Eth viatge catalan

È de cohessar-vos qu’era mia relacion damb era independéncia catalana se base, sustot, en un sentiment esceptic, dilhèu desconfidat, pr’amor que, se ja dam per mòrta era via federau (encara per nèisher), ja m’explicaràn, alavetz, com s’artenh era desirada secession sense cap tipe de trauma e s’aguesta portarà, en contèxte actuau dera Euròpa meridionau, un país mès prospèr e just, objectiu qu’aurie de mercar quinsevolh projècte digne entà ua nacion. Com afirme er editor de L’Avenç, bric suspitosi andús, revista e editor, de fe unionista, ara fin podem trobar-mos damb un “estat sense país”, ei a díder, sense cultura e en fòrta regression sociau. Clar que, en expression catalana, “tinc mala peça al teler”, pera mia condicion d’aranés pactista e catalan federalista, en uns moments de dangeroses egemonies contra eth “pluralisme rasonable” (John Rawls) e “critic” (Valentí Puig), de besonh en ua societat democratica. Ei probable qu’aja queigut en costat erronèu dera istòria e non aja sabut veir qu’Espanha “non a solucion” perque “mos pane”, com diden, encara qu’eth famós deficit fiscau, que cau corregir, varie fòrça segontes eth calcul aplicat, mentre era Espanha independenta, com Portugal (per non parlar de Grècia), patís autant damb un carrèr que borís en contra der “espòli sociau”. Ei vertat que ja non valen es immobilismes, qu’era lengua e era cultura pròpries s’an de respectar (plan qu’ac sabem es aranesi!) e que dilhèu Catalonha s’a de constituir en un Estat (con)federat, mentre Aran aquerís, de forma liura, un nau estatus autonòm. Mès er orizon contunharà nere se non metem aguesti esturments a favor d’un capitalisme mès civilizat e ua alternativa de justícia entath pòble empraubit, aquiu a on comence eth viatge reaument encoratjant.

(DIARI SEGRE, 6 d'octobre de 2012)