Serenor politica

Carles Duarte, poèta, a estat secretari generau dera Presidéncia dera Generalitat en darrèr govèrn presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Òme, per tant, dera maxima confidança der expresident convergent. A escrit un des articles mès remercables des darrèri dies en referéncia ath president Montilla dempús der 11au Congrès deth PSC. Aciu que va:

Units, més forts

Després dels congressos dels partits, la negociació del nou finançament ha passat a ocupar el primer pla de la política catalana. I ho ha fet un cop que tant el Govern català com l'espanyol han presentat les dades de les balances fiscals, amb versions diferents però que en tot cas reflecteixen un dèficit fiscal excessiu que limita seriosament les possibilitats de desenvolupament de Catalunya.

Les relacions entre Catalunya i Espanya passen per un moment d'expectatives i d'inquietuds, marcat pel nou finançament i per la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. En aquest escenari és fonamental que tots els partits catalans facin pinya. Ho és perquè permet defensar millor els interessos de Catalunya. Possiblement qui més s'hi juga és el president Montilla, perquè en pot sortir reforçat si demostra fermesa i capacitat d'aconseguir uns resultats positius o en pot quedar afeblit si es veu obligat a resignar-se a un acord insatisfactori.

Montilla ha adquirit una autoritat creixent per la seva actitud seriosa, responsable i allunyada de temptacions demagògiques en els grans temes que té plantejats el país: el finançament, els recursos energètics, les infraestructures de comunicació, la crisi econòmica, la formació i la recerca, la defensa de la llengua i la cultura catalanes... Fins i tot hi ajuden les febleses dels seus socis al Govern de la Generalitat i les mancances de l'oposició.

Mentre el PP de Catalunya continua tenint dificultats per abandonar posicions que resulten antipàtiques a una bona part de l'electorat, com el rebuig al nou Estatut, CiU no acaba de trobar la fórmula d'erosionar Montilla i alguns desencerts --com les crítiques agres als defectes que en l'ús del català comet el president de la Generalitat-- acaben afavorint-lo. Els qui critiquen Montilla no es poden oblidar que molta gent veu amb simpatia el seu estil serè i tenaç, que demostra també amb l'esforç persistent per millorar el seu domini del català.

Al Congrés del PSC, Montilla ha fet intervencions consistents i rellevants, i una brillant jugada d'escacs situant una de les figures més respectades, interessants i admirades de la política catalana dels últims 30 anys, Isidre Molas, com a president del PSC. CiU s'haurà d'espavilar si no vol perdre pistonada.

Haurà de fer-ho potenciant la seva posició transversal dins el nacionalisme i calculant millor l'equilibri necessari entre la defensa de la pròpia ideologia i la responsabilitat institucional, que l'ha de portar a ser intel.ligentment crítica respecte de l'acció del Govern, sense, però, deixar de fer-li costat quan la situació ho requereixi. L'estil de Montilla potser no provoca entusiasmes exaltats, però genera confiança. Qui vulgui combatre'l ho haurà de tenir present.

CARLES DUARTE (El Periódico de Catalunya, 25-07-08)