14/8/08

Es postcomunistes


China. Era possibilitat, qu'en plena hèsta olimpica subergés coma nauta probabilitat, que China devengue era prumèra superpoténcia mondiau me provòque non tant pòur, pera desconeishença, coma desconfidança e inquietud, pr'amor qu'eth gegant asiatic ei eth paradigma der ideau deth capitalisme sense contròtle: ua economia liberalizadora ath cent per cent "aliberada" ath temps de quinsevolh forma democratica d'exercici deth podèr. Açò vò díder: partit unic, qu'apòrte estabilitat ath sistèma, fòrt contròtle dera populacion, e per tant manca de drets e libertats (eth Tibèt ei cas apart, per favor), educacion e sanetat "publiques" de pagament, eca, eca. Eth conjunt ei aberrant. Me quedi damb Estats Units...


Rússia. Quin gran país e quantes oportunitats perdudes, de ben segur. Ena mòrt d'Alexsandr Solzhenitsyn, è profitat entà devorar eth volum prumèr d'Archipiélago Gulag (1918-1956). Eth detalhisme deth relat, neurit de cassi particulars identificables e fòrça soent indigeribles ath long dera òbra (umiliacions, detencions, orrors, crims de guèrra: ath darrèr tostemp un subjècte que les patís damb totes es sues conseqüéncies), la convertissen non tant ena novèlla tolstiana que dilhèu auesse desirat er autor, coma en un valurós e excepcionau documentau dera realitat mès contradictòria deth sègle XX. Eth finau des sònis.


Guèrra en Caucas. Tanpòc Rússia non ei era democràcia que desiraríem, e Putin n'ei eth valedor dera sua mancança. Vage per dauant. Totun, era provocacion de Georgia e era ipocresia d'Occident en tot deféner-ne era "integritat territoriau" ei un monument as despropòsits qu'aquerò qu'aperam era comunautat internacionau ven d'acumular dempús d'auer establèrt era independéncia ara carta damb eth reconeishement d'er estat corrupte de Kosovo. Per qué non Ossètia deth Sud? Rússia a arturat era umiliacion e mès que possibla neteja etnica des ossètis per un illuminat aperat Mijaíl Saakashvili. Non vos sònen es arguments? Mès alavetz eth tipe ère Milosevich e era brutau intervencion dera OTAN contra era societat civiu sèrbia siguec "justificada e bric desproporcionada". Aquera òc! Era guèrra contra eth terror ròi semble que non a mòrt.



2 comentaris:

montse cuixart ha dit...

Se vòs acabar de pregondir ena democràcia Russa te recomani "La Rusia de Putin", d'Anna Politkovskaya, assessinada per un pistolèr en Moscú eth 2006, atau coma er òme qu'investiguèc era sua mòrt, Alexander Litvinenko, empodoat en Londres eth 2007.

Joan de Peiroton ha dit...

Non sòi un gran partidari de Russia e deth son sistèma politic, me pòts créder.Totun, non podem pas comparar eth regime chinés dab eth rus, aumens en Russia qu'an eleccions que son democraticas, se non m'engani...O m'engani?
Sòi completaments d'acòrd dab era tua analisi deth conflicte caucasenc.