Au descurbí en diari El País. Es sòns articles poetics, lèu lirics, compareisheren coma ua ièrla de beresa en miei dera duresa dera pròsa diària periodistica. Ua beresa perfeccionada pes sòns diboishi que presidissen era seccion Composicions de lloc, deth suplement El Quadern.
En tot cas, aguest tast setmanau te drevelhe ua sensibilitat que pas pensaues auer-la entà lèu aimar es causes que t'entórnien o que son per descurbir. Es descripcions de Comadira te recóncilien damb eth paisatge, damb es diuèrsi paisatges urbans e naturaus mejançant es quaus atrauèsse eth sòn jo lèu elegíac.
Aguestes pròses m'an amiat a líeger part dera sua poesia, amassada en Formes de l'ombra. Poesies 1966-2002, e a líeger tanben, engrescat pes sues invitacions en articles e conferéncies, despús recuelhudes en libes, a autors diuèrsi qu'eth plan admire coma Carner, Leopardi o Pasolini, entre uns auti. Cau remercar era sua traduccion, qu'a agut bona critica, des Cants deth gran poèta de Recanati.
¿E per qué aguest discurs que melhor aurie d'escríuer un critic? Perqué volia expressar era mia admiracion despús d'auer-le entrevistat en motiu deth darrèr libe qu'a publicat, Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme (Empúries), e qu'è devorat damb passion. Era convèrsa a estat u plaser. Comadira m'a atengut en sòn talhèr damb aquera bonhomia, coma diden en catalan, e aquera educacion que l'a permetut parlar non sonque deth motiu que mos a amassat senon tanben des inquietuds que tanben a coma ciutadan. Non per arren presente ara un libe sus eth Noucentisme, un movement politicoculturau deth quau enguan se'n celèbre eth centenari. Podem díder qu'era trobada mos a permetut d'escapar per un moment dera mediocritat agasanta. Gràcies, poèta.
En tot cas, aguest tast setmanau te drevelhe ua sensibilitat que pas pensaues auer-la entà lèu aimar es causes que t'entórnien o que son per descurbir. Es descripcions de Comadira te recóncilien damb eth paisatge, damb es diuèrsi paisatges urbans e naturaus mejançant es quaus atrauèsse eth sòn jo lèu elegíac.
Aguestes pròses m'an amiat a líeger part dera sua poesia, amassada en Formes de l'ombra. Poesies 1966-2002, e a líeger tanben, engrescat pes sues invitacions en articles e conferéncies, despús recuelhudes en libes, a autors diuèrsi qu'eth plan admire coma Carner, Leopardi o Pasolini, entre uns auti. Cau remercar era sua traduccion, qu'a agut bona critica, des Cants deth gran poèta de Recanati.
¿E per qué aguest discurs que melhor aurie d'escríuer un critic? Perqué volia expressar era mia admiracion despús d'auer-le entrevistat en motiu deth darrèr libe qu'a publicat, Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme (Empúries), e qu'è devorat damb passion. Era convèrsa a estat u plaser. Comadira m'a atengut en sòn talhèr damb aquera bonhomia, coma diden en catalan, e aquera educacion que l'a permetut parlar non sonque deth motiu que mos a amassat senon tanben des inquietuds que tanben a coma ciutadan. Non per arren presente ara un libe sus eth Noucentisme, un movement politicoculturau deth quau enguan se'n celèbre eth centenari. Podem díder qu'era trobada mos a permetut d'escapar per un moment dera mediocritat agasanta. Gràcies, poèta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada