Generau e era Generalitat.
A despièch des dificultats, eth nòste Govèrn a volut hèr der acòrd eth sòn drapèu e aguesta volentat mos a permetut auançar en reconeishement dera singularitat d’Aran e daurir naues perspectives de futur entar estatut politic e institucionau deth país. Coma rebrembèc eth president Montilla ena Hèsta d’Aran, deth pacte a brotoat un nau acòrd de finançament, signat en deseme de 2007; s’a auançat ena constitucion d’ua ponéncia conjunta entà elaborar ua naua Lei d’Aran, e, en çò que tanh ara lengua, auem promoigut ua lei pionèra entar aranés, dempús de trenta ans de demora.
E, dempús d’un long e dificil procès, Aran a trobat eth sòn encastre dehòra dera organizacion vegueriau, que permet campar es pròplèu vint ans damb era possibilitat d’apregondir eth camin diboishat pes que, enes prumèri ans dera democràcia, pensauen dejà en bastir un país mès just, equilibrat e damb es sues institucions respectades. Artenhe’c e assolida’c fòrtament non sonque ei possible, senon que depen sustot de nosati, dera liura volentat expressada pes ciutadans e es ciutadanes que vòlen hèr d’Aran eth sòn projècte collectiu, un país, ara fin, de toti e totes.
23/7/10
Comunicat de Lengua Viua
ERA CORSA 'ARAN PER SA LENGUA' ARRIBE ARA 17au EDICION
Era corsa Aran per sa lengua, qu’organize cada an eth collectiu Lengua Viua, arribe eth pròplèu dimenge, 25 de junhsèga, ara detzasetau edicion. Enguan, era corsa gesserà de Les e Montgarri mès dora, entàs 12.00 h. D’aguesta forma, era organizacion sage de hèr-la mès participativa e mès dubèrta entà toti.
I aurà ua arturada en Es Bòrdes, entàs que vien de Les, e ua auta en Unha, entàs que vien de Montgarri. En aguestes arturades, es caminaires profitaràn entà hèr un mòs que portaràn en sòn morralet. Cau persutar en qué toti es caminaires se i pòden ahíger en quinsevolh punt deth recorrut.
Era arribada ei prevista entàs 20.15 h, ena plaça dera glèisa de Vielha, a on dempús deth parlament deth collectiu e er autrejament deth prèmi Lengua Viua, aurà lòc eth concèrt deth grop Parpalhon.
Lengua Viua profite un an mès entà reivindicar eth besonh de prebotjar er usatge sociau der aranés e entà que sigue possible víuer damb normalitat en país ena sua lengua pròpia. Totun, aguest ei eth motiu principau peth quau s’organize era corsa.
Aran, 23 de junhsèga de 2010
Era corsa Aran per sa lengua, qu’organize cada an eth collectiu Lengua Viua, arribe eth pròplèu dimenge, 25 de junhsèga, ara detzasetau edicion. Enguan, era corsa gesserà de Les e Montgarri mès dora, entàs 12.00 h. D’aguesta forma, era organizacion sage de hèr-la mès participativa e mès dubèrta entà toti.
I aurà ua arturada en Es Bòrdes, entàs que vien de Les, e ua auta en Unha, entàs que vien de Montgarri. En aguestes arturades, es caminaires profitaràn entà hèr un mòs que portaràn en sòn morralet. Cau persutar en qué toti es caminaires se i pòden ahíger en quinsevolh punt deth recorrut.
Era arribada ei prevista entàs 20.15 h, ena plaça dera glèisa de Vielha, a on dempús deth parlament deth collectiu e er autrejament deth prèmi Lengua Viua, aurà lòc eth concèrt deth grop Parpalhon.
Lengua Viua profite un an mès entà reivindicar eth besonh de prebotjar er usatge sociau der aranés e entà que sigue possible víuer damb normalitat en país ena sua lengua pròpia. Totun, aguest ei eth motiu principau peth quau s’organize era corsa.
