Roma

Diu mèn, Diu mèn, per qué è abandonat aguest mèn blòg? Ja non. Ara sajarè de retornar ara activitat perduda despús d'uns dies de viatge pera Roma imperiau e decadent. I a tanta causa a remercar de Roma que non acabaríem: i a era Roma antiga, era paleocristiana, era medievau, era renaishentista (esplendorosa) e era barròca, damb ua arquitectura, pintura e escultura espectaculares. I a tanben era Roma eclectica, capitau d'Itàlia, e tanben era Roma fascista... Roma, caplòc d'Itàlia, país deth G-8, mès non per açò mens lorda e caotica, envielhida e bric modèrna, fascinantment decadenta. Ua auta Roma.

Cada pas, cada movement, se neurís d'un còp de surpresa artistica. En un cornèr quinsevolh ua òbra d'art subergés interpelanta. Mentre admires era beresa dera glèisa de San Luigi dei Francesi, de patac, ena ermita laterau quèrra, tres pintures de Caravaggio escenifiquen era vocacion de Sant Matèu. Quin Jesús tan beròi en aguest conjut d'equilibri que lute torturadament entà gésser dera ombra. Quin Jesús tan beròi qu'emergís d'un magma d'ombra que le conten e deth quau semble liberar-se parciaument suggerint era totalitat dera anima de cadun des peronatges en escèna. Quina emocion tan reveladora! Meraviglia dell'Arte, / Stupor de la Natura / Se ben bersaglio poi di rea fortuna. Son es vèrsi que G. C. Gigli dediquèc ath pintor.

Desiri tornar-i...