Aran, 23 de junhsèga de 2010
19/7/10
Quina vida?
Era vida gahe de viatges camins decisius. Se tròbe en aqueth punt en qué cau escuélher, non badar guaire e començar un nau projècte personau. Tanpòc se tròbe era eleccion en un moment determinat, n’i a pro d’auer-la ena pensada d’un orizon. De viatges, ei frut d’ua volentat particulara. De viatges, aquerò qu’auem batiat coma “es circomstàncies” t’i possen, en ua sòrta d’inevitabla destinacion. Macabra fatalitat. O non! Totun, s’ei vertat qu’er òme (era hemna) escuelh era sua pròpria vida, escuelh es pròpris designis, qu’ei coma escuélher es pròpris desirs, coneish pensament, artenh saviesa, conscient des rebrembes que s’auien des.hèt, alavetz es valors intims son inexpugnables. Serà tan facil? Sonque eth pas deth temps ac permet? Eth poèta ja didie qu’es linhes dera vida son diuèrses, son coma camins, coma es contorns des montanhes, e tanben que cares e patisses, e non t’entenen, atau ei era vida. Mès eth temps que cor, estimat viatjaire, e ja non son entà tu estonantes es montanhes que te coneishen…, vertat? Mès non cau èster dramatics. Perque, a despièch de tot, de crisis e malurs, eth món encara mos semble beròi. Es uelhs seguissen era linha d’un orizon que cau arténher, a on es dius t’apèren ath costat des eròis de cada dia. Son eròis de vida, non de mòrt, eròis en companhia, perque non volem eròis solitaris orgulhosi d’eri madeishi, dilhèu son es nòsti eròis ua sòrta d’antieròis, orgulhosi deth món, qu’encara non ei, qu’encara a de vier, abantes qu’es buhades deth mau temps mos estabornisquen enes roïnes. Mès non cau èster dramatics, qu’eth solei lutz damb fòrça s’eth camin ei hèt de bonança…
(Diari Segre, 17 de junhsèga de 2010)
(Diari Segre, 17 de junhsèga de 2010)
15/7/10
El PSC, com Catalunya
La sentència del TC aixeca molta polseguera a Catalunya. Molts opinadors coincideixen a concloure que "res no tornarà a ser igual". Hi ha també una opinió majoritària sobre el paper impecable del president Montilla en la seva resposta política i institucional. Només cal llegir la premsa de fora de Catalunya, trasbalsada i escandalitzada per la determinació del president d'origen andalús. I, tanmateix, i en aquest joc d'escenificacions, s'ha centrat l'atenció de manera prou intencionada i tendenciosa en els 25 diputats del PSC al Congrés. "El PSC és el problema", hem arribat a escoltar a la ràdio pública catalana. Aquesta particular focalització de la "resposta catalana" constata, paradoxalment, que el PSC no és que sigui el problema, sinó que és el reflex més clar i transparent de la realitat plural i complexa que viu avui Catalunya. El problema és llegir en clau exclusivament catalana el "què fer" dels 25 diputats, perquè aquests 25 ni són del PSC ni són del PSOE, sinó dels ciutadans que, de forma majoritària, han donat el seu suport als socialistes en totes les eleccions generals. Un suport ampli que d'alguna manera avala el capteniment del PSC a Madrid, perquè ja se sap que forçar comportaments polítics que poden divergir de les casuístiques electorals de què són deutors té riscos evidents. Què és el PSC? Un partit catalanista, federalista i de centreesquerra, com, per cert, la majoria dels catalans i les catalanes, segons reflecteixen totes les enquestes fins al moment. Defensar la integritat de l'Estatut, buscar solucions pactades per refer l'acord estatutari i promoure una reforma federalista de la Constitució és coherent amb aquesta realitat complexa, tant interna (de partit) com externa (de país). Fugir de la unitat amb moviments "tacticistes", defensar lemes sobiranistes i, a la vegada, votar en contra de les iniciatives per convocar referèndums independentistes no ho és tant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)